Urtijei: la Cesa di Ladins zenza la USC é zenza anima




La USC mucia da la Cesa di Ladins: chest ne daussova nia suzede

 

CHI Á PA TOUT TLA GENERELA NA TEL DEZIJION? –  AL FOSSA STÉ D’AUTRES SOLUZIONS – AL PODESSA ESTER CHE AL NE SE MUEV NIA PLU PRO LA CESA 

Co che i on audì chisc dis é la Redazion dla USC di Ladins con sie redadour David Lardschneider y si colaboradours trapineda fora dla Cesa di Ladins. La Union Generela di Ladins à tout a fit locai da la Ciasa de Sparagn ilò davejin. I savon duc te cie burta situazion che chisc messova laoré perchel él da capì che ai volova abiné enzaul na majera lerch per laoré plu saurì. Ma la Union di Ladins de Gherdeina con sie president Vinatzer Egon essa messù fé dut l poscibel, i dije ciamò n iade, dut l poscibel per tegnì te ciasa la USC, enscì ti végnel a mancé la anima a la Cesa.



















Cesa di Ladins: ciamò tres sun na pert
Nience tres la lege 482/99 ne saràl meso de pié do n contribut

Egon Vinatzer, animadour de Gherdeina – N vulcan de de bones idees y truepes se àl embasté l am de realisé


La Cesa di Ladins, sen dant na dezijion fondamentala – L assessour Mussner tira ca la vertola che la provinzia ne finanzieia nia fabricac privac


Pensiers dl vedl President dla Union Generela, Nani Pellegrini: “La Cesa á daidé superé la despartizion ladina” y dl President dla Comunanza Ladina Ivan Lezuo: “Les paroles de Florian Mussner se ghira n aprofondiment”


La Cesa di Ladins dal 1954 al 2004  Dl 1978 y dl 1983 él bele vegnú fat ampliamenc, sen fóssel endò debujegn – Dutaorela nia sclarida la chestion dl finanziament

 
Ala é sciche ti tó l’ega a n pesc o l’aria a na persona. L President dla Union di Ladins Vinatzer Egon à dit y scrit ultimamenter che sen se cruziaràl demé plu dla Cesa di Ladins y ti lascia duta la pert culturala a la vizepresidenta Manuela Piazza.

Ma sce el se dà demé plu ju con la realisazion dla Cesa di Ladins y se lascia tl medem moment mucé la USC fora de ciasa, pona ti àl fat n sclet servisc a la Union di Ladins. Al fossa n pue sciche n bacan che se fej na bela stala nueva y se lascé mucé l bestiam. Chest ne daussova nia suzede, la zaita é l’anima y la vita de vigni mendranza, te chest caje dla mendranza de rejoneda Ladina che é nosta rejoneda dl’oma y sun chela che la va de cialé. Zenza l’anima te ciasa él da temei che la cossa va a finé mel. Per finì mel, enteni che ala podessa bele ester che con la Cesa di Ladins ne se muevel bel net nia plu ajache al vegn a mancé la gran prescion dovia (la zaita à n gran peis soziocultural ence sce ala ne ti scusa nia massa a na pert):

La Union di Ladins essa messù fé vigni sforz per se tegni te ciasa la redazion dla zaita, a cost de tó ca la biblioteca o la gran sala che é dutentourn melciafieda y nia a vare con i temps da aldidancuei.

Sce ence nia duta, spo almanco pertes de chesta sala podòven ti mete a desposizion a la USC.

L president Vinatzer a pu bele manacé ultimamenter che ala podessa ruvé tant inant de messei scluje chesta sala ajache ala é dutentourn nia plu a norma de lege.

I son segur che la sala enscì co che ala é encuei messarà tost vegnì scluta al publich, perchel él tost dit!

O la man publica paia tost ite y fej zeche, metan a post la gran sala; ala é desegur una dles plu vedles y melciafiedes sales publiches de dut Südtirol, o ala messarà tost vegnì sareda dantaldut per les normes de meldefuech.

Al é ben cler che la Union di Ladins ne à nia i dinés da podei restruturé la sala.

I me rende ben cont che la lia dl teater ne sarà nia massa contenta con mia proposta de tó ca la sala, ma pona mess mefo la man publica se mueve y fé tost zeche, ajache scenò él veramenter l pericul che la sala vegne tost scluta.

Cie onse pa pona arjont? Che la USC di Ladins é fora de ciasa y che chi dl teater messarà ence se chirì na autra sala.

Cie fej pa l comun a chest revert? Sun comun végnel dit: la Cesa ne é nia de comun; perchel ti végnel dé priorités a autres infrastrutures. Chest sarà ben veira , ma a la fin dles finedes é pa la Cesa di Ladins for de duta la populazion de Urtijei, degugn ne pò pa se la tó pera o la vene. I locai dl Museum é ence dla Union di Ladins, chilò à la comun, dant passa 20 agn metù ite entourn 750. Milions de lires vegnudes tres la Comunité de Val Salten-Scilier, enlaouta ne à degugn pretenù chel che vegn pretenù encuei. Sen végnel rejoné che i comuns mess cumpré ju bel debota la ciasa a la Gherdeinalat per 3.500.000 € per salvé i paurs y ti la dé a fit ades debant per 20 agn (nience 1.500 € al meis i prums agn). A chesta maniera àn endò la vertola dles  “priorités” . Ma i savon pu, i paurs é ades duc dla SVP y perchel ne daussen nia i lascé tomé ence sce la maioranza dla populazion de Gherdeina ne é dutentourn nia de chesta minonga.  En conclujion volessi perchel ciamò n iade dì che: se lascé mucé la redazion dla zaita fora dla Cesa di Ladins fova la ultima dles soluzions da tó.

Moroder Georg – Conseier de Comun y soze dla Union di Ladins






SCE CHEST ARTICUL VES À ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:

Lascé jì en broda l “Di dla Unité Ladina” delegitimeia la Generela

La speranza é che la funzion vegne sourantouta da la Lia di Comuns Ladins, en particolar da chi da souramont

Trent deida la Usc di Ladins – plan trienal

Convenzion trienala con la Generela per sostegnì la USC di Ladins – Trent reconesc l standard

Luigi Chiocchetti: Trent reconesc la Generela y l standard ladin

Archrida a livel scientifich dl lingaz é na condizion fondamentala

Vigni maioranza vuel che la mendranza reste picera

Di di Media Ladins – Cianacei 2005

La minonga de n letour dla USC

Nia demé cronaca, i media mess ence comenté y splighé

L’informazion se ghira encuei plu profescionalité

Mussner à endò anuzé la ocajion per aisé contra l standard

La USC: convegnenza y verité

“O pitla intellighenzia ladina / tan giut sares’a mo tu bona / de fé ujiné verité y cunveniënza?”

 

 

 

 


 


 


 


 


 


 


 




 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres