Rodes y mineores

Via per dut l isté à l Istitut Ladin Cesa de Jan endò metù a jì n program cultural. En venders, ai 21 de aost, él sun l program na roda aviseda fora per les viles dl paisc per conesce plu damprò y dal vif l ambient, la storia y les usanzes. La roda aviseda peia via da la senta dl istitut demez, la storica Cesa de Jan, te vila, da les 16.30. La organisazion aconsieia guant da spazier y valch da se paré da la pluevia.
Per la roda végnel tout su les prenotazions al numer de telefon 0437 720609 dant da les 12.00 dl dì dant. Sce al essa da ester rie temp vegn la roda sburleda a n auter dì.
L mertesc do, ai 25 de aost, tres sun l program dl Istitut Cesa de Jan, na a seira a tema sun la storia dles mineores de Fursil, da les 20.30 tla ex-scola elementara de Col Santa Lùzia. Reladour dla seira é l prof. Alberto Bertini.

Les mineores dl Fursil
Tl XII secul fova l raion de Col Santa Lizia sun la templa dl Mont de Poure dret conesciù per na veina minerala de fer dret enredoula y de bona cualité. De chesta rejona l document plu vedl dl paisc de Col Santa Lùzia: l imperadour Fidrì I Barbarossa ti sourandova con decret dl 5 de setember 1177 la mineora a la claustra de Neustift che ti la lasciova ca al vescul de Persenon. Per merit dla bona cualité dl fer (n acel dret adaté per la produzion de ermes) y la posizion al confin dles mineores anter l vescovat de Persenon y la Republica Aunejiana, rompìvel mindicé fora veres y stritoc. Dl 1337 ti éseles vegnudes zedudes ai signours agordins de Guadagnin Avoscan y dedò a Rizzardo de Camino che tolova su aunejians y ciadorins a laoré. Per regolé l’assunzion él intervegnù dl 1369 l capitan dl vescul da Persenon dl Ciastel de Andrac, Conrad v. Stuck, stabilin che demé minadours aunejians y dl vescul fova benvedus da trames les pertes. La mineora y i bosc tres plu rers (al jiva debujegn de n grum de legna per fonde l fer) fova gauja de stritaries zenza fin. Dl 1479 à i ciadorins taché fuech a Pian de Col, na vila de Col Santa Lùzia. Ma ence anter l vescul de Persenon y la claustra de Neustift se stritòven al pont che dl 1490 àl enfinamai messù entervegnì l papa Inozenz per ti reconfermé i privilegs a la claustra de Neustift.

La mineora à enredù l plu entourn al 1600 do che an ova daurì su 4 galaries con enjigns per tré fora 10.000 condles de mineral al dì, material assé per 9 fourns, 8 aunejians y 1 dl vescul che fova loghé empruma dlongia l ciastel de Andrac, ma che à spo messù vegnì trapiné per mancianza de legnam dl 1558 a Arparora y dedò a Al Furn a Picolin tla Val Badia. La merscia dl fer fova l agnel, simbol vescovil de Persenon. L vescul en ova truep dancialà da chestes mineores, puech endere l paisc de Col Santa Lùzia enstes. Les mineores é restedes davertes enfin al 1753 y é spo vegnudes daurides danuef dl 1837 per na curta spana y endò entratant l temp fascist dal 1938-1943, dal rejim che somiova de autarchia dla Talia. Dl 1945 les àn sclutes definitivamenter. Encuei romàgnel demé plu n valgunes fusties storiches y pro chestes auda ence l Ciastel de Andrac, zacan senta aminitrativa dl capitan metù dal vescul de Persenon, la Cesa de Jan y la vedla „streda dla Vena“ che coliova les mineores con i fourns a Andrac.

L Ciastel de Andrac ta Fodom, con tores y mur de cendla sciche al fova n iade. Encuei él demé plu na ruina.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

961 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Rodes y mineores"

Scrive n comentar