La informazion per ladin va ciamò inant a “soglot”
Relazion dl conseier ladin Lugi Chiocchetti en gaujion di Dis di media ladins a Cianacei
“Dis di media ladins a Cianacei, dai 19 ai 21 de mei 2005”: Do mia minonga se trátel de na scontreda de gran valuta ajache ala é vegnuda metuda a jí do n moment de reflescion entratant l meis de dezember dl ann passé con raprejentanc ladins y rumanc per vedei de mete a jí na ocajion de confront y de colaborazion con l fin de arvejiné ladins y rumanc y con l obietif de se conesce miec y prové de mete a jí adum azions coordinedes.
L conseier ladin Luigi Chiocchetti.
Rumanc y ladins á defat truepes cosses deberieda sibe sot l profil cultural che linguistich y sozial. Nos vivon te does realtés de mendranza che é a mie vedei dant a problems dret valifs y vejins: i pense per ejempl ai desvalifs idioms che vegn rejonés fora per les valedes, i pense al reconesciment dl lingaz ladin y rumanc a livel ofizial y istituzional y donca ence al debujegn de mete a jí azions per fé cresce l lingaz te sie “status” y te sie “corpus”, per podei l adoré a duc i liviei dl’aministrazion, sibe locala che ence raionala o ciantonala. I pense al debujegn de n lingaz de mendranza desche l nost che, a desferenza de d’autri lingac, desche p.ej. l todesch o l talian, ne à degun “background” de referiment y donca méssel giaté na sia streda per cresce, se svilupé y ruvé a se modernisé, zenza resté endere te chest prozes subordiné ai lingac de maioranza plu stersc che nos on entournvia, cie che ruvassa a porté nosta mendranza ladina a se desfanté.
N aspet fondamental y strategich te chest contest é chel de mete a jí momenc de confront y de colaborazion sibe per se conesce miec che per se mete en consavei dles desvalives azions che é en ester ai fins dla defendura dl lingaz de mendranza, sie per se confronté y se entene miec sun coche an pò ruvé a mete a jì na politica linguistica frutoula, bona de conduje a resultac y de nes fé arjonje chi obietifs che nos duc canc on a cuer y plu avisa: la souravivenza y l davegní de nosta rejoneda .
La fondamenta dl’esistenza de n popul de mendranza é zenza dubes sie lingaz che é ence l spiedl de sia identité; apede végnel samben la cultura, la storia, les tradizions y duc chi autri elemenc y aspec che carateriseia na comunanza particolara. Aboncont é l lingaz, a mie vedei, l aspet fondamental da oláche an mess pié via per mete a jì na politica moderna y atuala a na moda che na comunanza de mendranza posse se dé na prospetiva per l davegnì, zenza per chest messei se scluje, ma plutost per podei ester miour enjigneda per se daurí al confront y a les relazionsc con l mond entournvia.
La politica mess mete dassen averda al lingaz y a sie svilup; ala mess entervegní con determinazion te chest setour per ti garantí a la rejoneda de mendranza les condizions ala posse cresce y avei n davegní. An mess crié les condizions y les fondamentes acioche la rejoneda ladina posse se adaté y se relazioné con duc i aspec y i setours dla vita moderna a scomencé da l’aministrazion, da l’informatica enfin ai mass-media.
Chest ultim ram tol ite encuei na valenza dret, dret emportanta ajache l mond modern viv de informazion: de televijion, de radio, de sfueis, de computers y d’auter plu. Al é l pan da vigni dì per vignun de nos. Belavisa a chest setour án volù ti dediché chesta “scontreda di jornalisc’ ladins” olache do mia minonga pòn laoré y dí truep sot al profil dl’informazion desche tamben sot al aspet linguistich. L’informazion é n meso dret emportant per fé cresce l lingaz, ajache chilò méssen reporté duc i dis aspec desvalifs y nuefs. La rejoneda mess se confronté con paroles nueves, ala mess traté argomenc desvalifs y tl medem temp méssela seghité a se atualisé, zenza rísiela de resté endaour y de ne sporje nia la dreta informazion. Apede l lingaz adoré per trasmete les informazions ruva l’informazion enscí a influenzé indiretamenter la sozieté y chilò á i mass-media na funzion emportanta ence per cie che reverda l’atuazion de na politica linguistica outa, desche bele dit, devers l stravardament dl lingaz, ma ence y soraldut finaliseda a sie svilup y a sia promozion a livel sozial.
Dut chest se ghira na certa competenza y responsabelté da pert de chi che se dá ju te chest setour. L jornalist de na mendranza mess se confronté duc i dis con sia rejoneda, al mess mete en discuscion en seghit (demeztroi) l vocabolar bele dant man con aspec moderns che vegn do ca; en plu méssel ester enstes tres informé y al mess savei da manejé aspec tecnics desche per ejempl i titui da scrive sun na plata, carateristiches dl rejoné da adoré tl radio o tla televijion y co adoré esprescions linguistiches “pizientes” per interessé i letours.
L setour di mass media y di jornalisc’ á na funzion particolara y de gran valuta tl cheder general de na politica linguistica che vuel valorisé l lingaz y tl medem temp l svilupé y l renforzé. Samben ne vegn la politica linguistica nia demé fata dai jornalisc’; vigni setour sozial y zivil mess avei sia luegia y sia funzion, a scomencé da la scola y da les istituzions desvalives che é l spiedl dla comunanza.
Sot chisc aspec veidi ie la realté rumancia bele cotant plu inant y truep miour organiseda: al cleca pensé che ai á na plata che vegn fora duc i dis “La Quotidiana”, ai à l radio y la televijion rumancia, strumenc moderns che ti permet de mete a jì duc i dis na programazion demé per rumanc, ai à na “Agenzia de stampa rumancia” per l’informazion y laprò ence d’autres organisazions, desche per ejempl la “Lia Rumantscha” che laoura y che se dà jù con lingaz a livel comunitar. Te chest cheder general él ciamò da enjonté l gran vare inant che i rumanc à dé tl ciamp linguistich oláche l “Rumanc Grijun” (RG) é deventé na sort de rejoneda de referiment. Chest pont de referiment ti permet, a mie vedei, de cresce ence ai idioms de valeda; chisc ne à nia debujegn de messei jì a tó ca paroles dal talian o dal todesch, che ne é nia auter che l troi envers l’assimilazion, ma ai á a la leta n “lingaz tet” che, enceben che al ne vegn nia rejoné, ti permet de avei n pont de referiment unitar.
Sot duc chisc aspec messonse nos ladins dutaorela cresce. I on la televijion ladina che à na redazion limiteda, trasmiscions televijives y radio che essa debujegn de vegnì smaioredes tla programazion; i on nosta plata “La Usc di Ladins” che vegn fora vigni edema con na bona informazion y n livel cualitatif aut, ma che va inant a “sodlot”, dantaldut per gauja di finanziamenc. I on na bona programazion tres “Radio Gherdeina” y te Fascia ésen do a mete a jì n projet nuef de trasmiscions per ladin en colaborazion con “Radio Record” y con l “Servisc per les mendranzes” dla Provinzia de Trent.
Te dut chest cheder, a desferenza di rumanc, nes máncel endere n pont de referiment linguistich, na sort de “Dachsprache” oláche an posse elaboré l lingaz, fé enrescides, studié do y permete a duc i ladins de podei jí a pié souraldut les paroles nueves per les traduzions, zenza jí a d’emprest dal talian o dal todesch. A mie vedei nes máncel na sort de “ciamena de interrelazion linguistica” oláche chi che laora vigni dí ti ciamps desvalifs con l lingaz ladin, posse avei na ocajion per se “interfacé” y se confronté anter ei y apede vegní metus en consavei dles soluzions linguistiches che zachei à fosc bele laoré fora y à bele adoré.
Da me enfora mess i ladins laoré deplù sun sie lingaz y i jornalisc’ pò daidé truep de chest vers. Belavisa a chest propojit volessi fé n apel a dutes les istituzions dla Ladinia de daidé nosta realté y nosta rejoneda. I pense per ejempl a la “Union Generela” che met en ester n gran sforz per tegnì su la plata ladina y i creie con convinzion che chest laour messessa vegní aprijié deplù; al và reconesciù, seguré y sostegnù dantfora vigni ann da pert de dutes les istituzions. Laprò ála metù en pé , tres la Generela, n sie ofize linguistich, belavisa aldò dl ejempl dla “Lia Rumantscha”, per daidé si dependenc, ma ence con l fin de mete a desposizion de duta la jent ladina na sort de strument d’aiut, n pont de referiment cualifiché che sporj servisc linguistics con competenza, con na basa linguistica interladina de logica scientifica y dantaldut per daidé a fé cresce y modernisé l ladin con n cert coordinament y na certa coerenza anter dutes les valedes.

Convegn di media ladins a Cianacei, 19 – 21 de mei 2005
Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 – 21 de mei 2005
Media Ladins: la minonga de n letour
Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira – Co la veid pa Bulsan?
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira
Cheder di abonés dl organ de informazion ladin plu imortant, la USC di LADINS:
Abonés dal 2000 al 2005
Dac sourantouc dal sit dla Union di Ladins de Gherdeina.



1 iadesc liet