Fodom ciala ca pert con i “Schützen”
I reladours recorda la storia dla compagnia – Tost l statut
Fodom: vueia de storia y de mondures. • Liams
“N certl s’à sclut y n prum vare é vegnù dé per fé tourné Fodom sot al Tirol.” Chestes les prumes paroles de comentar di reladours entervegnus a la seira de informazion metuda a jì dal grup de laour per la refondazion dla compagnia di scizeri ta Fodom, do che l’assemblea à dezidù de sotescrive delongo (=atira) l at de recostituzion dla “Schützenkompanie Fodom – Buchenstein”.
Spidic de storia fodoma: l Ciastel d’Andrac
Al dova ester n’enconteda per informé y formé la popolazion sun la storia, les tradizions y i fins di scizeri da Fodom. Ma l entusiasm porté dant tles relazions da n valgugn esponenc de compagnies de scizeri da puech refondedes tl Trentin, tl Adesc Aut y a Cortina, à muet i sostegnidours dla scomenciadiva a pié via atira con l prum vare. Te n meis la firma dl statut (scrit ju ence per fodom ), la nomina di sourastanc y la conferma di aderenc (endut bele plu de vint). La scomenciadiva arà l sostegn dles aministrazions de comun de Fodom y de Col (desche confermé pro la senteda dal capocomun Gianni Pezzei y da la assessoura Sandra Agostini ) y da l’Union di Ladins da Fodom. La conferenza é vegnuda daurida dal prof. Ivan Lezuo che à fat n curt ressumé dla storia de Fodom, dai prums sentadins mesolitics enfin a la fin dla Pruma Vera. “De fodoms pro i scizeri àn fusties enfin da la fondazion dl corp”, àl dit, “ence sce la pruma compagnia de scizeri é vegnuda metuda en pe dl 1848. Per chest pòn descore de 500 agn de tradizion.” A tré su l entusiasm anter l grup de laour y i enteressés entervegnus a la senteda él dessegur sté les testimonianzes di reladours, desche chela de Paolo Dal Pra da Folgaria/Vielgereuth tl Trentin che dant a cater agn à metù endò en pe la compagnia de scizeri. “Al ne é nia sté saurì”, àl conté, “ajache la jent ne conesciova nia la storia y al eva truepa unfataria, ence da pert dl’aministrazion de comun. Encuei depierpul sonse benvedus tla comunité.” Günther Obwegs de Mareo à recordé che la storia é desche na roda y cie che n iade é vegnù despartì tres la forza, tournarà n dì adum.” Al à rejoné di fins y di ideai: Die, patria ( l Tirol ) y familia che animeia les ativités di scizeri. La defendura dl lingaz, l’unité dles popolazions tiroleises, chela ladina emprumadedut. Conzec strenc te na anedota: “Dant n valgugn agn me ova conté mie pere sun la piza de Col de Lana che Fodom fova zacan sot al Tirol y che al fova segur che n dì tournaràl laprò. La recostituzion di scizeri desmostra che mie pere ova rejon.” Conzec che é vegnus touc su da Efrem Oberlechner da Ehrenburg che é ruvé a descore dl’aspirazion “a na unité nueva dl Tirol zenza l’Italia.”
La senteda se à saré ju con l intervent dl capitan dla compagnia di scizeri de Anpezo/Hayden, Ugo Costantini “Ghea” y la firma da pert di sostegnidours dl at de recostituzion de chela che ciaparà l inom storich de “Schützenkompanie Fodom – Buchenstein”.
Lorenzo Soratroi
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen
Scizeri de Sudtirol: ai semena toponims todesc dlonch
La cherta di toponims storics vedus dai todesc
L nazionalism todesch estrem di scizeri: nia tan dadie pro na manifestazion a Bulsan
I scizeri ortia a Viena na petizion: i ombolc ladins fej i fanc
Dal ciantorin dla storia:
Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol
Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion
Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins
Fodom
Fodom: no te desmentié de tia storia
Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé
La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei
Catarina Lanz
La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges
La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via
Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina
André Hofer
Recordanzes a André Hofer
Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
André Hofer enlaouta y encuei?
Les mendranzes sot a l’Austria, dret n burt ejempl:
Ciarencia – slovens: na situazion nia da creie
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion



2 iadesc liet