Scola y plurilinguism t’Europa: la scola ladina tl contest internazional


Convegn “Scola y plurilinguism te Europa”:  n confront critich con la scola ladina


L plurilinguism dess ester “funzional y nia normatif”


En sabeda, ai 6 de november, él vegnù sclut ju tla Facolté dles Scienzes dla Formazion a Persenon dla Université Ledia da Bulsan l convegn “Scola y plurilinguism te Europa – La scola ladina te n contest internazional”. 15 espertes y esperc da duta l’Europa à prejenté modiei de scola y de educazion te deplù lingac, per podei avei enscì n confront atual y critich con la scola paritetica dles valedes ladines de Südtirol. I resultac dl convegn vegnirà publichés, l obietif é chel de dé fora n manual soura l plurilinguism en general y soura l’ensegnament plurilinguistich en particolar. L convegn à sotlinié che gran pert dles teories soura l bi- y l plurilinguism ne se lascia nia mete en pratica 1 a 1.

Perchel él t’Europa dret trueps sistems d’educazion te deplù lingac: l sistem paritetich, l’imerscion, l model con l lingaz de maioranza o chel de mendranza che tira dant tl’alfabetisazion, ma ti lascia lerch ence al auter lingaz, l sistem che preveid l lingaz de mendranza nia demé desche materia, ma ence lingaz d’ensegnament y e.i. Dutes chestes soluzions é de bones soluzions, tant inant che ales tegn cont te na maniera dinamica dl contest storich, geografich y sozial te chel che ales vegn aplichedes. Al n’é endere nia meso da identifiché a priori la mioura soluzion. Normatives statales dess dé dant l cheder general, depierpul che l model d’ensegnament concret mess vegnì laoré fora y adoré a livel regional, tl contest dl’autonomia dla scola y con l’esperienza di esperc y pedagogs locai. En general n’él endere nia che rejona contra l ensegnament y l’adoranza de deplù lingac bele da pici ensù. I reladours à ence mostré su che dlongia l plurilinguism tradizional mess l’Europa s’enjigné ca a n plurilinguism nuef, gaujé da les ones de migrazion dai paisc manco industrialisés. Na funzion nueva dess avei l dialet, nia da vedei desche fontana de fai, ma desche pert integranta dl lingaz d’ensegnament. L plurilinguism dess ester, do la maioura pert di referenc “funzional y nia normatif” : l emportant é se fé capì tl auter lingaz, ence sce an fej fai. N fatour determinant é l atejament di genitours: tant inant che chisc ti dà emportanza al lingaz de mendranza, saràl ence i mutons che vedarà ite l debujegn da l emparé. An dess perchel cialé da crié n “habitus” positif, che conoteia con prestije i lingac da emparé. Te chesta direzion va deplù iniziatives dla UE. (pv)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres