Turism: valedes ladines al prum post

 


L 30% dl turism ruva tles valedes ladines 



L turism entourn l Sela floresc y fej da motor per l’economia entournvia – Al fossa dret che les valedes ladines vegnissa cumpededes statisticamenter deberieda


Les statistiches dl Astat rejona cler. Entourn l 30% dl turism invernal 2003/2004 dla provinzia de Bulsan se conzentreia tles valedes ladines de Badia y de Gherdeina con si gran raions de implanc portamont dl Superski Dolomiti che lieia les valedes ladines entourn l Sela. Sce an pensa che te Fascia rúven tamben apresciapuech al 30% dl turism trentin, spo pòn zenzauter rejoné de n raion a d’autiscima densité turistica che funzioneia desche motor economich per dut l raion regional entournvia sie per cie che reverda l marciadament de bens che lueges de laour. Lascion rejoné les statistiches. L turism sie da d’isté che da d’invern se la roda en gran pert entourn Meisules, vuel dí l massif dl Sela da oláche al peia via a steila les valedes ladines.

Depierpul che Gherdeina é n raion scialdi compat, é la Val Badia plu varieda, con na auta densité turistica junsom la valeda a Al Plan de Mareo, i comuns de San Martin de Tor y La Val plu debloc anterite y l raion dl’Alta Badia sunsom. Valch podessa se mudé turisticamenter en miour a San Martin con la costruzion dl implant nuef de coliament soura Ju y Piz de Plaies con Plan de Corones. L’Alta Badia fej la pert da louf. Chestes localités ti la stica te dutes les categories: temps plu lonc de sorjornanza, lec plu die ocupés y e.i.  Dantaldut l scior talian preferesc les valedes ladines. L turism invernal fej apresciapuech fora l 65% dl turism total. L 30% dles sojornanzes tl cheder statistich dla provinzia de Bulsan ne é nia puech per n raion che viv  diretamenter o indiretamenter per la majera pert da l’economia turistica.


 

















































































































































































Statistiches invern
2003/2004


Ruvés adalerch


Aument envers al ann dant 2002/03


Souranuetes 


Aument envers al ann dant 2002/03


Mesaria di dis de sojornanza


Cumpeida de lec


Percentuala di lec ocupés via per l ann


Percentuala di lec ocupés entratant la sajon de daurida


Badia


96.313


+ 11,20


579.557


+ 8,90


6


7.884


40,4


67,5


Corvara


92.354


+ 11,30


576.029


+ 8,40


6,2


7.066


44,8


74,3


La Val


6.473


+ 5,40


34.997


+ 2,10


5,4


843


22,8


62,7


Mareo


58.003


+ 3,10


324.118


+ 1,10


5,6


3.678


48,4


78,9


San Martin


8.624


+ 10,90


35.134


+ 9,60


4,1


1.056


18,3


57,6


Endut Val Badia


261.767



1.549.835







Santa Cristina


30.544


+ 8,20


183.208


+ 8,60


6


2.881


34,9


75,7


Urtijei 


50.560


+ 10,90


297.110


+ 10,50


5,9


4.345


37,6


78,3


Selva


111.815


+ 12,00


689.291


+ 10,50


6,2


7.879


48,1


79,7


Sureghes / Ciastel *


16.376


+ 12,00


94.741


+ 10,50


5,7



48,1


79,7


Endut Gherdeina


209.296



1.264.350







Endut comuns ladins te Südtirol


   471.063


+ 10,06


     2.814.185


+ 8,35


5,9


35.632




Endut Südtirol


1.987.671


+ 6,60


10.172.174


+ 4,70


5,1


212.804


26,3


59


Percentuales dles valedes ladines a livel provinzial


23,70%



27,67%




16,74%




* I valours dles frazions ladines dl comun de Ciastel  vegn sciazés sun la basa di dac dl Comun de Ciastel con n minim dl 20%, ma bonamenter él n pue deplú – statistica per Ciastel ciala dessot:


Statistiches invern
2003/2004


Ruvés adalerch


Aument envers al ann dant 2002/03


Souranuetes 


Aument envers al ann dant 2002/03


Mesaria di dis de sojornanza


Cumpeida de lec


Percentuala di lec ocupés via per l ann


Perzentuala di lec ocupés entratant la sajon de daurida


Ciastel


81.884


+ 11,3


473.707


4 ,6


5,8


7.703


33,08


70,09

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres