Chi é pa i plu gaierc, chi mouj pa miec y chi tourna pa piec?
Juesc a recordanza de na liejenda – Na scomenciadiva metuda a jí deberieda da les Assoziazions turistiches de Al Plan de Mareo y de Ampez

La vera anter ampezans y maroi
Anter Ampez y Mareo fòvel sté gonot stritaries per l possediment de pastures tles montes che confina con les does comunités. Per mete i termegn te Fodara Vedla y te Fosses y per finí na bona outa les rejiaries anter i doi stritadours se òvel n dé abiné sun chestes montes valgugn Maroi y valgugn Ampezans per dezide sun l da fé, per mete la pesc. Finalmenter se fòvei gnus (ái vijiné) con n compromis. Sun l post, olá che ai contratova, fòvel n gran sas y i ampezans ova fat chesta proposta: “Tant inant che nos son bogn de porté ite per la mont chest sasson de cater oms, ilò déssel ester l confin”. I Maroi ova aconsentí, zenza sospeté dl engian di Ampezans che laorova con l aiut dl malan. L fat vegn conté tla rima “L Miraco” dal prof. Tita Alton te “Rimes Ladines” a plata 35-36 che é chilò dessot trascrita:
L miracul
Anter Ampez y Mareo fòvel sté gonot stritaries per l possediment de pastures tles montes che confina con les does comunités. Per mete i termegn te Fodara Vedla y te Fosses y per finí na bona outa les rejiaries anter i doi stritadours se òvel n dé abiné sun chestes montes valgugn Maroi y valgugn Ampezans per dezide sun l da fé, per mete la pesc. Finalmenter se fòvei gnus (ái vijiné) con n compromis. Sun l post, olá che ai contratova, fòvel n gran sas y i ampezans ova fat chesta proposta: “Tant inant che nos son bogn de porté ite per la mont chest sasson de cater oms, ilò déssel ester l confin”. I Maroi ova aconsentí, zenza sospeté dl engian di Ampezans che laorova con l aiut dl malan. L fat vegn conté tla rima “L Miraco” dal prof. Tita Alton te “Rimes Ladines” a plata 35-36 che é chilò dessot trascrita:
L miracul
Chi mai ne ará pa audí gonot
contan dla vera che á doré
tra Ampez y chi de Mareo n bel bot
tra l jí y se bat, tra l sté y pluré?
Fodara Vedla y Fosses, biei
pasciantadours per truep bestiam,
en fova la gauja; entrami riei
vagova vignun co gen l’ejam.
Enultima veidei che ala ne pò
plu jí de chela sort: adum
per chest s’abínei y pensa co
che an mess fé per finí l slum.
Olá che ai stova fòvel n sasson
tant gran che cent omi ne l’essa porté
“Tant lonc” dij i Ampezans “che i porton
en cater chest sas, sie nost raté”.
Mareo credova de avei n contrat
de gran utl, per chest azétel snel
Y zenza contesté, l bur fat
Odan permò con l dí nevel,
i cater omi leva l sas
Enscí che al fossa na pluma y va
bel lize su dret empede de jí bas
Ensciche ciaria che ne á nia da tré.
N pezon fòvei jus y nia ne podova
i fermé; che al fossa da temei che la mont
entiera jissa perduda vedova
vignun che ova uedli sot la front.
Deguna speranza ne òvei plu
i Maroi. Passé passòvei sen
pro na ciajara che eva da sclu
resteda per ester bel saren.
La ciajarina vedan passan
la schira scraia dal gran spavent:
“En inom de Die, chel che i on dut cant
nes tòlei zenza compliment”.
Mo vè, o miraco, en chel moment
tòmel l sasson sot ite i cater
d’Ampez fracés con gracenament
de si osc ensciche an ne veid plu auter.
Enscí la ciajarina ova rot
col pronunzié l inom plu sant
La forza di malans che eva sot
al sas per tó ai Maroi dut cant.
Aldidancuei podeise l vedei
ciamò tl luech che al é tomé,
lassoura él cater ciers; che sie vei’
credede chel tant che i á dit, co me
contan dla vera che á doré
tra Ampez y chi de Mareo n bel bot
tra l jí y se bat, tra l sté y pluré?
Fodara Vedla y Fosses, biei
pasciantadours per truep bestiam,
en fova la gauja; entrami riei
vagova vignun co gen l’ejam.
Enultima veidei che ala ne pò
plu jí de chela sort: adum
per chest s’abínei y pensa co
che an mess fé per finí l slum.
Olá che ai stova fòvel n sasson
tant gran che cent omi ne l’essa porté
“Tant lonc” dij i Ampezans “che i porton
en cater chest sas, sie nost raté”.
Mareo credova de avei n contrat
de gran utl, per chest azétel snel
Y zenza contesté, l bur fat
Odan permò con l dí nevel,
i cater omi leva l sas
Enscí che al fossa na pluma y va
bel lize su dret empede de jí bas
Ensciche ciaria che ne á nia da tré.
N pezon fòvei jus y nia ne podova
i fermé; che al fossa da temei che la mont
entiera jissa perduda vedova
vignun che ova uedli sot la front.
Deguna speranza ne òvei plu
i Maroi. Passé passòvei sen
pro na ciajara che eva da sclu
resteda per ester bel saren.
La ciajarina vedan passan
la schira scraia dal gran spavent:
“En inom de Die, chel che i on dut cant
nes tòlei zenza compliment”.
Mo vè, o miraco, en chel moment
tòmel l sasson sot ite i cater
d’Ampez fracés con gracenament
de si osc ensciche an ne veid plu auter.
Enscí la ciajarina ova rot
col pronunzié l inom plu sant
La forza di malans che eva sot
al sas per tó ai Maroi dut cant.
Aldidancuei podeise l vedei
ciamò tl luech che al é tomé,
lassoura él cater ciers; che sie vei’
credede chel tant che i á dit, co me
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet