Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!

 


Les undesc teses per na politica linguistica interladina


Sce Vos seis a una podeise sotescrive on-line l MANIFEST  LADINIA 2005 – 100 agn Union Ladina dl 2005



Sciche an sà él ciamò bendebot de dificoltés per jì inant con  projec a sostegn dl lingaz ladin tla realté ladina tles Dolomites, dantaldut per gauja dla situazion politica (ladina) te Südtirol. N valgugn inteletuai y militanc ladins à endrezé na azion de sburla, che peie via dantdaldut da la sozieté zivila y che deide a sclarì anter la jent i termins reai dla chestion dla “politica linguistica”, che ne reverda nia demé l Ladin Standard, ma ence i idioms locai. Al é vegnù laoré fora n document-manifest de 11 ponc, sotescrit da persones de aut profil tla cultura y tla sozieté ladina desche prums firmatars, y sen é chest document tl vegnì deslarié y fat conesce anter la jent de vigni valeda y sourafora. Dl 2005 saràl 100 agn da la fondazion dl’Union Ladina a Dispruch, la pruma che abinova adum ladins de dutes les valedes entourn l Sela. Aldidancuei vàl ciamò tres dret debujegn de sburlé inant l’azion dl’Union Generela y de dutes les ativités interladines. I podeis firmé on-line sun chest sit! I vegnireis tegnis informés sun i svilups dla chestion.

Les undesc teses per na politica linguistica interladina
(verscion: todescia, taliana)




  1. La souravivenza di Ladins dles Dolomites sciche popul caraterisé per cultura y identité é garantida demé da la souravivenza de sie lingaz. Per ti ester a les tendenzes dl’omologazion che carateriseia nosc temps él encueicondì plu che zenza debujegn de na politica linguistica unitara y efizienta per dut l teritore storich olache i Ladins é da ciasa, chest vuel dì les valedes de Gherdeina, Badia con Mareo, Fascia con Moena, Ampez y Fodom con Col S. Lizia.


  2. Dutes les varietés linguistiches chersciudes su storicamenter te chest teritore é esprescion viventa y originala dl lingaz ladin: ales raprejenteia n patrimone essenzial per dut l popul ladin. A dutes ti végnel reconesciù la medema y valiva dignité y dutes dess ester reconesciudes a vigni livel da les istituzions.


  3. Vigni varieté ladina à l dert de mesures de sostegn y protezion per podei se svilupé y se mantegnì tl davegnì, y chest ciamò deplù tles valedes olache l ladin é tla dificolté per gauja de condizions soziales y giuridiches nia favorables.


  4. La souravivenza y l svilup armonich di singui idioms ladins pò a la longia vegnì garantis cotant plu saurì tres l’elaborazion de n lingaz scrit unitar: chest é encuencondì un di obietifs primars y fondamentai per vigni politica de sconanza dla comunité ladina tles Dolomites.


  5. L lingaz scrit unifiché, o Ladin Standard, é fondamental desche simbol dl’identité dl popul ladin y de sia unité: al é tl medem temp na “ombrela de protezion” che permet ence a les varietés locales de se mantegnì, de se svilupé inant y de se defene da les interferenzes di lingac vejins.


  6. Les varietés ladines chersciudes su storicamenter é la basa viventa dl Ladin Standard, da olache chest peia nudriment y sostanza.


  7. L Ladin Standard n’à nia la funzion de remplazé o marginalisé i idioms locai, ma al se met dlongia ei per corì funzions de livel plu aut, normalmenter toutes su da lingac foresc’: al raprejenteia tl medem temp l model formal de referiment per l’elaborazion dles varietés locales y l fondament per la creazion de neologisms y per la modernisazion dl lessich.


  8. L status giuridich dl lingaz ladin dess vegnì mioré y armonisé te dutes les repartizions aministratives che tol ite l teritore storich olache i Ladins é da ciasa: les istituzions publiches dess apliché y renforzé les normatives de sconanza tegnan cont di debujegns de duta la comunanza ladina y de dutes sies componentes teritoriales.


  9. Les istituzions culturales y scientifiches dl raion ladin, sciche ence l’Université, dess colaboré per l svilup dl corpus dl lingaz ladin, tegnan cont di debujegns di idioms locai sciche ence dl prozes de standardisazion pié via dant da diesc agn.


  10. Mesures de implementazion y de normalisazion linguistica dess vegnì metudes en doura per svilupé y renforzé l’adoranza dl ladin tla sozieté, a vigni livel y per vigni funzion, tegnan cont dl debujegn de unité che carateriseia la storia dla mendranza ladina dles Dolomites.


  11. L sentiment de unité dl popul ladin à aldidancuei plu che mai debujegn de n interpret raprejentatif y sterch. Chesta funzion dess avei la Union Generela di Ladins dles Dolomites y sies sezions locales, che da prest cent agn laora per defene l’identité ladina soura i confins politics fora. Les istituzions, les aministrazions locales, i partic y les forzes soziales dess sostegnì y svilupé inant con spirit de colaborazion les ativités interladines y i strumenc de comunicazion y promozion linguistica metus su per varenté la ladinité tles valedes dles Dolomites.


November 2003


Clichede chilò —>: Sotescrizion on-line


I vegnireis tegnus informés sun i svilups dla chestion.


Lista di firmatars:



















































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































n. Prums firmatars Luech, organisazion Comentar
1 Dr. Videsott Paul Université de Dispruch/Mareo  
2 Dr. Valentini Erwin Luxembourg/Badia  
3 Dr. Chiocchetti Fabio Istitut Ladin de Fascia  
4 Dr. Bernardi Rut Cluses/Urtijei  
5 Dr. Chiocchetti Nadia Moena  
6 Dezulian del Garber Danilo President onorar dla Union di Ladins de Fascia  
7 Dr. Palla Luciana Fodom  
8 Univ. Prof. Dr. Heidi Siller-Runggaldier Université de Dispruch/Urtijei  
9 Univ. Prof. Dr. Otto Gsell Katholische Universitaet Eichstaett/By., Lehrstuhl fuer Romanische Sprachwissenschaft / Catedra de Romanistica
 samben a una
10 Dr. Pellegrini Nanni  Fodom I sostegne con duta forza chesta scomenciadiva
11 em. Univ. Prof. Dr. Guntram A. Plangg Istitut de Romanistica/Université de Dispruch  
12 Univ. Prof. Dr. Dieter Kattenbusch
Lehrstuhl für romanische Sprachen Institut für Romanistik Humboldt Universität zu Berlin
 
13 Emer. Prof. Walter Belardi
Università La Sapienza / Roma
Completamente d’accordo, come già altrove ho abbondantemente scritto
14  Dr. Trebo Lois Badia  
15 Univ. Prof. dr. Hans Goebl Istitut de Romanistica / Université de Salzburg  
       
       
       
  Adejions:    
16 Dr. Majoni Ernesto Ampez, diretor dl Istitut Ladin de “Ra Dolomites de Belun”  
17 Dr. Grzega Joachim Université de Eichstätt (D)  
18 Piccolin Maria bibliotecara de Comun a Moena y Presidenta dl Grup Ladin de Moena  
19 Chiocchetti Marcelin Conseier de Comun a Moena L LS é indespensabel per l davegnì dl lingaz ladin
20 Dr. Taibon Mateo Bulsan/Mareo  
21 Willeit Markus Student a Dispruch/Corvara  
22 Dr. Castlunger Lois La Ila  
23 Dr. Rasom Sabrina   Sci, a una per l lingaz unitar
24 Dr. Tone Pollam  President dla Union di Ladins de Fascia  
25 Dr. Dellagiacoma  Donatella Poza  
26 Verginer Giovanna San Martin de Tor  
27 Kehrer Maria Magdalena La Pli de Mareo  
28 Zanoner Riccardo   I confins despartesc, l lingaz tegn adum.
29 Balzan Renzo Tumiec/Clape Cultural “Ladins tal Friûl”  
30 Dr. Merletti Pietro   Vi segnalo i Gaelici che stanno ottenendo un piano per la loro lingua: www.scotland.gov.uk, Gaelic Bill.
31 Dr. Willeit Bonifazio Mareo Na bona iniziativa, deplü y de vigni sort tla medema direziun fòssel da nen fà
32 Dr. Irsara Felix Ciastel/St. Cristina  
33 Bortolotti Evelyn Poza (Fascia) L lingaz unitar é garanzia dla souravivenza di idioms ladins
34 Dr. Pizzinini Karin Calfosch  
35 Nagler Cherubina Bulsan/Lungiarü  
36 Vitali Daniele Bologna a una con les teses
37 Soratroi Lorenzo Redadour dla USC di Ladins pert fodoma/La Plie da Fodom  
38 Perathoner Simon Selva  
39 Dr. Mischì Giovanni Lungiarü/autour dl vocabular todesch/ladin Val Badia  
40 Urthaler Claudia studenta Viena/Urtijei  
41 Castlunger Rosmarie La Ila  
42 Nazzi Luche caporedatôr dal mensîl par furlan LA PATRIE DAL FRIÛL O aderìs tal ricuart di Graziadio Isaia Ascoli e di Achille Tellini
43 DDr. Rubatscher Vito preve/Bulsan  
44 Carregal  Xesús Manuel Mosquera Instituto da Lingua Galega Galiza   
45 Dr. Begotti Pier Carlo Vicepresident de Societât Filologjiche Furlane La adesion e je plene! Mandi cunfradis ladins! 
46 Carli Pup redazion Radio Onde Furlane
puartevôs dal Comitât / Odbor / Komitat / Comitato 482
 
47 Mayr Wolfgang Bulsan/jornalist dla RAI todescia  
48 Kostner Barbara Etnomusicologa – Val Badia/Corvara  
49 Thaler Roland Val Badia Le lingaz y la cultura ladina dess gnì inrescida  a na moda che ara ciafes plü valüta y respet.
50 Dr. Ing. Strauß  Walter Istitut de Romanistica (ALD) /
Université de Salzburg
 
51 Dr. Irsara Martina Université de Bristol (UK)/Badia  
52 Pult Chasper CH-7417 Paspels, anteriour president dla Lia Rumantscha  
53 Dr. Klump Andre
Romanisches Seminar der Johannes Gutenberg-Universität Mainz  
54 Rührlinger Brigitte Istitut de Romanistica (ALD) /
Université de Salzburg
 
55 Dr.Ing. Pedevilla  Josef Bulsan / Rina  
56 Fogale Matteo Pagnà, Friûl  
57 Dr. Ing. Pescollderungg Egon Al Plan  
58 Dr. Mussner Gudrun Urtijei La unité fej la forza, y de chela onse debujegn per souravive desche mendranza
59 Dr. Willeit Monika Mareo Deache l’unité danter nos se fej stersc dant ai atri
60 Donè Franco Bulsan/Fodom Member dl Consei dla Comunanza Ladina y dla Consulta Ladina dl comun de Bulsan
61 Dr. Bara Mariana   Ala va de uega ence per nos Aromuns che i vion te 5 paisc.
62 Dr. Clara Diego journalist / Al Plan de Mareo  
63 Dazzi Gross Anna-Alice Servisc de linguistica aplicheda, Lia Rumantscha / Grischun
Manadra dal Post da Rumantsch Grischun
64 Dr. Berto Videsott President dla Union Scritours Ladins Agacins
65 Dr.Univ. Kindl Ulrike  Prof. di Lingua e Letteratura Tedesca, Università Ca’Foscari di Venezia, Dipartimento di Scienze del linguaggio, DD 1453, 30123 Venezia
 
66 Kaslatter Brigitte  Université de Viena/romanistica  
67 Dr. Kofler Oswald Solaneres/Schlanders a una dal Venuost/Vinschgau
68 Cinausero Barbara Udin Rapresentante dal Centri Toponomastiche Furlane
69 Paoletti Oliviero Povolêt  
70 Carigiet Werner CH-7164 Dardin Grischun
71 Tavella Gottfrid La Val I sun a üna cun dütes les teses!
72 Gross Lucia Redadoura USC di ladins/pert fasciana i son a una con les teses
73 Dr. Donà Heidrun  Maran/diretoura de scola auta  
74 Dr. De Grandi Christina   Ladins sunse, Ladins restunse!
75 Dr. des. Jodl Frank , M.A.  Star Deutschland Übersetzungsdienste  
76 Färber Paola Siena  
77 Suani Carlo La Val  
78 Bepe Detomas Fascia/deputat a Roma I son a una al 100%
79 Chiocchetti Maura tradutoura tl Comprensore Ladin de Fascia  
80 Crazzolara Ester La Ila  
81 Iori Virgilio ensegnant tla scola de Fascia Lengaz unitar a desmostrazion de nosc voler esser a una
82  Santuari Anita   A una con l manifest
83  Arch. Giovanni Dellantonio Bulsan / Moena  
84 Kaslatter Susanna Bulsan  
85  Dr. Lezuo Ivan Bulsan/Fodom President dla Comunanza Ladina a Bulsan y member dla Consulta Ladina 
86  Riz Floriano Fascia Per se entene miec
87 Dr. Simonetti Michele   Iniziativa giusta y nezesciara
88 Rigo Iaco  Capo-redadour dla USC di LADINS N lingaz tet: per se entene miec anter ladins tl lingaz dla oma
89 Sorarui Cristina Turesc/studenta de ladin  
90 Oberleiter Jacqueline Feldkirch(A)/ studenta de ladin  
91 Gasser Martin Niederdorf / Student de ladin  
92 Krauss Jasmin Jenbach (A) / studenta de ladin  
93 Gruber Gerlinde Desproch (A) / studenta de ladin  
94 Masarei Sergio Enlaouta maester y redadour dla Usc di Ladins, pert fodoma  
95 Tavella Philipp La Val   
96 Alber Gabriele La Val  
97 Parissos Bettina La Val  
98 Valeruz Nadia Cianacei  
99 Stel Silla Friul Sin di marilenghe furlane, us segnali al sit www.joannis.it
mandi
100 Tavella Sarah La Val  
101 Dr. Sylvia Thiele Westfälische Wilhelms-Universität, Didaktik der romanischen Sprachen – Münster   
102 Dr. Toffoli Donato Friul  
103 Dr. Fogacci Tony Université dla Corsica  
104 Dr. Plagg Waltraud Solaneres / Schlanders, maestra de scola  
105 Dr. Bogaro Anna Diretore dal mensil bilengal INT – www.lenghe.it  
106 Cisilino William President dal Istitut Ladin Pre-Checo Placerean/Friul  
107

Manel Novo i Canyelles

Des de CATALUNYA-PAÏSOS CATALANS: Endavant!  
108 Merighi Sara Tradutoura pro l Comprensore de Fascia  
109 Detomas Luciana Tradutoura pro l Comprensore de Fascia  
110 Florian Loreta Tradutoura pro l Comprensore de Fascia  
111 Zeni Andrea Student/San Michele all’Adige  
112 Cathomas Rico   Ina buna caussa. Salids dils Rumantschs dal Grischun!
113 Buser Christian Grischun / Mellingen  
114 Camenisch Rafael Grischun Salids dal Grischun!
115 Darms Rino Scolast gimnasial / Cuira  
116 Buehler Nicolas

Grischun

Bien cletg!
117 Berther Arno Grischun Viva il ladin da las Dolomitas !
Viva la solidaritad tranter rumantsch e ladin!
118 Chiocchetti Livio Muehlbach Un dla jent scempla!
119 Clara Elio San Martin de Tor/Uniun dl Teater Samben
120 Dr. Rosella Pellerino   Coma responsabla del sector linguistic-cultural de l’Espaci occitan, Institut d’Estudis occitans d’Italia, puèi pas far autre que sobstenir embe empenh e plaser la causa vòstra e de totas las lengas minorizadas d’Italia!!!
121 Moling Giuvani La Val/Eppan  
122 Agostini Sandra Col Santa Lizia/Fodom  
123 Vanzo James Vermont/USA  
124 Dr. Pellegrini Nani President dla Union Generala di Ladins dles Dolomites Proficiat a la scomenciadiva
125 Dr. Flöss Erna San Martin de Tor/Bulsan  
126 Dr. Dell’Aquila Vittorio Centre d’Etudes Linguistiques pour l’Europe / Vasa Universitet – Finlandia  
127 Dr. Sandri Paola Archiridessa de dialetologia taliana/Université de Cambridge/Inghiltera  
128 Etter Barbla Madulain/Engiadin’Auta Ensemen per esser pli ferms!
129 Lezuo Maria Cristina Vize-presidenta dla Union di Ladins da Fodom   
130 Kastlunger Tone Mareo  
131 Ferdigg Christian Al Plan de Mareo – scritour  
132 Clara Richard Al Plan de Mareo  
133 Urban Ricart Osôf Friûl Vice-president de clape “Patrie dal Friûl”
134 Anneliese Vian Fascia L é  gran ora de n lingaz uniter
135 Rafael Prugger Gherdeina  
136 Bernardino Chiocchetti Moena  
137 Antonio Dallorso Chiavari/Lavagna, al vegn gonot a Rina  
138 Lazzaris Ing. Vittorio Paisc Todesc  
139 Moroder Georg Urtijei  
140 REVEST Laurens Nissa, Comtat de Nissa (Occitania) /Nizza
Benvengut dels nissarts als cosins ladins. Lònga vita a lor lenga !!!!!
141 Dr. Veronica Schmid-Bruppacher Turic / Zürich  
142 ao. Univ. Prof. Dr. TANZMEISTER Robert Institut für Romanistik
Universität Wien
 
