Zanon: n valgunes sones dla tourta

dr. Zanon Heinrich, vedl president dl Tribunal de Bulsan, encuei atif te grems per la reforma dl statut.

Reforma dl Statut de autonomia dla Region Trentin-Südtirol: Na proposta inovativa per ti garantì a la mendranza ladina l dert de determiné ela enstessa siei bujegns y manajé siei enteresc.

L ex president dl Tribunal da Bulsan, Dr. Heinrich Zanon, à publiché ai 21 de november 2016 sun l “Dolomiten” n articul dal titul “Schnitte vom Kuchen auch für die Ladiner”, olache al porta dant na proposta dret enteresanta per la mendranza ladina, che podessa vegnì ejamineda tl cheder dla reforma dl Statut de autonomia dla Region Trentin-Südtirol. Sceben che dassen inovativa y originala, ne à chesta proposta abù deguna ressonanza ti media, nience te chi ladins; perchel ratonse de utl de la publiché chilò, con l’autorisazion dl autour, tl lingaz original, invian i letours de lascé audì sia minonga.

De cie se tràtel pa plu avisa? Depierpul che les discuscions tla Convenzion di 33 dla provinzia de Bulsan y tla Consulta per lo Statuto dla provinzia de Trent roda essenzialmenter entourn a n slariament di derc di ladins tl cheder istituzional atual, propon H. Zanon strutures y istituzions nueves adatedes ai bujegns particolars dla mendranza ladina sciche comunité autonoma. L autour tol ispirazion dal model costituzional dl Belgio, che preveid trei regions y trei comunités linguistiches autonomes, vignuna con competenzes legislatives y aministratives y con n sie parlament y n sie govern. Les regions (Vlaanderen, Wallonie y region de Bruxelles/Brussel) à competenza per l teritore (ambient, urbanistica, edilizia, economia), les comunités linguistiches (vlaams/olandeisa, franzeisa y todescia) per les materies culturales y soziales (lingaz, cultura, istruzion, servisc soziai). Les comunités linguistiches pò emplù mete a jì, ti setours de sia competenza, iniziatives internazionales, p.ej. con organisazions y istituzions dl’Olanda, dla Franzia y dla Germania. La comunité linguistica todescia (Eupen y Malmedy) fej pert teritorialmenter dla Wallonie y vegn governeda, per les chestions teritoriales, da Namur, capitala aministrativa dla Wallonie, ma ala se automanajeia per cie che reverda lingaz, cultura y servisc soziai y en pert ence te setours che dependessa perdret da Namur, sciche sconanza di monumenc y dla contreda, politica dl laour y finanzes comunales; ala à, sciche les autres does comunités, n sie parlament y n sie govern con senta a Eupen.

Chest model podessa vegnì apliché, aldò de H. Zanon, ence ai ladins tl cheder dla reforma dl Statut dla Region Trentin-Südtirol, samben con n valgugn adatamenc ghirés da la realté costituzionala dla Talia. L ex president dl Tribunal propon de crié na Comunité ladina che tolessa ite les valedes de Badia, Fascia, y Gherdeina y les localités ladines de Ciastel. Pervia che l Statut reverda demé la Region Trentin-Südtirol restassa i comuns ladins dl Veneto – Ampez, Fodom y Col – defora, ma ai podessa vegnì trac ite tres n liam de colaborazion plu o manco istituzionalisé anter Comunité ladina y Souramont; sce chisc comuns essa spo da ruvé pro Südtirol, fajéssei automaticamenter pert dla Comunité ladina.

La Comunité ladina messessa avei funzions legislatives y aministratives te chisc ciamps: sconanza y svilup dl lingaz ladin, toponomastica, cultura y scola, y sconanza dla contreda. La Comunité vegnissa aministreda da n Consei lité dai ladins y da n Comité escutif y messessa samben avei ence a desposizion n sie budget.

L ex president dl Tribunal dà pro che sia proposta fossa ria da realisé ajache na tel istituzion ne vegn nia dant tla costituzion taliana y tla mentalité di costituzionalisć talians. Ma olache al é bona volonté él ence speranza y degugn ne proibesc de la tò en conscidrazion te na reforma radicala dl Statut de autonomia dla region Trentin-Südtirol.  La proposta à a vigni moda l merit de ester inovativa en confront a les propostes plutost megres fates fin a sen tla Convenzion di 33, ciuldì che ala rodosa la maniera de traté la chestion ladina: empede cialé cie che se lascia fé tl cheder istituzional atual, peia H. Zanon via dai bujegns dla mendranza ladina entiera y propon de mudé l Statut aladò.

La creazion de na Comunité ladina ti dessa ai ladins na autonomia completa te ciamps  – lingaz y cultura, servisc soziai – che à na importanza capitala per la sconanza y l svilup de sia comunité. No demé Badia, Gherdeina y Fascia en profitassa ma la comunité ladina entiera y laprò, tres lians de colaborazion istituzionalisés, ence i ladins de Souramont.

La proposta dl ex president dl Tribunal da Bulsan ne é nia l’unica che an pò s’imaginé – la Lia di Comuns ladins podessa ester na alternativa a condizion che ala vegnissa reconesciuda ofizialmenter (tres na lege costituzionala) sciche istituzion raprejentativa dla mendranza ladina con competenzes concretes ti ciamps culturai y soziai – , ma ala à l merit de vegnì da na persona independenta da enteresc de partit y da n gran espert dla situazion politica y giuridica de nosta region.

dr. Erwin Valentini

Heinrich Zanon: proposta a ben di ladins

Al me plej(5)Al ne me plej nia(0)

3207 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Zanon: n valgunes sones dla tourta"

Scrive n comentar