Ladin-badiot desche standard ne é deguna soluzion
Ma demé n auter tentatif per arozé i liams interladins – Da la SVP ladina podéssen se aspeté n impegn contra l tort fascist
La farsa dla proposta dl ombann dla SVP ladina, Pepi Dejaco, gnuda fora en gaujion dl di dl parti dla SVP tegnù en venders ai 26 de november ´05 a Corvara é clera. Cie che un à miné sciche “provocazion”, vegn tout su da d’autri desche proposta per na debatuda a livel politich – davia che dut va ben, al basta che al vae contra l Ladin standard.
Pepi Dejaco, omban ladin dla SVP. Ladin-badiot desche standard.
La critica a les posizions articoledes mess mete man con la terminologia. Luis Durnwalder à mostré de ne ester nia mel informé tles chestions dl lingaz ladin. L president dla provinzia fossa dret bel envié de damané i esperc dl setour y nia de ti jì do al populism y a la demagogia dla propaganda de sie partì.Sce al lascia fé na streda damànel ence i enjiniers do n bonarat y nia n zumpradour. Tant de respet dl lingaz ladin per damané ence te chest caje i esperc messàssel avei. Enscì à Durnwalder sourantout terminologies che é obietivamenter faledes: L ladin standard n’é nia na “Kunstsprache”, ma na forma de n lingaz che lieia adum les carateristiches de deplù idioms ladins. Al n’é nia n lingaz – “Sprache”, ma n denominadour deberieda de plu idioms ladins y perchel n liam anter les valedes; tant manco é l ladin standard “künstlich”: les formes vegn toutes dai idioms, al é formes bele esistentes, formes che vegn rejonedes. Chilò ne él net nia de artifizial laprò.
La proposta da tó ca n idiom de valeda é gnuda fata bele dant da trueps agn. Con chesta proposta jíssen zeruch de 20 o 25 agn. Cie che ne vegn nia dit, é che rodunt da pert de Gherdeina él dagnora gnù les resistenzes plu dures al ladin-badiot sciche forma ladina scrita per duc: plutost tòlen l todesch che l ladin-badiot.
Ala se trata enscì de nia d’auter che de na variazion al tentatif da arozé ciamò n iade l lingaz unitar che é bele gnù proibì de fat dal assessour Florian Mussner, che se á perauter ence ultimamenter mostré sciche aversar de vigni unité anter i ladins y sciche sostegnidour dla tripartizion.
Duc i linguisc’ dij cler che i ladins adora n lingaz scrit unifiché per souravive. L govern provinzial à boicoté chest lingaz scrit – zenza damané i esperc perauter (essa pu i esperc tout n’autra dezijion). Al fossa ence gran ora da cialé soura l pice taier de does valedes fora: l lingaz sard, ma ence l popul indigen di itelmens tla Siberia y i popui indigens dl’America Latina y dla America dl Nord standardiseia dlonch sie lingaz scrit. Demé pro i ladins vegn chest prozes arferé ju con dutes les forzes, y i aversars é duc dl medem partì y nience un ne é espert de lingaz. Ai esponenc de chest partì i vàl te chest contest ence l envit da rejoné finalmenter n miour ladin.
L ladin standard lieia adum linguisticamenter duc i ladins, soura i confins provinziai fora – confins che é n tort, tort che é gnù metù en pe da Benito Mussolini. Da la SVP podéssen s’aspeté n impegn contra l tort fascist dla tripartizion – al é ben l minim che an pò se aspeté.
Redazion revista bedrohte Völker – pogrom
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet