UNESCO y unité ladina

La declarazion dles Dolomites a patrimone dla umanité é n gran suzes per nosta tera, ma souradut na gran responsabelté per mantegnì nostes belezes naturales per les generazions che vegn. La ligreza per la dezijon dla UNESCO à lascé lerch a na discuscion pesocia y stranciousa per ciafé la senta de chesta istituzion, che é dessegur na chestion secondara. Marco Pizzinini, vize-president dla Union Generela.
An à l’imprescion che la cossa vegne entenuda da la maiour pert dla jent plu desche poscibelté  de desfrutament total y nia desche sconanza dla natura, cis sce an auda les argomentazions de personalités locales, che ne và nia soura l ciampanil de sie paisc fora.
{xtypo_quote_right} Les ghiranzes giustes dla mendranza ladina tirarà bonamenter endò n iade a la curta, ajache al mancia unité.{/xtypo_quote_right}
Mete su la senta tla Ladinia fossa n segn nobl y de respet per nosta tera y per nosta mendranza. Sce al vegn tout criters desche la sconanza dla natura messessa souradut vegnì touc en consciderazion chi comuns che à de gran sourasperses de sie teritore declaredes parch natural (p.ej. Mareo y Ampez).
Les provinzies y les regions vejines con si enteresc economics ignoreia completamenter les ghiranzes giustes dla mendranza ladina che tirarà bonamenter endò en iade a la curta. Conscidran i fac de chestes ultimes edemes pòn vedei tant dalonc che la Ladinia é da n pensé  y da n laoré deberieda. La mancianza de na strategia unitara, adum con la tripartizion aministrativa, endeblesc nosta mendranza sun vigni ciamp y chesta é na cossa paradossala, sce an pensa cie che nost raion pieta dal pont de veduda economich, cultural y natural. Samben él spo souradut  chi foresc‘ che valoriseia les richezes de nosta tera che à enteres da mantegnì l „status quo“.  En plu él da dì che les ciacoles zenza fondamenta de na provinzia ladina vegn redont encundedes da cheles persones che ne à degun enteres a na colaorazion interladina plu strenta.
Con dutes chestes discuscions y divijions ne fej la jent che viv tl raion dolomitan, sen arpejon naturala dla umanité, veramenter nia na bela paruda.

Marco Pizzinini, vizepresident dla Union Generela di Ladins dles Dolomites.

Clicheia sun les fotos per les engrandì y lieje les spligazions.

LES TOFANES - AMPEZ: La Tofana de Roces, adum a la Tofana d'Amez y a la Tofana de Inze, formeiela l massif dles Tofanes, un di plu biei raions de Ampez, ence scenar dla lijenda dl Gran Bracun tla val de Travenanzes.

Pütia veduda dai pres de Börz, n crep y na mont do rata puech conescius. Al fej pert dl parch natural Pöz-Odles, da sen inant ence tl raion UNESCO.

Les bastions de Fanes y dles Tofanes con soredl che floresc.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

600 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "UNESCO y unité ladina"

Scrive n comentar