“Ampez pro Sudtirol deida unì les Dolomites”
Reinhold Messner: i son mez ladin y mez sudtiroleis – Ie son per n referendum – Les Dolomites é i creps plu biei dl mond
Te chestes ultimes does edemes da l’enconda de Ampez de volei endì l referendum per mudé region: dal Venet al Trentin-Sudtirol, él vegnù publiché sun la stampa locala (dantaldut sfueis aunejians), nazionala y enfinamai internazionala n grum de articui sun chest argoment, anter chisc ence na intervista de Adriano Favaro a Reinhold Messner, vegnuda fora ai 8 de auril 2007 tl Gazzettino (foliet beluneis). Reinhold Messner: “Adum con Aunejia é chestes montes (d’Ampez) la majera atrazion dl Nord dla Talia y an davagnassa dancialà, sce ales vegnissa manejedes y reclamisedes miec deberieda”. Al é un che s’en capesc fora de creps. Al se à arpizé sciche prum sun l Everest zenza les bomboles de ossigen; y prum tl mond àl arjont duc i 14 Otmile. Y al seghita a laoré “culturalmenter” per i creps; l museum sun l Monte Rite fova sia idea.
Reinhold Messner: ie me sente ence ladin. Ie son con chi che sent la cultura ladina, la architetura, l paisaje ….
Cie nen dijeise pa dl referendum?
I ampezans dij “i son ladins, i on na autra autonomia, i messon nes organisé a valga maniera. An sent chesta vueia de jì demez”.
Ence d’autri comuns aunejians vuel jì demez dal Venet …
“Ie rejone di ampezans. De Ampez, tera che é te dut na autra situazion politica y storica. Ence per chest él n cert enteres de mudé poester. Sce ai vuel jì zeruch olàche ai fova n iade, à chest n cert sens. Ie veide aspec positifs y negatifs”.
I positifs?
“Amepz, enfin a Col Santa Lizia, audiva pro l’Austria enfin al 1918. Ai fova ladins, sce chest lingaz se desfanta, se desfanta tamben sia cultura”.
Ma al ne é nia demé chest viadedò …
“Veir. Tl Venet se sta Ampez ben turisticamenter. Y i ne pense nia che ai vegne a se sté miec te Sudtirol o tl Trentin. Aldò de mia minonga é la vueia de jí demez ence na vertola”.
Auter motif ?
“Souraprò ai fatours culturai creii che con Ampez te Sudtirol les Dolomites devente true plu “vendibles” (sen feji n pue l comerzialist) te dut l mond”. Les Dolomites é dantaldut ence loghedes sun l teritore beluneis”.
Cherdeise te na sort de region o provinzia dolomitana?
“Sce les Dolomites deventa n soul raion turistich, pòl deventé true plu sterch, dantaldut te na prospetiva a longia veduda”.
Te cie temps rejoneise pa?
“Di proscims diejenés. O che i on n turism de pruma classa o che i ne aron nia plu chela fortuna che i on sen: al é puec che capesc ite chest. N doman podéssen avei truep deplù clientela da dut l mond, da la Cina a l’India, venan endertura les Dolomites”.
Cie vuel pa dì chest?
“Garantí les carateristiches y rencuré la architetura de chesta contreda unica che ti somiova mefotant a Col Santa Lizia da n iade, da oláche al vegn mie neine”.
Messner con daciasa tles Dolomites?
“I son mez ladin y mez sudtiroleis. Y chesta é ence una dles rejons percie che i son ju tl Beluneis a fé l museum dles Dolomites”.
Desche sun l monte Rite?`
“I l é fat su per me lié endò a la cultura de mie neine che, con 14 agn, descouz, é ju demez da ciasa ajache al ne fova nia da mangé. Al é ju soura mont via per jí tla val dl Boite. Spo él ruvé entant si viadesc tla America; tla fineda él arciasé y se à lascé ju empruma a Persenon y spo ta Funes”.
Co òvel pa inom?
“Franz Troi. “Troi” ta Fodom vuel dí “streda” … al me plajessa deplù avei inom Troi che Messner. Troi dij valch, mia oma se clamova Troi”.
La pascion ladina …
“Storicamenter sonsi dla minonga de chi che dij: jon endò con i tiroleisc tl sens ampl dla parola, con chi che sent la cultura ladina, la architetura, l paisaje demarevueia …”
Con la merca Dolomites?
“Samben. I savon che i ampezans à l muet. Per ei ne él deguna rejon economica de s’en jì. Autramenter podessa ester la situazion plu a sud de Ampez, tla Val dl Boite y tl raion de Santa Lizia. Tles Dolomites beluneises ne se sta la jent nia ben; ai à debujegn de aiut per arjonje n turism desche da nostes pertes, p.ej. chel dla Val de Puster”.
Ne ascurassa Cortina nia?
“Nos sudtiroleisc ne on degun problem vedan cresce su raions turistics plu stersc, dantaldut sce i son bogn de nes lié ite a les Dolomites”.
Tant famouses?
“Do mia minonga nosc ostiers ne à nia ciamò capí ciun che é l gran valour dles Dolomites. Rodan tl Giapon y tla America, sce ie dije che i son dl Sudtirol, spo me díjei “Pu cie é pa chel”? Spo diji: i son talian y i vive tl nord dla Talia oláche al é les Dolomites. Pernanche i dije Dolomites deura la jent i uedli empontaut”.
Ciuldì pa?
“Al é les montes plu beles dl mond. Ales cherda adalerch milions de persones. Ne nes desmention nia che tl davegnì se fajaràn tres plu ert da fé reclam per n raion turistich. Demé Aunejia/Venezia ne arà nia chest problem”.
Pertes negatives?
“Al darà ca stritaries, envidies da una y da l’autra pert”.
A la fin?
“I son dla minonga che tla Talia méssen tres deplù laoré sun l turism: al é l soul paisc europeich, dai “ciapiei glacés” dles Alpes enfin al ciauciagn, a d’avei potenzialités turistiches dret granes”.
Marketing dl teritore ..
“L produt plu sterch tl nord dla Talia, adenfora de Aunejia, é les Dolomites. Per chesta gauja vuei les fé deventé n “monument natural dl mond” sot a sconanza dla UNESCO”.
Ma al resta l sospet che dut depene dai dinés …
“Veir. Nosta jent capesc dret ben la venta economica y ne veid nia les prospetives a longia veduda. Ie ti ciale al 2040 y i dije: cie fajonse pa? Chilò ne podaronse nia plu produje valch, degugn odlés, demé design y marketing. Les fabriches sarà tla Cina”.
Podaràn fé vegnì adalerch deplù scioram, sce les stredes se empifa?
“Sce al suzed chest messonse mudé y scluje i joufs. Sce d’invern pò trueps schiadours slisolé saurì da na val al ‘autra, l podaràn ence fé d’isté. L turism dles Alpes deventa n suzes olàche l trafich se archieta. Sce les “zones Dolomites” stessa adum (La Ciuita, l Pelf y l Antelao é creps da jalzan biei y ie son rodé lonc y lerch!) podésseles en avei ciamò deplù dancialà. Al ne se trata nia de rejons economiches maben de cultura y de stravardament”.
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet