Strategies per l davegnì

 


La globalisazion sburla a se mete adum



La “medejina” per les vals ladines mess vegnì chirida te na majera colaborazion



de Lorenzo Soratroi



(if) A ciaval de does edemes se à i ladins entourn l Sela abiné adum ben per doi iadesc en ocajion de zelebrazions de gran valuta storica: i 450 agn dla fondazion dl santuar de Weissenstein y la santificazion dl pater Freinademetz. La religion, la tradizion de cristianité di Ladins deida ciamò n iade chesta popolazion despartida, a se enconté y a renové chel liam che les à tegnudes adum per secui. Ti dis passés é vegnus convochés i ombolc y i presidenc dles assoziazions turistiches dles cater vals te Gherdeina per descore fora i problems di auti che sofoia i joufs y per envié via n azion deberieda per solezité i sciori che vegn adalerch a adoré demanco l auto. Ence l’economia sburla per na colaborazion anter chestes cater valedes. N iade passòven per i joufs con bestiam da vene, encuei é l turism che fej mueve n grumon de scioldi, de interesc y de bujegns de colaborazion. Tres deplù se enténen che an fej da soui ben puech. La globalisazion sburla a se mete adum.

L pice é destiné a morì fora. Les vals ladines i é scialdi desferentes, tamben dal pont de veduda economich che de te sia realté soziala. Ma al me per de capì che al ne basta nience plu les gran poscibeltés y les sauridanzes de ester sot na provincia autonoma, per ester bogn de ti sté do al marcé dl turism che damana tres de plu deversificazions tla oferta turistica. La globalisazion se porta con ela la malora de copé ju les pices realtés, de les aplatì via. La “medejina” per les vals ladines, realtés de mendranza, con puecia popolazion che “vel” puech tla conta dles oujes per la politica, mess ester spo cherida propi te na majera colaborazion. Da la religion a l’economia. An sà che la storia va a ziclesc che datrai vegn derevers. Les realtés se muda dessegur ti agn, ma al dapen da la sensibelté y da la capazité di ladins, de “lieje” chestes oportunités y dles adaté a progesc concrec.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres