Obwegs: “Nos volon l vedl Tirol”
Tost na enconteda di scizeri ladins per rejoné de colaborazion y de unité
• Liams Scizeri da Fodom: Fodom ciala ca pert con i Schützen
La picera osservazion sburleda ite da la redazion dantfora al articul de Lorenzo Soratroi sun la refondazion dla Compagnia di Schützen ta Fodom à trat su na certa marevueia y valch touta de posizion. Entratant à vigni valeda ladina una o deplù compagnies de Schützen. I on cherdé su Günther Obwegs, fi de n mareo che viv a Bornech y laoura tl ospedal. Al é atif ence politicamenter.
Günther Obwegs, esponent di Schützen y Heimatbund, anter l auter atif politicamenter desche obmann dla Union für Südtirol, raion de Bornech, autour dl liber “Die Enneberger Schützen” y de “Freund der du die Sonne noch schaust – Luis Amplatz, ein Leben für Tirol”, Editour Heimatbund.
Anter l auter él ence obman dl partì “Union für Südtirol” dl raion da Bornech. Al fej pert dla compagnia di scizeri da La Pli de Mareo y al vegn conscidré n pue l portaousc dl moviment di scizeri tl cheder dles valedes ladines y te chesta funzion àl tout pert a la refondazion di scizeri a Fodom. A d’el n valgunes domandes:
Seise content sciche ala é juda pro ite a Fodom?
Günther Obwegs: dassen. I veide propi ch’ala se trata de n svilup natural. Sen é vigni valeda ladina che à sia compagnia: do Fascia y Ampez sen ence Fodom y duc joegn y chest é n fatour de gran speranza. Les tradizions de encuei é massa debles, ales descontenteia la jent. I joegn chier cheles plu vedles, plu stersces y che à de gran valours desche fondament. L sistem finanziar ne pò nia ester l soul criter per aministré na valeda. Zenza tegnì cont dles tradizions, dl lingaz, de sie daciasa, àn sclut dant a n valgugn agn a Col Santa Lizia la scola elementara oblian i scolés de jì fora de paisc a Selva, fora de sie cheder ladin. N sclaf a sia identité. An ne tegn nia cont de sia storia. I joegn se enjigna a combate contra chest sistem demé economich y ciala ence a sia tera y a si valours.
Ciun é pa l fin dl moviment di grups de scizeri?
Günther Obwegs: crié na patria unica, refondé l vedl Tirol, olàche les cosses jiva cotant miec che encuei. Degugn ne vegniva descriminés: no todesc, no talians y no ladins. Dant a signoria (tribunal) podova l talian rejoné per talian y l ladin lité todesch o talian. Al é ben veir che pro la cumpeida dla jent fova i ladins vegnus conscidrés a la pèr di talians, ma mai descriminés. La assoziazion di ladins ova sia sovenzion. Deguna desfarenziazion anter scizeri todesc, ladins y trentins. Na bona armonia.
Co stala pa con la bandiera? Conscidreise chela ladina?
Günther Obwegs: pro la manifestazion che i ovan tegnù dant a doi agn a Pederù en gaujon dla enaudazion dl monument dla pruma vera fòvel ence chela ladina. Ma la bandiera de Tirol é per nos trilinga y una soula. Ala tol ite todesc, talians y ladins: segn de na multicultura. Enlaouta fòvel pesc y speranza tl davegnì: ampezans, fodoms y fascians fova adum con nos y nia despartis desche sen.
Foto: i scizeri de La Pli de Mareo ta Pederü en gaujion dla enaudazion dl monument dla pruma vera.
Letura dret aconsieda |
Vos enstes y trueps scizeri sostegn la “Union für Südtirol”, él chest n segn de nazionalism todesch?
Günther Obwegs: chesta é na domanda intoleranta, na desfronteda, n estremism. La “Union für Südtirol” é n partì legal desche la Svp y la Lista ladins. Vigni scizer pò ti dè sia ousc al partì che al vuel. Chesta é na tentazion de volei proibì les idees, desche l stat talian che n’é nia ciamò sté datant de devenje l fascism. Dlonch vuel l stat avei sia bandiera dantfora, chela de Sudtirol y di ladins é mefo dagnora sospetouses.
Sudtirol pro la Talia é na utopia. Nos ne volon nia na Europa dles nazions olache les mendranzes vegn tegnudes ju, ma diretamenter na Europa dles mendranzes y pro chestes auda ence chela de Tirol. Degun nazionalism, ma unité anter i ladins. La gran partezipazion di joegn é n segn de speranza che nosta unité sarà n di realté. (uc)
Dal ciantorin dla storia:
Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol
Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion
Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins
Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri
Scizeri da Fodom: per desfraté vigni dube
Fodom
Fodom: no te desmentié de tia storia
Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé
Alpins de Fodom sun Col de Lana
La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei
Fodom: na valeda lasceda die sun na pert
Catarina Lanz
La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges
La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via
Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina
André Hofer
Recordanzes a André Hofer
Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
André Hofer enlaouta y encuei?
Les mendranzes sot a l’Austria, dret n burt ejempl:
Ciarencia – slovens: na situazion nia da creie
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion



2 iadesc liet