Soraga: scola popolara manacia de vegnì sareda


 


UAL: contra la scluta dla scola popolara a Soraga


La jent ne é nia a una – Al vegn metù peis sun les normes a stravardament dles mendranzes


L’Union Autonomista Ladina (UAL), metuda en consavei che al manacia che la scola popolara de Soraga vegne sareda y che i scolés passe dapò a la scola de Moena, ne vuel nia azeté chesta prospetiva. Perde la scola te paisc, vuel dì perde bendebot de atrativité y grovaries per la jent. La UAL rata d’utl porté dant doestrei conscidrazions aldò che vegn reportedes chilò. Nioles scures entourn a la scola de Soraga.

La UAL  compartesc i dubes di sentadins de Soraga y ala sostegn i debujegns y les domandes portedes dant ence da l’aministrazion de comun con dé pro na mozion olache ala se paleseia dassen contra a l’ipotesa de scluje la scola tl paisc. An desclaresc l’emportanza y l valour sozial y cultural che la scola tol ite per duta la comunanza.
L moviment ladin tol at de chesta chestion y se met apede a la popolazion y a l’aministrazion de Comun de Soraga, a una con la volonté dla jent de mantegní y de stravardé sia scola popolara.
L’Union Autonomista recorda les normes de atuazion dla Region Trentin Sudtirol a ben dles mendranzes linguistiches y plu avisa l decret legislatif n. 433 di 24 de messel 1996. La normativa stabilesc la competenza provinziala per l’istituzion, la destouta, la tramudazion o l trasferiment de scoles. Tl medem temp contempleiela endere ence la poscibelté de tegnì cont dla popolazion scolastica, dles condizions dl teritore y de aspec sozio-economics, plu inant tamben de debujegns particolars che reverda l stravardament dles mendranzes linguistiches.
La UAL, tl cheder de sies bries politich-istituzionales, se à tresfora desmostré sensibla devers i problems y i debujegns dla jent y di comuns de mendranza. Ala se damana perchel che al ti vegne reconesciù l merit de avei volù mete ite a livel normatif, ence tla Comiscion di Dodesc, referimenc spezifics a argomenc de peis per l stravardament dles mendranzes linguistiches.
L moviment politich ladin fascian, tolan at dl empegn dla Jonta provinziala che vuel troé na soluzion al problem dles “pluriclasses” tl Trentin deberieda con les comunanzes dl post y tres la valutazion dles situazions spezifiches locales, se augureia che les ghiranzes dla popolazion y dla aministrazion de Soraga vegne toutes dant ence aldò di debujegns particolars dla mendranza linguistica ladina de Fascia.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres