Scizeri y ideologies de man dreta

 


Scizeri: la Procura enresc


Ence i scizeri ladins aficés tl ciar dl neo-nazionalism todesch?  


Dant a n valgugn meisc fòvel vegnù prejenté sun chest sit la refondazion di scizeri da Fodom. Al fova vegnù metù dantfora n comentar de avertiment de ne se lascé nia tré ite te n neo-nazionalism todesch che se desleria encuei ti grups de scizeri de Sudtirol. Ala ne va nia demé dlonch de tradizions, de guant da zacan y de derturé su valch vedl anteriuel, ma tres deplù de  “Freiheitskampf” con spidic de ideologia de man dreta estrema. Enfinamai i scizeri de Nord-Tirol se à tla fineda sentù  obliés da se destanzié en l’ann passé.


Gerd Schultze Rhonhof, istrutour pro i scizeri. Te sie liber scrìvel che “Hitler volova perdret la pesc”.

Al ti fova vegnù fat na intervista a un di reladours de chela seira, Günther Obwegs, di scizeri de La Pli de Mareo. Laprò fòvel en chela seira ence Efrem Oberlechner di scizeri de Kiens y aiutant dl maior Peter Piock, i ideologs dl curs nuef sot al inom “Maria Theresia”.

L






Letura dret aconsieda


 Scizeri: massa a la todescia?

 Scizeri da Fodom: per desfraté vigni dube

 Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri
a “direzion nueva” à scomencé te valch cursc de istruzion con paroles desche: “Kadetten”, “Kaderausbildung”, “Kaderschmiede” e.i.  Segur él che al é vegnù envié n general en pension Gerd Schultze Rhonhof dai Paijes Todesc a tegnì relazions. Al é conesciù per sies posizions de man dreta, de revisionism storich y autour dl liber “Der Krieg hatte viele Väter” (La vera – miné él la seconda vera mondiala – à abù trueps peresc), olàche al ciala de desçiarié la colpa per la seconda vera mondiala y la desfata de Hilter y dl regim nazist sun la Gran Bretagna y la Francia.  Rhonhof vegn zité gonot tla “Nationalzeitung”, l sfuei di neo-nazisc’ todesc. Al dess ester enzai vegnù fat ence “eserzitazions militares alalergia”, la Procura enresc, do la levina fata pié via da la “Tageszeitung”.

 

 

 

 

 




 Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen
 Scizeri de Sudtirol: ai semena toponims todesc dlonch
 La cherta di toponims storics vedus dai todesc
 L nazionalism todesch estrem di scizeri: nia tan dadie pro na manifestazion a Bulsan
 I scizeri ortia a Viena na petizion: i ombolc ladins fej i fanc

 


Dal ciantorin dla storia:



 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
 Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol
 Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
 La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
 Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
 II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion
 Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins
 

Fodom



 Fodom: no te desmentié de tia storia
 Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé
 La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei
 

Catarina Lanz



 La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
 N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges
 La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via
 Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina

 


André Hofer



 Recordanzes a André Hofer
 Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
 André Hofer enlaouta y encuei?

 


Les mendranzes sot a l’Austria, dret n burt ejempl:



 Ciarencia – slovens: na situazion nia da creie
 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion

 


 



Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch. Te chest cheder él sovenz rie da encadré les compagnies ladines.  I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines de Gherdeina y de Badia che se arconcia ite. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres