Toponomastica: la lia per i popui manacés tol posizion

 


Toponomastica ladina: la provinzia dess na outa scoé dant sia porta


Sce i esonims todesc vegn adorés ofizialmenter, dess ence i esonims ladins vegnì adorés


La Lia per i popui manacés tol su con plajei la proposta de Durnwalder sun la toponomastica ladina pro l convegn metù a jí dal assessorat encuei (20.10.2005) tl hotel Laurin a Bulsan. Ala ti sà endere incompleta y dantaldut de parvenza, ajache la provinzia enstessa ne adora nia dagnora y sciche al auda i toponims ladins. La lia per i popui manacés preia perchel Durnwalder de se festidié che la toponomastica ladina vegne adoreda dlonch: pro les comunicazions dl trafich, pro laours publics, sun tofles y ti parcs naturai.


Jeuf de Frea (gherdeina), Ju de Frara (badiot) o Jouf de Frera (ladin standard)? Ence fora dles valedes dess i toponims ladins vegnì reconescius.

Atualmenter encónten ence tles valedes ladines gonot demé l lingaz talian y todesch. Les corieres dla SAD va p.ej. demé a St. Vigil o a San Vigilio o a St. Ulrich o Ortisei, ma nia a Al Plan o Urtijei. Chilò él da comedé. La provinzia ne fej endere nia per trapone na vedla proposta de Carlo Willeit tla pratica. Sce la ferata statala indicassa demé Bressanone o Brunico, dailò vegníssel atira pluré lonc y lerch de comportament nazionalist o de fascism. Pro i ladins scúten.
L assessorat ai laours publics ne fej nia sie dovei. Sun les tofles de costruzion dla streda dla Val Badia ne afústien inió la toponomastica ladina.  L assessour competent dess perchel scomencé te sie ressort empede fé fum te “discursc dla domenia”, y ne fé nia n dovei che el enstes essa.
Ence l assessorat al ambient ne fej nia sie dovei, ma al é da dì che l ofize per i parcs naturai é ju con l bon ejempl dantfora ti ultims agn y che al à dé fora chertes oláche i toponims ladins vegn reportés.
Sun la cartografia ofiziala de Südtirol ne veiden endere mai i toponims ladins. Al ne é nia da capì ciuldiche an ne ti vuel nia reconesce ai ladins chi derc che an i todesc se damana per ei a gran ousc. Sce i esonims todesc (p.ej. Stern) vegn adorés ofizialmenter, messessa ence i esonims ladins (p.ej. Bornech) vegnì reconescius, zenza se comporteia Südtirol belavisa da potenza coloniala, desche an ti à trat dant a la Talia.
Che an conduje ite tla discuscion motifs economics y turistics desche al é vegnù fat al our dl convegn, desmostra na mancianza de argomenc. Al é demarevueia che l argoment “economich” vegn demé trat ca pro i ladins.
Al convegn ne é la Union Generela di Ladins nia vegnuda envieda. Che n enscidit “Di dla cultura ladina” scluj fora avisa unions culturales é na prova de meseria culturala.


Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres