Statut dla Lia di comuns ladins

 


Lia di comuns Ladins: n vare emportant 


Sen màncel demé plu Badia a dé pro l statut – I LADINS se damana che i conseis de comun vegne informés


Ence Selva à dé pro entratant l statut dla lia di comuns ladins, zenza de gran discuscions te consei. Demé doprò àn audí che la gauja dl entardivament fova l test ladin, for demé enjonté al talian y al todesch; ladin scrit unifiché, idiom de valeda o duc doi? Selva à volú demé tó l’idiom de valeda. Che la dreta forma de n statut de duc i comuns ladins é l ladin scrit unifiché nes dij la logica plu scempla y demé l lingaz scrit unifiché pò avei la dreta funzion y ciamò dant l dret significat tles scritures ofiziales dla lia.

Ma pazienza, i savon ciuna che é la chestion politica y culturala che ti dá la prezedenza sun l ladin a duc i lingac dl mond y chest é y resta un di majeri rems per l reconesciment y l svilup dla mendranza. La costituzion dla lia di comuns ladins é dessegur n at politich de emportanza, ence sce sie mued de vegní al mond é n pue entort y confous. Un se imagineia na conferenza di ombolc, l’auter na lia de contat per enteresc economics o aministratifs, ciamò n auter na forma nueva de raprejentanza dla mendranza.


Chesta nascenza entravaieda à sia pruma gauja tla pruma idea da crié dal aut enjù n organ politich plu tles mans dles provinzies y sie capesc che no di comuns. Per fortuna s’en à zachei entenù che n tel organ fossa resté zenza legitimazion y capazité de azion y enscí ésen ruvés a la lia anter i comuns che garantesc funzions y competenzes y almanco entant de autonomia a na istituzion nueva. Formalmenter él na lia anter comunités ence sce al mancia tl statut n liam plu concret


Con i conseis di comuns sozes y con la jent. Chilò à l consei de comun de Selva aprové dessegur na bona proposta dla frazion LADINS da enjonté te n secont moment l dovier di ombolc o di raprejentanc di comuns tla lia de informé i conseis sun l’ativité y les finanzes dla lia ti lascian lerch a chisc conseis de fé propostes per la lia, y na seconda proposta de respeté l prinzip de subsidiarieté garantian y daidan la ativité y colaborazion ledia anter autres lies publiches y privates y anter i zitadins dl raion ladin dles Dolomites. La poscibelté de adejion zenza ousc a la lia di comuns é dut na autra cossa y ne pò mai sostituí l svilup lede di contac dles lies y dla jent dl vers dla colaborazion y unité ladina. Demé chest svilup ti dá corp y vita a la lia di comuns enstessa. Carlo Willeit

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres