Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri

 


Fodom ciala ca pert con i “Schützen”


I reladours recorda la storia dla compagnia – Tost l statut









“N certl s’à sclut y n prum vare é vegnù dé per fé tourné Fodom sot al Tirol.” Chestes les prumes paroles de comentar di reladours entervegnus a la seira de informazion metuda a jì dal grup de laour per la refondazion dla compagnia di scizeri ta Fodom, do che l’assemblea à dezidù de sotescrive delongo (=atira) l at de recostituzion dla “Schützenkompanie Fodom – Buchenstein”.


Fodom: vueia de storia y de mondures.




COMENTAR


Na nueva valgamia enteressanta: ence Fodom à endò sia compagnia de Schützen. Sce sia refondazion é n motif per mantegnì usanzes y tradizions y de se desferenzié tres deplù dai neo-ladins dla provinzia de Belun, spo éla da vedei con plajei, ma nia tl caje che an vuele se lié a valga maniera a n neo-nazionalism todesch che sfogateia su te Sudtirol. N valgugn reladours à orienté te chesta direzion.  Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch che va aboc y aluesc enfin a simpaties de man dreta estrema. Te chest cheder él gonot rie da encadré les compagnies ladines.  I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet. De ladin afùstien ben dret puech, truep todesch y nience la bandiera. An se arconcia ite sot a la bandiera de Tirol y al lingaz todesch. (La redazion)

 


 • Liams


 Spidic de storia fodoma: l Ciastel d’Andrac


             

      Al dova ester n’enconteda per informé y formé la popolazion sun la storia, les tradizions y i fins di scizeri da Fodom. Ma l entusiasm porté dant tles relazions da n valgugn esponenc de compagnies de scizeri da puech refondedes tl Trentin, tl Adesc Aut y a Cortina, à muet i sostegnidours dla scomenciadiva a pié via atira con l prum vare. Te n meis la firma dl statut (scrit ju ence per fodom ), la nomina di sourastanc y la conferma di aderenc (endut bele plu de vint). La scomenciadiva arà l sostegn dles aministrazions de comun de Fodom y de Col (desche confermé pro la senteda dal capocomun Gianni Pezzei y da la assessoura Sandra Agostini ) y da l’Union di Ladins da Fodom. La conferenza é vegnuda daurida dal prof. Ivan Lezuo che à fat n curt ressumé dla storia de Fodom, dai prums sentadins mesolitics enfin a la fin dla Pruma Vera. “De fodoms pro i scizeri àn fusties enfin da la fondazion dl corp”, àl dit,  “ence sce la pruma compagnia de scizeri é vegnuda metuda en pe dl 1848. Per chest pòn descore de 500 agn de tradizion.” A tré su l entusiasm anter l grup de laour y i enteressés entervegnus a la senteda él dessegur sté les testimonianzes di reladours, desche chela de Paolo Dal Pra da Folgaria/Vielgereuth tl Trentin che dant a cater agn à metù endò en pe la compagnia de scizeri. “Al ne é nia sté saurì”, àl conté, “ajache la jent ne conesciova nia la storia y al eva truepa unfataria, ence da pert dl’aministrazion de comun. Encuei depierpul sonse benvedus tla comunité.” Günther Obwegs de Mareo à recordé che la storia é desche na roda y cie che n iade é vegnù despartì tres la forza, tournarà n dì adum.”  Al à rejoné di fins y di ideai: Die, patria ( l Tirol ) y familia che animeia les ativités di scizeri. La defendura dl lingaz, l’unité dles popolazions tiroleises, chela ladina emprumadedut. Conzec strenc te na anedota: “Dant n valgugn agn me ova conté mie pere sun la piza de Col de Lana che Fodom fova zacan sot al Tirol y che al fova segur che n dì tournaràl laprò. La recostituzion di scizeri desmostra che mie pere ova rejon.” Conzec che é vegnus touc su da Efrem Oberlechner da Ehrenburg che é ruvé a descore dl’aspirazion “a na unité nueva dl Tirol zenza  l’Italia.”
      La senteda se à saré ju con l intervent dl capitan dla compagnia di scizeri de Anpezo/Hayden, Ugo Costantini “Ghea” y la firma da pert di sostegnidours dl at de recostituzion de chela che ciaparà l inom storich de “Schützenkompanie Fodom – Buchenstein”.


Lorenzo Soratroi




 Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen

 Scizeri de Sudtirol: ai semena toponims todesc dlonch

 La cherta di toponims storics vedus dai todesc

 L nazionalism todesch estrem di scizeri: nia tan dadie pro na manifestazion a Bulsan

 I scizeri ortia a Viena na petizion: i ombolc ladins fej i fanc

 


Dal ciantorin dla storia:



 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan

 Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol

 Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc

 La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa

 Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan

 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion

 II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion

 Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins

 

Fodom



 Fodom: no te desmentié de tia storia

 Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé

 La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei

 

Catarina Lanz



 La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004

 N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges

 La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via

 Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina

 


André Hofer



 Recordanzes a André Hofer

 Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina

 André Hofer enlaouta y encuei?

 


Les mendranzes sot a l’Austria, dret n burt ejempl:



 Ciarencia – slovens: na situazion nia da creie

 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion

 


 



Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch. Te chest cheder él sovenz rie da encadré les compagnies ladines.  I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines de Gherdeina y de Badia che se arconcia ite. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres