Ti cuers busieiel n grumon de speranzes
Sce al gareta l scì, sarà l comité da souramont, i “Amisc” y les presidentes Elsa Zardini, Cristina Lezuo y Paola Agostini i “peresc” y les “omes” dla nueva patria ladina – Trueps à daidé, ma trueps à ence cialé demez
Ciamò doi dis y spo la reflescion. Oramai cie che é fat é fat. Tl calender dles manifestazions él ciamò prevedù valch conferenza chilò y dailò. Ma al é cler che l gran laour é ruvé y che an ciala sen souraldut a les persones, a sia bona volonté y coscienza ladina. Francamenter speronse che les does condizions per la validité y la positivité dl referendum vegne realisedes: l “quorum” y la maioranza di “sci”. Penson bele a podei tó demez valch tofla, per ejempl chela de Ciaulonch con la scrita “Provincia di Belluno – Regione Veneto” y chela do Toblach. La provinzia de Bulsan se desleria fora y ala met nos ladins plu damprò.
3.415 litadours fej fora l quorum y la maioranza
I litadours a Ampez, Fodom y Col é dut adum 6.828 (3.213 ei y 3.615 eles) partis su sun endut 8 sezions. A Cortina ései de 5.191, partis su sun 6 sezions; a Fodom 1.234 te 1 na sezion y a Col 403 te 1 na sezion. En domenia pòn lité da les 8 a les 22 y en lunesc da les 7 a les 15. A na moda che l referendum sie valoul méssel vegnì arjont l quorum dl 50% plu 1 di litadours scric ite a les listes litales, vuel dì 3.415.
Tl cuer busieia n grumon de aodanzes, nia demé pro chi da Souramont, ma ence pro nos dla vedla provinzia. I joufs ne sarà nia plu confins, ma demé joufs. Les valedes ne sarà nience plu despartides aladò di idioms, ma ales sarà dutes demé ladines. N soul vilin de biesces da plu colours. Finalmenter na soula familia tla medema ciasa. Na soula scola, na soula gliejia, na soula giurisdizion. Na soula union di ladins abineda con chela di comuns. Na soula direzion turistica y di trasporc. Na soula organisazion dl temp lede. Na toponomastica souraldut ladina y e.i.
N mond completamenter nuef con n flé cotant plu ampl. Na cossa mai proveda. Demé bele chest pensier dovessa spenje a lité “scì”. N bon iade na comunanza che fej sies propostes, che controleia sie teritore. Na mendranza plu sterscia, plu renomeda a livel mondial. Na mendranza che ciala tla medema direzion, no a man dreta y no a man ciancia, ma inant, adum inant.
Sce an pensa a cie che al nes pò vegnì da n referendum positif, di “sci”, spo veiden ite cler ch’an à fat massa puech per enjigné endretura l resultat dl referendum. L laour é endò vegnù fat demé dai privac, dai idealisc’ y chisc desferenziés per valeda. Te chest vers é stés chi dla Val Badia n ejempl formidabel. La vejinanza con Fodom, Col y Ampez i à veramenter sburlés a se mostré fredesc concretamenter. Les istituzions publiches à demé cialé pro. Na ezezion à formé i comuns dla Val Badia che à tout pert tres si ombolc a la informazion dla jent da Souramont. Ai se merita n laut , ajache an veid che ai à ciamò na coscienza ladina y nia demé na preocupazion economica. N laut spezial ti speta al comité “Amisc dla Ladinia unida” y a si colaboradours. N laour y na bria fantastics y bonamenter con spenules personales. Propi n bel dilan de cuer! Sce al passa l referendum spo pòn zenz’auter clamé chisc “Amisc” deberieda con la Consulta da Souramont i “Peresc dla patria futura”. Les omes de chesta patria nueva é samben les trei nueves “Caterines Lanz”: Elsa Zardini, Paola Agostini y Cristina Lezuo. Dassen na burta figura à fat i partis. Sce an tol fora i “Freheitlichen”, Eva Klotz, Durnwalder y Lista Ladins, che à dit francamenter sia minonga positiva se aodan de vedei chi da Souramont n dì pro Bulsan, spo méssen dí che i autri s’à contenté demé de valch minonga personala, per l plu entorta y enteresseda. Dutes les polemiches sautedes fora anter Belun y Bulsan ne fossa bonamenter nia stedes sce i Ladins de Trent y Bulsan essa organisé deberieda na gran manifestazion per mostré clermenter sia coscienza ladina y sia volonté de ester unis a si fredesc da Souramont. Encandenò àn asconù via vigni sentiment per fé plajei a la politica de Roma y a valch president de Region. Resultat: na “camorra” politica y l endebliment dla coscienza di litadours che à l’imprescion de ne ester nia daldut benvedus da Bulsan y da Trent. Al é vegnù fat massa puech tegnan cont dla aveniment en chestion. Valgugn à fat truep, ma la majera pert nia de nia: no privac y no publich. Propi da moié! Ma empò: Aodanzes de cuer, Souramont. Coraje, y dedenes n gran ejempl de ladinité . (uc)


1 iadesc liet