La Region dess avei inom “Trentino-Südtirol-Ladinia”
y respidlé les trei comunités de lingaz che viv te chest raion – L inom “Ladinia” é gnú scrit per l prum iade dl 1607, Südtirol empermò dal 1948 inant – Na proposta a l’Enconteda di grups etnics zenza stat a La Ila, ai 17 y 18 de jugn, de mete ju na ressoluzion che se ghira chesta mudazion
Ti ultims temps se fej tres plu stersces les oujes che al vegne demé plu adoré la dizion “Südtirol” per la provinzia de Bulsan: la politica dla Svp, la Südtiroler Marketing-Gesellschaft, i operadours economics, i todesc en general vuel nes druché su chest marcl. Nia demé i talians, ma ence i ladins se fej do l mote istintivamenter ert con chesta definizion. I operadours turistics tles valedes ladines n’á nia cis liegreza empera, ai á protesté y vuel avei dlongia la dizion taliana Alto Adige. Y daveir, ciuldí messessa pa i ladins ester a una? I Ladins á dutes les rejons per ester decontra. Desche pruma mesura él ora da se damané finalmenter na mudazion dl inom ofizial dla Region da Trentino-Südtirol te Trentino-Südtirol-Ladinia / Trentino-Alto Adige-Ladinia, desche i todesc se á damané enjontan permez Südtirol dant en valgugn agn con lege. “Südtirol” ne dess nia deventé na cialdira con dut laite. La tramudazion de Plan de Corones te Kronplatz é n ejempl desche an ne dess nia fé. Dede ju Vosta ousc pro la enrescida tl cheder a mandreta!
Südtirol/Trentino pò jí dret ben per i todesc y talians, ma desche ladins se féjen ert da nes reconesce laite y al fossa veramenter ence fauz. La Ladinia ne vegn dutaorela nia dant ofizialmenter. Sce ti temps do la vera ne s’án nience fat n pensier de chest vers – al gniva definí les normes fondamentales dl’autonomia te na stritaria politica y an ne vedova nia o apeina la componenta ladina tla Region tla dreta mesura – fossa sen i temps plu che madurs per na tel mudazion. Ciuldí messessa pa i Ladins azeté la dizion ofiziala Südtirol desche n fat acomplí tant deplú che an vuel deslargé l’adoranza te n grum de ciamps: tl reclam turistich, sun vigni pom y mesana de ciociul – desche i tentatifs dla “Südtiroler Marketing-Gesellschaft” dá da entene. Sot “Südtirol” voléssen tocé ite dut y duc, ladins y talians scluc ite. Ciuldí messessa pa i Ladins dagnora se storje. Bele l caje de Plan de Corones/Kronplatz á fat vedei clermenter che al vegn laoré con net deguna sensibelté. An se stenta plu y plu a vedei che al é te chesta provinzia jent che ne rejona nia todesch desche prum lingaz. Ciuldí ne dessa pa nia i Ladins podei adoré “Ladinia”, ence sun produc? N inom trilingh dla Region Trentino-Südtirol-Ladinia fossa plenamenter giustifiché linguisticamenter, storicamenter y culturalmenter y fossa n at de respet devers la plu vedla popolazion tla Region.
Les rejons storiches é tant cleres che de plu cleres ne nen él nia: dantfora, l coronim (=inom de n raion) Südtirol é na definizion scialdi nueva per l raion dl Adesc Aut. Ala é empermò vegnuda adoreda dal do-vera inant y ofizialiseda con l statut de autonomia dl 1972. Enfin al 1918 fova “Südtirol” l inom per, nota bene! l Trentin talian (Welschtirol). Tl statut de autonomia dl 1948 gniva la provinzia nomineda per todesch desche “Tiroler Etschland”. “Ladinia” depierpul vegn dant per scrit, blanch sun fosch, per l prum iade bele, nota bene dl 1607! te n liber de Giovanni Piloni che descriv l raion y les carateristiches dla Ladinia (ciala “Ladinia” nr. 1, Istitut Cultural Ladin Micurá de Rü). L coronim vegn spo adoré per scrit n grum de outes dal 19eisem secul inant: da Tita Alton te sies opres, dal degan Jan Matie Declara te sies “Recordanzes ladines”, da Ziprian Pescosta te sia storia d’ert dles gliejies dla Ladinia dl 1862 y da d’autri, donca na definizion en doura da vedlamenter encá. Enfinamai la dizion “Alto Adige” é plu vedla che “Südtirol”. Al fova la definizion dl raion enfin a Bulsan ai temps napoleonics che é spo vegnuda deslargeda ti temps nazionalistics talians dant la pruma vera mondiala (dant l 1918) a dut l raion dl “Adesc Aut” y spo ofizialiseda. Tla Region Trentino-Südtirol-Ladinia / Trentino-Alto Adige-Ladinia vível la majera pert di Ladins dolomitans (Fascia, Val Badia y Gherdeina) che é la populazion plu vedla dla region y che é reconesciuda ofizialmenter. De chest vers vegníssel finalmenter fat n at de giustizia. Al ne pò ester degun problem o deguna vertola che pro la Ladinia ne se trátel nia de na unité aministrativa, ma de na unité linguistich-culturala che fej pert de tramesdoes les provinzies y dla Region.
La tramudazion de Plan de Corones te Kronplatz é n ejempl eclatant desche al pò gní entort toponims ladins y ti gní fat n tort ai ladins. “Kronplatz” ne á net nia da nen fé con “Krone” a la todescia. “Corona” é na conformazion dl terac y vuel dí tl ladin dla Val Badia scemplamenter na sort de scafa. De chestes nen fòvel 4 tl terac sunsom Plan de Corones denant che ales vegnissa aplanedes per l sport da d’invern. I todesc á metú man da adoré la traduzion faleda dal ladin “Plan de Corones” do l 1850 desche al é gnú documenté. Empermò ti temps turistics do la vera encá s’á spo chesta traduzion dal ladin definitivamenter engrifé. La jent plu vedla tla Val de Puster Mesana ti dij dutaorela a la pert auta dl “Kronplatz”, o miec a la pert plu itensom “Spitzhörnle”. An veid che i todesc fajova ence sies traduzions de toponims, desche Tolomei plu tert. Dant da valgugn agn á i todesc abú la souraventa tl Consorz Turistich dla Crontour y á declaré la definizion Kronplatz, na blota traduzion documenteda storicamenter, desche inom ofizial con sotvia te na scritura cotant mendra “Plan de Corones” che é perdret la definizion originara, adoreda da vedlamenter encá dai Ladins. Y na bona pert de Plan de Corones é tl comun ladin de Mareo él da recordé laprò. Na traduzion á chilò abú la venta sun l inom original “Plan de Corones”.
La mudazion dl inom dla Region te Trentino-Südtirol-Ladinia / Trentino-Alto Adige-Ladinia pò ester na proposta da mete ju te na ressoluzion en gaujion dl’Enconteda di grups etnics zenza stat a La Ila, ai 17 y 18 de jugn 2004.


3 iadesc liet