Susy Rottonara fej revive Fanes

Ai 23 de setember da seira àn daurì les coltrines dl teater comunal da Bulsan sun les lijendes dl regn de Fanes, lijendes che conta de  amours nia poscibli, de figures fantastiches y de ressa de podei. L spetacul fova partì su te does pertes, vignuna componuda da na raia de composizions liedes adum. L libret é gnù conzepì da Roland Verra, poet gherdeina, la mujiga da Susy Rottonara.

La rejia à tegnì aposta  l paion schers per ti dé peis ai movimenc essenziai. Sun n maxi-vidrel gnìvel depierpul projeté retrac dles Dolomites. A man ciancia fòvel n grup de corisc‘ (che fej pert dl cor Concentus Clivi), vistis con guanc lonc de veluch desche l sanch dl’entravegnuda. L’azion se despliova sot al maxi-vidrel y dlongia al cor.
An pò partì su chesta opera te na pert dramatica (che condujova inant l’azion) y te na pert poetica (che comentova les entravegnudes). Depierpul che la dramaturgia ti fova sourandeda al corp de balet ABC de Bulsan, se slariova la pert poetica  souraprò, can a la mujiga, can al cor, can a la ousc dla protagonista Rottonara y can a les imajes dl maxi-vidrel. Eles ti recordova al publich sciche les lijendes de Fanes ne é nia valch de singolar, ma che ales é liedes struturalmenter dassen adum. An veid per ejempl che la mont se scomuev per gauja dla mort dla prinzessa Dolasila, canche ala mediteia sie davegnì o canche al regor sanch tles batalies.
La storia de Fanes vegn conteda sciche ala fossa somieda da n pice mut. Chest ti permet a na ousc da foradecà de conté les entravegnudes dl’opera. L pice mut scluj a la fin ence les coltrines, ti dàn enscì na paruda che n zicle de laour é ju a piz. L prum at, do avei conté la lijenda, fej da prologh te chel che al domineia la mujiga. L secont at depierpul elaboreia i elemenc enunziés tl prologh. La prinzessa Dolasila se enamoreia te Ey de Net, contra la volonté dl pere che l banirà dal regn. Al amangoleia endere damprovia les cualités verieres de Dolasilla, redont canche les popolazions ostiles ai Fanes se unesc encer al rie Spina de Mul. Vedù sciche les cosses se brodola, s’empensa l re de Fanes de tradì sie popul y de passé al nemich, n vare falé. Per gauja de avei tradì sia jent moriaràl l re de Fanes te na abraceda mortala con Spina de Mul. Ence la prinzessa Dolasilla moriarà te batalia; a tò ite sia luegia saràl la jomelina Luianta, trata su tles profondités dla tera da les montagnoles. L’opera vegn scluta ju co la speranza che l regn de Fanes posse se remete n dì.
Protagonista de spiza dla seira é a poura nia la ousc de Susy Rottonara che à sapù da modulé dret ben sun la striera dles entravegnudes, mostran aboc na vocalité tert-straussiana y scura y aboc adorbenta y luminousa. Te vigni caje, na ousc corpousa y „tocia“, dalonc da scrais frivoi.

Davide Bondoni (trad. ladina dla redazion)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

939 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Susy Rottonara fej revive Fanes"

Scrive n comentar