143 Soraperra Claus Cianacei/Fascia   
144  Dr. Agreiter Johanna Viena  
145  Peter Peskoller Absam  
146 Dr.em.prov.unif. Hilty Gerold Université de Turic/Zürich Sezion romanistica
147 Prof. Univ. Dr. Eva Lavric Université de Dispruch Sezion romanistica
148 Dr. Lotte Zörner Université de Dispruch Istitut de romanistica
149 Dr. Claus D. Pusch Université de Freiburg i.B. Seminar de lingac romanics
150 Angelo Pagliardini Leopold-Franzens Universität Innsbruck/Dispruch Ritengo che la ricchezza e la varietà delle minoranze linguistiche, e in particolare di quella ladina, sia una ricchezza storico-culturale di cui è importante salvaguardare la vivacità.
151 Peter Gusenbauer Dispruch  
152 Dr. Heinz Dieter Pohl Université de Klagenfurt  
153 Axel Heinemann  Université de Salzburg/Istitut de romanistica  
154 Dr. Angela Bergermayer Österreichische Akademie der Wissenschaften  
155 Mag. Christine Konecny Université de Dispruch/facolté de romanistica  
156 Hubert Sottara Calfosch – Responsabel dl portal internet Valbadia-Online  
157 Helmut Weinberger Université de Dispruch Colaboradour scientifich
158 Sabine Heinemann Université de Regensburg Istitut de romanistica
159 Dr. Barbara Stefan Université de Dispruch Istitut de scienzes linguistiches
160 Manfred Kienpointner Université de Dispruch  
161 Pablo Palfrader Al Plan de Mareo  
162 Ao.Prof.Univ.Dr. Roland Bauer Université de Salzburg Romanistica
163 Dr. Nicol Alberti  Al Bagn/Al Plan de Mareo Le Ladin è le plü bel lingaz y les Dolomites le plü bel post. Al ne se romagn co se proé, por le bun tal dagnì, da mantignì cösc picio paraîsc de porsones, lingaz, tradiziun y tera.
164 Peter Huber Lana  
165 Gabriele Gamper Dispruch  
166 Carmen Konzett Université de Dispruch Istitut de Romanistica
167 Dr. Marco Pizzinini Al Plan de Mareo En program der nobl, co foss de gran ütl por  le dagní de düc i Ladins, ince chi da soramunt
168 Roland Sila  Dispruch/Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum  
169 Giorgio Colussi Université de Helsinki Perché i nostri figli non siano figli di genitor prodigo.
170 Penazzi Elisabeth Corvara   
171 DDr. Günther Pallaver Université de Dispruch Istitut de scienzes politiches
172 Dr. Popovici Victoria Université de Jena  
173 Prof. Dr. Peter Ernst Wien  
174 Dr. Wolfgang Pöckl Université de Dispruch  
175 Prof. Gaetano Berruto
Università di Torino  
176 Gerda Videsott    
177 De Grandi Francesco
La Ila  
178 Ursula Tietzen Buchenheim  
179 Dieter Tietzen Buchenheim  
180 Gina De Grandi La Ila  
181 Maria Pescosta De Grandi La Ila  
182 Stefan Schneider Institut für Romanistik, Karl-Franzens-Universität Graz  
183 Mag. Markus Peskoller Absam  
184 Oswald Peskoller Hall in Tirol  
185 Brigitte Peskoller Absam  
186 Adolf Peskoller Absam  
187 Gerda Peskoller Absam  
188 Linde Peskoller Absam  
189 Manfred Peskoller Absam  
190 Thomas Peskoller Absam  
191 Prof. Dr. Giovanni Rovere Institut für Allgemeine und Angewandte Sprachwissenschaft, Universität Heidelberg  
192 Harald Peskoller Absam  
193 Armin Peskoller Absam  
194 Anton Peskoller Absam  
195 Willibald Peskoller Absam  
196 Erich Peskoller Absam  
197 Berta Peskoller  Absam  
198 Hans Peskoller  Absam  
199  Alois Lageder  Weingut Tòr/Löwengang Margreid   
200 Gabriela Irsara Antermeia/San Martin de Tor  
201  Katharina Irsara Antermeia/San Martin de Tor  
202 Christina Antenhofer Université de Dispruch  
203 Otto Holzknecht Bulsan / professour te na scola tecnica
Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres