La Generela: al sarà ence nost dovier de informé
LA POSIZION DLA GENERELA SUN L REFERENDUM, DOI DIS DO L PROCLAM DLA DATA, AI 28 DE OTOBER 2007
L’Union Generela di Ladins dla Dolomites mostra gran legreza per la fissazion dla data ofiziala dl referendum di trei comuns de Souramont, i trei comuns ladins storics de Fodom, Col y Anpezo. En domenia ai 28 d’otober 2007 vegniràl cherdé entourn a 6.800 zitadins de chisc comuns che audiva enchin do la Pruma Vera aministrativamenter pro l Tirol adum a dutes les autres cater valedes ladines, a les urnes per la domanda de anescion di comuns ladins a la region Trentin-Sudtirol.
COMENTAR: ma al é tres chisc ma
Al ruva chestes paroles dl president dla Generela en cont dl referendum da souramont. L sostegn al referendum é da apriejé ma, al é tres chisc ma.
Per ejempl, al ne spliga nia ciuldì che avisa chesta outa ne vegniràl nia plu tegnù l “Di dla Unité Ladina” che fova vegnù organisé dal 1996 encà da la Union Generela di Ladins dles Dolomites. Propi en chest ann de gran dezijions referendares déssel tomé te ega y vegnì tegnù demé na “enconteda scluta” anter conseiers te valch utia. Chest moment é vegnù descrit desche “crisa dla Generela”. Al mancia comunicazion y trasparenza, végnel dit. Di temesc tratés y dles dezijions toutes – sce al en vegn toutes – végnen empermò al savei doprò. Al ne é nia enscì che al essa falé propostes alternatives al 14 de messel, dì dla gran enconteda sun l jouf dl Sela dl 1946. Tl Consei dla Generela él vegnù fat n per de iadesc, plu avisa da la Union di Ladins de Fascia, ence entant la ultima senteda d’aisciuda, la proposta che una dles dates essa podù ester i 5 de mei, l prum iade che la bandiera ladina (bruma-blancia-verda) é vegnuda auzeda. La data jissa ben ajache al ne é nia sajon, ma al é empò bele i prums ciauc y les scoles é ciamò davertes per fé zeche deberieda y zenza vegnì condizionés dai enteresc dl turism. Al ne vegn nience nominé d’autres azions o cie che La Usc se tol dant de fé per informé miec la jent. De beles paroles ne basta nia, al va debujegn de idees y propostes o miec de n program de azion, per l referendum y per l do-referendum. La Generela ghira de podei dì la sia y de vegnì azeteda da la Lia di comuns sciche “partner” privilejé tles gran chestions dla politica culturala ladina. Na tel ghiranza, per ester credibla, messessa vegnì soponteda da scomenciadives concretes y da n comportament coerent con i fins metus dant te sie statut (sconanza y promozion dl lingaz y dla cultura ladina). Dant doi agn à la UGLD festejé i 100 agn de vita dla Union di ladins. Les festes se à destudé via zenza dé n segnal coche an pensa de jì inant. La UGLD ova lascé stampé per talian na storia dla “Union Generela di Ladins dles Dolomites”, ma ala ne à dapò nience fat reclam de chest liber dret garaté sun La Usc. La presidenza dla UGLD se à fat na gran fadia a sotescrive “Les 11 teses per na politica linguistica interladina”; de concret per la mete en pratica ne àla fat nia. L comportament de La Usc, l organ de informazion dla UGLD, é n ejempl de chest comportament descordent. Dantaldut l’adoranza dl ladin standard da pert dla redazion, te formes scassedes fora de mania n iade enscì y n iade autramenter fej ben marevueia. Sce bele i raprejentanc dla UGLD tol tant puech sun l scerio l LS, co pòn pa pretene che al vegne tout su sciche lingaz ofizial da les istituzions! De beles paroles ne basta nia – verba volant – an se aspeta fac concrec da pert de chi che preten de interpreté y raprejenté i enteresc di Ladins. (jp) |
Te chisc 4 meisc dant al dì dl referendum aronse temp y poscibeltés de cherdé la jent de Souramont de jì a lité de “scì”. Al sarà ence dovier dles Unions di Ladins, dla Union Generela di Ladins dla Dolomites y di comuns ladins de Souramont de informé sia jent sun la storia y cultura di teritores dolomitics ladins. Demé tres na informazion y sensibilisazion endretura sun les conseguenzes de n “scì” o de n “no” vàla de envié i zitadins a tó na dezijion coscienzousa.
Per i ladins dles Dolomites é l referendum de Souramont na ocajion straordinara de ruvé endò adum te na aministrazion regionala soula, lascian enscì do l spinel, con na volonté clera, na ingiustizia dla storia. L popul ladin pò demé souravive, sce al pò formé – ence aministrativamenter – na unité, y sce al pò programé y manejé sie davegnì politicamenter, economicamenter y culturalmenter a na maniera omogena. Cie che confins provinziai y regionai vuel dì te na realté de na mendranza etnica che n’à nia ressurses culturales y linguistiches al estern, onse podù sentì sun nosta pel, dantaldut ti ultims 50 agn. I speron che l davegnì nes deure i canai y i liams per la coejion aministrativa y soziala, de chela che nos ladins on tant debujegn per ti tegnì bot a l’assimilisazion culturala y linguistica che nes manacia tres deplù.
|


1 iadesc liet