Sparagns pro la sanité: nia dret

Intervista a Franz Fiung de Lungega/Mareo, infermier, sindacalist y member dl diretif  de Ladins Dolomites (LD) sun la situazion tla sanité. „An dij de messei sparagné tla sanité, ma depierpul végnel fat su ciases y ciasons encerch che ne và nia debujegn“.

Ciunes é pa stedes les majeres mudazions ti ultims agn?
La majera mudazion é steda chela de mete adum les 4 aziendes sanitares con conseguenzes scialdi tourbles do chisc trei agn. L’aministrazion é vegnuda demendrida. Chest vuel dì che i caps é a Bulsan y tla periferia ne pòn nia tò dezijions emportantes y chest met sotissoura l sistem y la organisazion. Al pèr de jì aboc adencontra a l’anarchia y chel ne và nia ben tl servisc publich. La politica tla sanité é da n pez assenta y la direzion nueva mess empermò se enraijé desche al auda.

L  assesour provinzial a la  sanité à empermetù cosses desvalives  che dess vegnì realisedes?
L  assessour provinzial à empermetù che i dinés che vegniva sparagnés con mete adum les 4 aziendes vegnissa spenus tl personal, empermetuda nia mantegnuda, daviache enchin a sen végnel demé sparagné pro l personal. La reforma clinica ne và nia inant sciche prevedù. I son dret endour con certes cosses, sce i cialon a livel nazional y internazional.

N stop pro l’assunzion de personal?
Demé per sparagné ite. Ie ne capesci nia ciodì che an ne sparagna nia sun i fabricac. A Maran àn fat n “templ” de mermul, a Solaneres tamben, ma al é scialdi vuet, a Bulsan féjen n “projet mamut”, olàche al vegn trat ju n tunel nuef che à costé milions y ciamò a Bulsan àn fat na ciasa da parché che ne jiva nia debujegn, a Bornech ésen 15 agn che an projeteia, ma al ne và nia inant, a Sterzing él ence vegnù renové y spo và su l personal da Persenon a “paussé” per tegnì cerc servisc daverc y e.i.

Te Südtirol él de gran loces pro l personal sanitar, co la vedeise pa?
Mel la veidi. De un n vers onse posc‘ basics ledesc olàche al ne é nia enteres ciodì che jì fora dla valeda a laoré ne é economicamenter nia enredoul, dl auter vers onse lueges autes che ne ti vegn nia dedes ai Ladins. Trueps Ladins é sforzés da se declaré todesc per ciafé n post aut y chest endeblesc la mendranza Ladina.

Co veid pa i sindacac l personal?
Chisc ultims agn él vegnù traté l personal nia-mede dret mel da pert dla provinzia. Ti ultims contrac él demé plu resté les sbrojoles per contraté y contraté con tant puec dinés él dagnora rie, ciodi che per l dependent ne ciàlel fora nia y sce l sindacat ne firma nia ne ciàlel fora nience chel puech. L assessour à empermetù, ma mantegnì ne àl nia. Chesta é na politica capitalistica che ne vuel nia plu nen savei de dialogh anter les pertes, ma che vuel impone, do l mote “mangia o muer”.

Degugn posc‘ diretifs per n ladin?
Do mia minonga messàssel ester almanco un n post diretif per n ladin, ie son ence entervegnù pro la direzion, mo desche an veid zenza ejit positif. Mie sindacat à  ciamà massa puecia forza.  Chest é n problem politich y tla politica sonse daspavent debli nos ladins.
Intervista: rt

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

603 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Sparagns pro la sanité: nia dret"

Scrive n comentar