Scizeri: massa a la todescia?

 


Obwegs: “Nos volon l vedl Tirol”


Tost na enconteda di scizeri ladins per rejoné de colaborazion y de unité








La picera osservazion sburleda ite da la redazion dantfora al articul de Lorenzo Soratroi sun la refondazion dla Compagnia di Schützen ta Fodom à trat su na certa marevueia y valch touta de posizion. Entratant à vigni valeda ladina una o deplù compagnies de Schützen. I on cherdé su Günther Obwegs, fi de n mareo che viv a Bornech y laoura tl ospedal. Al é atif ence politicamenter.
Günther Obwegs, esponent di Schützen y Heimatbund, anter l auter atif politicamenter desche obmann dla Union für Südtirol, raion de Bornech, autour dl liber “Die Enneberger Schützen” y de “Freund der du die Sonne noch schaust – Luis Amplatz, ein Leben für Tirol”, Editour Heimatbund.



 • Liams  


Scizeri da Fodom:  Fodom ciala ca pert con i Schützen


             

Anter l auter él ence obman dl partì “Union für Südtirol” dl raion da Bornech. Al fej pert dla compagnia di scizeri da La Pli de Mareo y al vegn conscidré n pue l portaousc dl moviment di scizeri tl cheder dles valedes ladines y te chesta funzion àl tout pert a la refondazion di scizeri a Fodom. A d’el n valgunes domandes:



Seise content sciche ala é juda pro ite a Fodom?
   Günther Obwegs:
dassen. I veide propi ch’ala se trata de n svilup natural. Sen é vigni valeda ladina che à sia compagnia: do Fascia y Ampez sen ence Fodom y duc joegn y chest é n fatour de gran speranza. Les tradizions de encuei é massa debles, ales descontenteia la jent. I joegn chier cheles plu vedles, plu stersces y che à de gran valours desche fondament. L sistem finanziar ne pò nia ester l soul criter per aministré na valeda. Zenza tegnì cont dles tradizions, dl lingaz, de sie daciasa, àn sclut dant a n valgugn agn a Col Santa Lizia la scola elementara oblian i scolés de jì fora de paisc a Selva, fora de sie cheder ladin. N sclaf a sia identité. An ne tegn nia cont de sia storia. I joegn se enjigna a combate contra chest sistem demé economich y ciala ence a sia tera y a si valours.



Ciun é pa l fin dl moviment di grups de scizeri?
   Günther Obwegs: crié na patria unica, refondé l vedl Tirol, olàche les cosses jiva cotant miec che encuei. Degugn ne vegniva descriminés: no todesc, no talians y no ladins. Dant a signoria (tribunal) podova l talian rejoné per talian y l ladin lité todesch o talian. Al é ben veir che pro la cumpeida dla jent fova i ladins vegnus conscidrés a la pèr di talians, ma mai descriminés. La assoziazion di ladins ova sia sovenzion. Deguna desfarenziazion anter scizeri todesc, ladins y trentins. Na bona armonia.



Co stala pa con la bandiera? Conscidreise chela ladina?
   Günther Obwegs: pro la manifestazion che i ovan tegnù dant a doi agn a Pederù en gaujon dla enaudazion dl monument dla pruma vera fòvel ence chela ladina. Ma la bandiera de Tirol é per nos trilinga y una soula. Ala tol ite todesc, talians y ladins: segn de na multicultura. Enlaouta fòvel pesc y speranza tl davegnì: ampezans, fodoms y fascians fova adum con nos y nia despartis desche sen.


Foto: i scizeri de La Pli de Mareo ta Pederü en gaujion dla enaudazion dl monument dla pruma vera.








Letura dret aconsieda



 Die Karte der Schützen 

 Semené toponims todesc

 La cherta di toponims storics 

 L estremism di scizeri

 Viena: chela petizion


Vos enstes y trueps scizeri sostegn la “Union für Südtirol”, él chest n segn de nazionalism todesch?
   Günther Obwegs: chesta é na domanda intoleranta, na desfronteda, n estremism. La “Union für Südtirol” é n partì legal desche la Svp y la Lista ladins. Vigni scizer pò ti dè sia ousc al partì che al vuel. Chesta é na tentazion de volei proibì les idees, desche l stat talian che n’é nia ciamò sté datant de devenje l fascism. Dlonch vuel l stat avei sia bandiera dantfora, chela de Sudtirol y di ladins é mefo dagnora sospetouses.
 Sudtirol pro la Talia é na utopia. Nos ne volon nia na Europa dles nazions olache les mendranzes vegn tegnudes ju, ma diretamenter na Europa dles mendranzes y pro chestes auda ence chela de Tirol. Degun nazionalism, ma unité anter i ladins. La gran partezipazion di joegn é n segn de speranza che nosta unité sarà n di realté. (uc)


 



 






Dal ciantorin dla storia:



 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
 Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol
 Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
 La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
 Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
 II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion
 Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins
 Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri
 Scizeri da Fodom: per desfraté vigni dube
 

Fodom



 Fodom: no te desmentié de tia storia
 Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé
 Alpins de Fodom sun Col de Lana
 La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei




 Fodom: na valeda lasceda die sun na pert

 

Catarina Lanz



 La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
 N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges
 La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via
 Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina

 


André Hofer



 Recordanzes a André Hofer
 Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
 André Hofer enlaouta y encuei?

 


Les mendranzes sot a l’Austria, dret n burt ejempl:



 Ciarencia – slovens: na situazion nia da creie
 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion

 


 



Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch. Te chest cheder él sovenz rie da encadré les compagnies ladines.  I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines de Gherdeina y de Badia che se arconcia ite. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet.


 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres