Entratant l 2002 prest 4 milions de prejenzes
de Claudio Pavarin
“No la é jita proprio ben la sajon da d’istà. Par valgugn la podea ence jir piec a star a le previjion de la vea. Dai dac uzé fora da l’Apt le prejenze é state en dut 1.834.000 con un smendrament de 0,18%, 902.000 tei alberghes e 932.000 tei cartieres, camping, refuges, ecc. (extralberghieres). Smendrament però demò tel setor alberghier.
Tei 300 hotel con 16.000 lec l’é stat cusà 19.000 prejenze demanco de l’istà 2001. pari al 2,01%. Al contrarie de chel che é suzedù per la sajon da d’innvern passada che l’aea serà sù co na crescimonia de l’1,50% concostan 1.200.000 prejenzes. Se pel dir donca che la sajon da d’invern tira e chela da d’istà zeruca. Doi i comuns de Fascia olà che el moviment tei alberghes à palesà crescimonia: Cianacei +1,10% 248.000 prejenze e Soraga +2, 37% 63.600 prejenze. Duc i autres é jic de sora en jù con a ciaf Mazin olà che el smendrament é stat adertura del 10,14% con 34.000 prejenze. Vegn dò Moena -9,56% 163.500 presenze, Ciampedel -1,20% 140.500 prejenze, Poza -0,86% 138.000 prejenze e Vich -0,70% 114.000 prejenze. El moviment turistich tei alberghes de Fascia é spartì fora co!scita: Cianacei 27,49%, Moena 18,07%, Ciampedel 15,52%, Poza 15,30%, Vich 12,64%, Soraga 7,10% e Mazin col 3,77%.
Per i alberghes l’é stat el meis de setember el pior con 11.000 (-9,56%) prejenze demanco del valif meis de l’an dant con n contribut negatif del 58% sul smendrament complesif de 19.000 prejenze. De confort é la costatazion che i clienc da l’estero à endò troà la strada de Fascia: 10.000 prejenze de più , en dut 82.800 +14,43% . Se con dir ampò che la componenta estera del moviment é pech de sora dal 9%. A “tradir” Fascia é stat donca i taliegn, 819.000 prejenze, el 3,41% demanco pari a 29.000 prejenze. Na vegiada al moviment extralberghier con dut che se trata de dac calcolé a presciapech parché più senester l’é el control. Tei 5.800 esercizies con passa 31.000 lec denunzié l’é stat calcolà 932.000 prejenze, 30.000 de più che tei alberghes. L’é la pruma sa!jion da d’istà che suzede. L’an passà el primat era amò te man dei alberghes che con 921.000 prejenze era te dant de 5.000 unità. Chest vel dir che cartieres, camping, refuges, ciase poer ferie ecc da un istà a l’autra à vadagnà 35.000 prejenze. Te duta chesta soma de zifre amò una: le statistiche de l’Apt disc che tel 2002 te Val de Fascia aon abù beleche 4 milions de prejenze, 2.072.000 tei alberghes e 1.800.000 tei extralberghieres. Desché dir 450 prejenze per sentadin.
Claudio Pavarin


2 iadesc liet