Les undesc teses per na politica linguistica interladina
Sce Vos seis a una podeise sotescrive on-line l MANIFEST LADINIA 2005 – 100 agn Union Ladina dl 2005
Sciche an sà él ciamò bendebot de dificoltés per jì inant con projec a sostegn dl lingaz ladin tla realté ladina tles Dolomites, dantaldut per gauja dla situazion politica (ladina) te Südtirol. N valgugn inteletuai y militanc ladins à endrezé na azion de sburla, che peie via dantdaldut da la sozieté zivila y che deide a sclarì anter la jent i termins reai dla chestion dla “politica linguistica”, che ne reverda nia demé l Ladin Standard, ma ence i idioms locai. Al é vegnù laoré fora n document-manifest de 11 ponc, sotescrit da persones de aut profil tla cultura y tla sozieté ladina desche prums firmatars, y sen é chest document tl vegnì deslarié y fat conesce anter la jent de vigni valeda y sourafora. Dl 2005 saràl 100 agn da la fondazion dl’Union Ladina a Dispruch, la pruma che abinova adum ladins de dutes les valedes entourn l Sela. Aldidancuei vàl ciamò tres dret debujegn de sburlé inant l’azion dl’Union Generela y de dutes les ativités interladines. I podeis firmé on-line sun chest sit! I vegnireis tegnis informés sun i svilups dla chestion.
Les undesc teses per na politica linguistica interladina
(verscion: todescia, taliana)
La souravivenza di Ladins dles Dolomites sciche popul caraterisé per cultura y identité é garantida demé da la souravivenza de sie lingaz. Per ti ester a les tendenzes dl’omologazion che carateriseia nosc temps él encueicondì plu che zenza debujegn de na politica linguistica unitara y efizienta per dut l teritore storich olache i Ladins é da ciasa, chest vuel dì les valedes de Gherdeina, Badia con Mareo, Fascia con Moena, Ampez y Fodom con Col S. Lizia.
- Dutes les varietés linguistiches chersciudes su storicamenter te chest teritore é esprescion viventa y originala dl lingaz ladin: ales raprejenteia n patrimone essenzial per dut l popul ladin. A dutes ti végnel reconesciù la medema y valiva dignité y dutes dess ester reconesciudes a vigni livel da les istituzions.
- Vigni varieté ladina à l dert de mesures de sostegn y protezion per podei se svilupé y se mantegnì tl davegnì, y chest ciamò deplù tles valedes olache l ladin é tla dificolté per gauja de condizions soziales y giuridiches nia favorables.
- La souravivenza y l svilup armonich di singui idioms ladins pò a la longia vegnì garantis cotant plu saurì tres l’elaborazion de n lingaz scrit unitar: chest é encuencondì un di obietifs primars y fondamentai per vigni politica de sconanza dla comunité ladina tles Dolomites.
- L lingaz scrit unifiché, o Ladin Standard, é fondamental desche simbol dl’identité dl popul ladin y de sia unité: al é tl medem temp na “ombrela de protezion” che permet ence a les varietés locales de se mantegnì, de se svilupé inant y de se defene da les interferenzes di lingac vejins.
- Les varietés ladines chersciudes su storicamenter é la basa viventa dl Ladin Standard, da olache chest peia nudriment y sostanza.
- L Ladin Standard n’à nia la funzion de remplazé o marginalisé i idioms locai, ma al se met dlongia ei per corì funzions de livel plu aut, normalmenter toutes su da lingac foresc’: al raprejenteia tl medem temp l model formal de referiment per l’elaborazion dles varietés locales y l fondament per la creazion de neologisms y per la modernisazion dl lessich.
- L status giuridich dl lingaz ladin dess vegnì mioré y armonisé te dutes les repartizions aministratives che tol ite l teritore storich olache i Ladins é da ciasa: les istituzions publiches dess apliché y renforzé les normatives de sconanza tegnan cont di debujegns de duta la comunanza ladina y de dutes sies componentes teritoriales.
- Les istituzions culturales y scientifiches dl raion ladin, sciche ence l’Université, dess colaboré per l svilup dl corpus dl lingaz ladin, tegnan cont di debujegns di idioms locai sciche ence dl prozes de standardisazion pié via dant da diesc agn.
- Mesures de implementazion y de normalisazion linguistica dess vegnì metudes en doura per svilupé y renforzé l’adoranza dl ladin tla sozieté, a vigni livel y per vigni funzion, tegnan cont dl debujegn de unité che carateriseia la storia dla mendranza ladina dles Dolomites.
- L sentiment de unité dl popul ladin à aldidancuei plu che mai debujegn de n interpret raprejentatif y sterch. Chesta funzion dess avei la Union Generela di Ladins dles Dolomites y sies sezions locales, che da prest cent agn laora per defene l’identité ladina soura i confins politics fora. Les istituzions, les aministrazions locales, i partic y les forzes soziales dess sostegnì y svilupé inant con spirit de colaborazion les ativités interladines y i strumenc de comunicazion y promozion linguistica metus su per varenté la ladinité tles valedes dles Dolomites.
November 2003
Clichede chilò —>: Sotescrizion on-line
I vegnireis tegnus informés sun i svilups dla chestion.
Lista di firmatars:
n. | Prums firmatars | Luech, organisazion | Comentar |
1 | Dr. Videsott Paul | Université de Dispruch/Mareo | |
2 | Dr. Valentini Erwin | Luxembourg/Badia | |
3 | Dr. Chiocchetti Fabio | Istitut Ladin de Fascia | |
4 | Dr. Bernardi Rut | Cluses/Urtijei | |
5 | Dr. Chiocchetti Nadia | Moena | |
6 | Dezulian del Garber Danilo | President onorar dla Union di Ladins de Fascia | |
7 | Dr. Palla Luciana | Fodom | |
8 | Univ. Prof. Dr. Heidi Siller-Runggaldier | Université de Dispruch/Urtijei | |
9 | Univ. Prof. Dr. Otto Gsell | Katholische Universitaet Eichstaett/By., Lehrstuhl fuer Romanische Sprachwissenschaft / Catedra de Romanistica | samben a una |
10 | Dr. Pellegrini Nanni | Fodom | I sostegne con duta forza chesta scomenciadiva |
11 | em. Univ. Prof. Dr. Guntram A. Plangg | Istitut de Romanistica/Université de Dispruch | |
12 | Univ. Prof. Dr. Dieter Kattenbusch | Lehrstuhl für romanische Sprachen Institut für Romanistik Humboldt Universität zu Berlin | |
13 | Emer. Prof. Walter Belardi | Università La Sapienza / Roma | Completamente d’accordo, come già altrove ho abbondantemente scritto |
14 | Dr. Trebo Lois | Badia | |
15 | Univ. Prof. dr. Hans Goebl | Istitut de Romanistica / Université de Salzburg | |
Adejions: | |||
16 | Dr. Majoni Ernesto | Ampez, diretor dl Istitut Ladin de “Ra Dolomites de Belun” | |
17 | Dr. Grzega Joachim | Université de Eichstätt (D) | |
18 | Piccolin Maria | bibliotecara de Comun a Moena y Presidenta dl Grup Ladin de Moena | |
19 | Chiocchetti Marcelin | Conseier de Comun a Moena | L LS é indespensabel per l davegnì dl lingaz ladin |
20 | Dr. Taibon Mateo | Bulsan/Mareo | |
21 | Willeit Markus | Student a Dispruch/Corvara | |
22 | Dr. Castlunger Lois | La Ila | |
23 | Dr. Rasom Sabrina | Sci, a una per l lingaz unitar | |
24 | Dr. Tone Pollam | President dla Union di Ladins de Fascia | |
25 | Dr. Dellagiacoma Donatella | Poza | |
26 | Verginer Giovanna | San Martin de Tor | |
27 | Kehrer Maria Magdalena | La Pli de Mareo | |
28 | Zanoner Riccardo | I confins despartesc, l lingaz tegn adum. | |
29 | Balzan Renzo | Tumiec/Clape Cultural “Ladins tal Friûl” | |
30 | Dr. Merletti Pietro | Vi segnalo i Gaelici che stanno ottenendo un piano per la loro lingua: www.scotland.gov.uk, Gaelic Bill. | |
31 | Dr. Willeit Bonifazio | Mareo | Na bona iniziativa, deplü y de vigni sort tla medema direziun fòssel da nen fà |
32 | Dr. Irsara Felix | Ciastel/St. Cristina | |
33 | Bortolotti Evelyn | Poza (Fascia) | L lingaz unitar é garanzia dla souravivenza di idioms ladins |
34 | Dr. Pizzinini Karin | Calfosch | |
35 | Nagler Cherubina | Bulsan/Lungiarü | |
36 | Vitali Daniele | Bologna | a una con les teses |
37 | Soratroi Lorenzo | Redadour dla USC di Ladins pert fodoma/La Plie da Fodom | |
38 | Perathoner Simon | Selva | |
39 | Dr. Mischì Giovanni | Lungiarü/autour dl vocabular todesch/ladin Val Badia | |
40 | Urthaler Claudia | studenta Viena/Urtijei | |
41 | Castlunger Rosmarie | La Ila | |
42 | Nazzi Luche | caporedatôr dal mensîl par furlan LA PATRIE DAL FRIÛL | O aderìs tal ricuart di Graziadio Isaia Ascoli e di Achille Tellini |
43 | DDr. Rubatscher Vito | preve/Bulsan | |
44 | Carregal Xesús Manuel Mosquera | Instituto da Lingua Galega Galiza | |
45 | Dr. Begotti Pier Carlo | Vicepresident de Societât Filologjiche Furlane | La adesion e je plene! Mandi cunfradis ladins! |
46 | Carli Pup | redazion Radio Onde Furlane puartevôs dal Comitât / Odbor / Komitat / Comitato 482 | |
47 | Mayr Wolfgang | Bulsan/jornalist dla RAI todescia | |
48 | Kostner Barbara | Etnomusicologa – Val Badia/Corvara | |
49 | Thaler Roland | Val Badia | Le lingaz y la cultura ladina dess gnì inrescida a na moda che ara ciafes plü valüta y respet. |
50 | Dr. Ing. Strauß Walter | Istitut de Romanistica (ALD) / Université de Salzburg | |
51 | Dr. Irsara Martina | Université de Bristol (UK)/Badia | |
52 | Pult Chasper | CH-7417 Paspels, anteriour president dla Lia Rumantscha | |
53 | Dr. Klump Andre | Romanisches Seminar der Johannes Gutenberg-Universität Mainz | |
54 | Rührlinger Brigitte | Istitut de Romanistica (ALD) / Université de Salzburg | |
55 | Dr.Ing. Pedevilla Josef | Bulsan / Rina | |
56 | Fogale Matteo | Pagnà, Friûl | |
57 | Dr. Ing. Pescollderungg Egon | Al Plan | |
58 | Dr. Mussner Gudrun | Urtijei | La unité fej la forza, y de chela onse debujegn per souravive desche mendranza |
59 | Dr. Willeit Monika | Mareo | Deache l’unité danter nos se fej stersc dant ai atri |
60 | Donè Franco | Bulsan/Fodom | Member dl Consei dla Comunanza Ladina y dla Consulta Ladina dl comun de Bulsan |
61 | Dr. Bara Mariana | Ala va de uega ence per nos Aromuns che i vion te 5 paisc. | |
62 | Dr. Clara Diego | journalist / Al Plan de Mareo | |
63 | Dazzi Gross Anna-Alice | Servisc de linguistica aplicheda, Lia Rumantscha / Grischun | Manadra dal Post da Rumantsch Grischun |
64 | Dr. Berto Videsott | President dla Union Scritours Ladins Agacins | |
65 | Dr.Univ. Kindl Ulrike | Prof. di Lingua e Letteratura Tedesca, Università Ca’Foscari di Venezia, Dipartimento di Scienze del linguaggio, DD 1453, 30123 Venezia | |
66 | Kaslatter Brigitte | Université de Viena/romanistica | |
67 | Dr. Kofler Oswald | Solaneres/Schlanders | a una dal Venuost/Vinschgau |
68 | Cinausero Barbara | Udin | Rapresentante dal Centri Toponomastiche Furlane |
69 | Paoletti Oliviero | Povolêt | |
70 | Carigiet Werner | CH-7164 Dardin | Grischun |
71 | Tavella Gottfrid | La Val | I sun a üna cun dütes les teses! |
72 | Gross Lucia | Redadoura USC di ladins/pert fasciana | i son a una con les teses |
73 | Dr. Donà Heidrun | Maran/diretoura de scola auta | |
74 | Dr. De Grandi Christina | Ladins sunse, Ladins restunse! | |
75 | Dr. des. Jodl Frank , M.A. | Star Deutschland Übersetzungsdienste | |
76 | Färber Paola | Siena | |
77 | Suani Carlo | La Val | |
78 | Bepe Detomas | Fascia/deputat a Roma | I son a una al 100% |
79 | Chiocchetti Maura | tradutoura tl Comprensore Ladin de Fascia | |
80 | Crazzolara Ester | La Ila | |
81 | Iori Virgilio | ensegnant tla scola de Fascia | Lengaz unitar a desmostrazion de nosc voler esser a una |
82 | Santuari Anita | A una con l manifest | |
83 | Arch. Giovanni Dellantonio | Bulsan / Moena | |
84 | Kaslatter Susanna | Bulsan | |
85 | Dr. Lezuo Ivan | Bulsan/Fodom | President dla Comunanza Ladina a Bulsan y member dla Consulta Ladina |
86 | Riz Floriano | Fascia | Per se entene miec |
87 | Dr. Simonetti Michele | Iniziativa giusta y nezesciara | |
88 | Rigo Iaco | Capo-redadour dla USC di LADINS | N lingaz tet: per se entene miec anter ladins tl lingaz dla oma |
89 | Sorarui Cristina | Turesc/studenta de ladin | |
90 | Oberleiter Jacqueline | Feldkirch(A)/ studenta de ladin | |
91 | Gasser Martin | Niederdorf / Student de ladin | |
92 | Krauss Jasmin | Jenbach (A) / studenta de ladin | |
93 | Gruber Gerlinde | Desproch (A) / studenta de ladin | |
94 | Masarei Sergio | Enlaouta maester y redadour dla Usc di Ladins, pert fodoma | |
95 | Tavella Philipp | La Val | |
96 | Alber Gabriele | La Val | |
97 | Parissos Bettina | La Val | |
98 | Valeruz Nadia | Cianacei | |
99 | Stel Silla | Friul | Sin di marilenghe furlane, us segnali al sit www.joannis.it mandi |
100 | Tavella Sarah | La Val | |
101 | Dr. Sylvia Thiele | Westfälische Wilhelms-Universität, Didaktik der romanischen Sprachen – Münster | |
102 | Dr. Toffoli Donato | Friul | |
103 | Dr. Fogacci Tony | Université dla Corsica | |
104 | Dr. Plagg Waltraud | Solaneres / Schlanders, maestra de scola | |
105 | Dr. Bogaro Anna | Diretore dal mensil bilengal INT – www.lenghe.it | |
106 | Cisilino William | President dal Istitut Ladin Pre-Checo Placerean/Friul | |
107 | Manel Novo i Canyelles | Des de CATALUNYA-PAÏSOS CATALANS: Endavant! | |
108 | Merighi Sara | Tradutoura pro l Comprensore de Fascia | |
109 | Detomas Luciana | Tradutoura pro l Comprensore de Fascia | |
110 | Florian Loreta | Tradutoura pro l Comprensore de Fascia | |
111 | Zeni Andrea | Student/San Michele all’Adige | |
112 | Cathomas Rico | Ina buna caussa. Salids dils Rumantschs dal Grischun! | |
113 | Buser Christian | Grischun / Mellingen | |
114 | Camenisch Rafael | Grischun | Salids dal Grischun! |
115 | Darms Rino | Scolast gimnasial / Cuira | |
116 | Buehler Nicolas | Grischun | Bien cletg! |
117 | Berther Arno | Grischun | Viva il ladin da las Dolomitas ! Viva la solidaritad tranter rumantsch e ladin! |
118 | Chiocchetti Livio | Muehlbach | Un dla jent scempla! |
119 | Clara Elio | San Martin de Tor/Uniun dl Teater | Samben |
120 | Dr. Rosella Pellerino | Coma responsabla del sector linguistic-cultural de l’Espaci occitan, Institut d’Estudis occitans d’Italia, puèi pas far autre que sobstenir embe empenh e plaser la causa vòstra e de totas las lengas minorizadas d’Italia!!! | |
121 | Moling Giuvani | La Val/Eppan | |
122 | Agostini Sandra | Col Santa Lizia/Fodom | |
123 | Vanzo James | Vermont/USA | |
124 | Dr. Pellegrini Nani | President dla Union Generala di Ladins dles Dolomites | Proficiat a la scomenciadiva |
125 | Dr. Flöss Erna | San Martin de Tor/Bulsan | |
126 | Dr. Dell’Aquila Vittorio | Centre d’Etudes Linguistiques pour l’Europe / Vasa Universitet – Finlandia | |
127 | Dr. Sandri Paola | Archiridessa de dialetologia taliana/Université de Cambridge/Inghiltera | |
128 | Etter Barbla | Madulain/Engiadin’Auta | Ensemen per esser pli ferms! |
129 | Lezuo Maria Cristina | Vize-presidenta dla Union di Ladins da Fodom | |
130 | Kastlunger Tone | Mareo | |
131 | Ferdigg Christian | Al Plan de Mareo – scritour | |
132 | Clara Richard | Al Plan de Mareo | |
133 | Urban Ricart | Osôf Friûl | Vice-president de clape “Patrie dal Friûl” |
134 | Anneliese Vian | Fascia | L é gran ora de n lingaz uniter |
135 | Rafael Prugger | Gherdeina | |
136 | Bernardino Chiocchetti | Moena | |
137 | Antonio Dallorso | Chiavari/Lavagna, al vegn gonot a Rina | |
138 | Lazzaris Ing. Vittorio | Paisc Todesc | |
139 | Moroder Georg | Urtijei | |
140 | REVEST Laurens | Nissa, Comtat de Nissa (Occitania) /Nizza | Benvengut dels nissarts als cosins ladins. Lònga vita a lor lenga !!!!! |
141 | Dr. Veronica Schmid-Bruppacher | Turic / Zürich | |
142 | ao. Univ. Prof. Dr. TANZMEISTER Robert | Institut für Romanistik Universität Wien | |
143 | Soraperra Claus | Cianacei/Fascia | |
144 | Dr. Agreiter Johanna | Viena | |
145 | Peter Peskoller | Absam | |
146 | Dr.em.prov.unif. Hilty Gerold | Université de Turic/Zürich | Sezion romanistica |
147 | Prof. Univ. Dr. Eva Lavric | Université de Dispruch | Sezion romanistica |
148 | Dr. Lotte Zörner | Université de Dispruch | Istitut de romanistica |
149 | Dr. Claus D. Pusch | Université de Freiburg i.B. | Seminar de lingac romanics |
150 | Angelo Pagliardini | Leopold-Franzens Universität Innsbruck/Dispruch | Ritengo che la ricchezza e la varietà delle minoranze linguistiche, e in particolare di quella ladina, sia una ricchezza storico-culturale di cui è importante salvaguardare la vivacità. |
151 | Peter Gusenbauer | Dispruch | |
152 | Dr. Heinz Dieter Pohl | Université de Klagenfurt | |
153 | Axel Heinemann | Université de Salzburg/Istitut de romanistica | |
154 | Dr. Angela Bergermayer | Österreichische Akademie der Wissenschaften | |
155 | Mag. Christine Konecny | Université de Dispruch/facolté de romanistica | |
156 | Hubert Sottara | Calfosch – Responsabel dl portal internet Valbadia-Online | |
157 | Helmut Weinberger | Université de Dispruch | Colaboradour scientifich |
158 | Sabine Heinemann | Université de Regensburg | Istitut de romanistica |
159 | Dr. Barbara Stefan | Université de Dispruch | Istitut de scienzes linguistiches |
160 | Manfred Kienpointner | Université de Dispruch | |
161 | Pablo Palfrader | Al Plan de Mareo | |
162 | Ao.Prof.Univ.Dr. Roland Bauer | Université de Salzburg | Romanistica |
163 | Dr. Nicol Alberti | Al Bagn/Al Plan de Mareo | Le Ladin è le plü bel lingaz y les Dolomites le plü bel post. Al ne se romagn co se proé, por le bun tal dagnì, da mantignì cösc picio paraîsc de porsones, lingaz, tradiziun y tera. |
164 | Peter Huber | Lana | |
165 | Gabriele Gamper | Dispruch | |
166 | Carmen Konzett | Université de Dispruch | Istitut de Romanistica |
167 | Dr. Marco Pizzinini | Al Plan de Mareo | En program der nobl, co foss de gran ütl por le dagní de düc i Ladins, ince chi da soramunt |
168 | Roland Sila | Dispruch/Tiroler Landesmuseum Ferdinandeum | |
169 | Giorgio Colussi | Université de Helsinki | Perché i nostri figli non siano figli di genitor prodigo. |
170 | Penazzi Elisabeth | Corvara | |
171 | DDr. Günther Pallaver | Université de Dispruch | Istitut de scienzes politiches |
172 | Dr. Popovici Victoria | Université de Jena | |
173 | Prof. Dr. Peter Ernst | Wien | |
174 | Dr. Wolfgang Pöckl | Université de Dispruch | |
175 | Prof. Gaetano Berruto | Università di Torino | |
176 | Gerda Videsott | ||
177 | De Grandi Francesco | La Ila | |
178 | Ursula Tietzen | Buchenheim | |
179 | Dieter Tietzen | Buchenheim | |
180 | Gina De Grandi | La Ila | |
181 | Maria Pescosta De Grandi | La Ila | |
182 | Stefan Schneider | Institut für Romanistik, Karl-Franzens-Universität Graz | |
183 | Mag. Markus Peskoller | Absam | |
184 | Oswald Peskoller | Hall in Tirol | |
185 | Brigitte Peskoller | Absam | |
186 | Adolf Peskoller | Absam | |
187 | Gerda Peskoller | Absam | |
188 | Linde Peskoller | Absam | |
189 | Manfred Peskoller | Absam | |
190 | Thomas Peskoller | Absam | |
191 | Prof. Dr. Giovanni Rovere | Institut für Allgemeine und Angewandte Sprachwissenschaft, Universität Heidelberg | |
192 | Harald Peskoller | Absam | |
193 | Armin Peskoller | Absam | |
194 | Anton Peskoller | Absam | |
195 | Willibald Peskoller | Absam | |
196 | Erich Peskoller | Absam | |
197 | Berta Peskoller | Absam | |
198 | Hans Peskoller | Absam | |
199 | Alois Lageder | Weingut Tòr/Löwengang Margreid | |
200 | Gabriela Irsara | Antermeia/San Martin de Tor | |
201 | Katharina Irsara | Antermeia/San Martin de Tor | |
202 | Christina Antenhofer | Université de Dispruch | |
203 | Otto Holzknecht | Bulsan / professour te na scola tecnica |
Al me plej ![]() ![]() 1 iadesc liet |