I LADINS dij no a la scluta di joufs dolomitics
En chesta sabeda reunion generala a Selva, da les 15.00 tla sala de calonia
La reunion generala dl moviment politich LADINS, en sabeda, ai 26, da les 15 te calonia de Selva, à dui temesc zentrai sun l program: la scluta o l daz sun i joufs dolomitics y l sistem nuef da lité l parlament talian en auter ann da d’aisciuda.
La union y la colaborazion anter les valedes ladines à sia fondamenta tla comunicazion che ne dess nia vegnì strenta ite o taieda via, ma mioreda y daideda.La posizion contra sclutes y daz ,dantdaldut per duta la popolazion dles valedes ladines, ma ence per l turism che é bele debel assé d’isté, messessa vegnì fora clera te chesta reuniun. Ence i media é enviés a la senteda.
Program
Sabeda, ai 26 de november 2005, da les 15.00 a Selva te sala dl teater de calonia
– relazion sun la situazion y l’ativité dl Moviment Politich Ladins de Heinrich Demetz y de si colaboradours
– Nia scluje i joufs, nia paié daz, ma soluzions alternatives y plu amples per smendrì l trafich. Reladour: Pezzei Christian
– Endò na lege litala contra les mendranzes. Reladour: Carlo Willeit
– Discuscion y ressoluzions.
Per la Val Badia végnel organisé n bus (5 Euro de speisa). Preibel prenotedeves pro l numer de telefon 0474 590069 o 348 8720721, al plu tert enfin ai 23 de november.
Al peia via:
La Pli 13.00, Al Plan 13.15, Lungega 13.25, Picolin/bourcia 13.35, Pederoa 13.40, Pedraces 13.50, La Ila 14.00, Corvara 14.10, Colfosch 14.15.
Comentar
Finalmenter zachei, do la Comunanza Ladina de Bulsan, che tol posizion contra i plans tl Govern provinzial de Bulsan de scluje y mete a daz i joufs dolomitics. I joufs é i liams prinzipai anter la jent dles valedes ladines dles Dolomites, i scluje vuel dì desdruje chisc liams. Nia da creie, ma te n comentar sun la USC ova rodunt l president dla Union Generela, M. Costa, declaré dant n valgugn meisc de ester a una con saré i joufs al trafich lede y che la enconteda anter i ladins dess ester plu tl spirit che tla enconteda fisica. Demé una de sies toces? Da d’aisciuda fòvel slisolé fora con “talebans”, l sistem politich te Südtirol òvel definí stalinist y e.i. Fat él endere che la Generela ne à nia tout posizion. Demé la Comunanza ladina a Bulsan à fat audí sia posizion: n no net y cler contra dezijions unilaterales en cont de n daz. Chest ann à la Generela festejé i 100 agn de union ladina, ma al ti mancia na posizion clera. Entratant se enjigna Bulsan a saré i joufs, plans y termins é bele sun meisa, demé i comuns mess plu dé pro. La chestion ne é endere fosc nia tant saurida, se tràtel pu de stredes statales che ti é vegnudes sourandedes per cie che reverda la manutenzion a la provinzia, ma nia la proprieté, al podessa ester lerch per recursc giudiziars.

![]() |


2 iadesc liet