Université de Bulsan

 


Raprejentant ladin tla Jonta dla Université de Bulsan


Carlo Willeit: I Ladins á bele dl 2002 mené do la chestion y al ne é nia dret che chest ne vegne nia dit


Al ne é nia n caje soul: nia die ca él che an á copié ju l statut de autonomia per ladin y metù fora  “l statut de autonomia finalmenter ence per ladin gherdeina y badiot”, desche al fossa sté na “arjonta”. Da agn fòvel bele dantman does de bones traduzions te n ladin standardisé y fates en colaborazion con giurisc’, nia demé enscí do ceina, ma do n grum de encontedes oláche vigni parola é vegnuda peseda. Chisc dis él gnú dé tres la notizia che i ladins á finalmenter na raprejentanza tla jonta dla Université de Bulsan (biblioteca) tla persona de Theodor Riffeser, diretour dl IPL, ma inió ne végnel dit che la scomenciadiva y la ghiranza é pieda via dl 2002 dai LADINS. An ne vuel nia dé pro chi che á metú a jí chestes cosses, dij Carlo Willeit.

“L ofize stampa provinzial  dá la bela notizia che la jonta dl Université á na raprejentanza ladina ti scrivan permez demé a Mussner y Schmidl l merit de se avei fat inant. Con n pue de memoria y de scrupel de informazion messessa l ofize stampa provinzial savei y recordé a la jent che i LADINS  tres si raprejentant Carlo Willeit á pretenú con  forza la vela de n ladin a vize-president dla université y enscí na raprejentanza ladina tla jonta de chesta istituzion emportanta bele de fauré dl 2002 splian cler rejons y dedujegns dl grup y che Schmidl, l president dl Université, á ciamò de auril dl medem ann asseguré  da chirì na bona soluzion a la chestion. Sce Mussner meina sen a bon fin la cossa é chest  sie dovier y merit”.


 







 La debata politica entourn la chestion dla université


 L’ Université Lëdia de Balsan y i posć de laûr: feter degügn ladins






 Statut de autonomia per gherdeina y badiot, promozion dla dejunion ladina


 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres