Reforma dl’autonomia, olá é pa i ladins?

L Consei provinzial a Bulsan.

Ai 27 de november él sté does encontedes sun la revijion dl statut d’autonomia: una a l’EURAC, cherdeda ite dal president dl Consei provinzial, Thomas Widman, l’autra a l’Universitè ledia de Bulsan (ULB), organiseda da la Fondazione Upad. Tla pruma à Widman splighé la funzion y les prozedures dla Convenzion, che tegnirà sia pruma senteda ai 16 de jené 2016. Plu enteressanta é sté l convegn a la ULB, a chel che a tout pert esperc de materies giuridiches y domesdì, pro na meisa torona, n valgugn raprejentac dla politica, sciche Siegfried Brugger, Luigi Spagnolli y Lidia Menapace. L Alto Adige dl 28.11.2015 à ressumé la discuscion enscì: “Insomma sappiamo che stiamo andando verso il terzo Statuto ma non abbiamo la minima idea di cosa metterci dentro, a questa nuova autonomia”. Siegfried Brugger é sté ciamò plu cler: ”La convenzione è macchinosa. Sta partendo, ma non conosciamo la destinazione. Verso quali obiettivi? Niente, tutto tace, nessuno è d’accordo con nessuno”.

A lieje chisc comentars pòn se damané: Na convenzion per cie pa y per chi pa? Al vegn rejoné te na maniera plutost gerneralay astrata de revijion dl statut, de autonomia, de competenzes, de finanzes, de prozedures, ma puech y nia de contegnus concrec che an vuel arjonje y de chi che dess tò pert al “Forum di 100”. Y ciamò demanco végnel rejoné dla mendranza ladina y de siei bujegns de sconanza. I ne sé nia sce valch ladin é vegnù envité a les does encontedes, sun paladina ne fòvel a vigni moda degun ladin da spié.

Ai 12 de dezember vegniràl organisé a Bulsan n auter convegn da pert de Roberto Bizzo, coautour con Dieter Steger dla lege sun la Convenzion, a chel che tolarà pert sciche reladours Arno Kompatscher, i parlamentars Lorenzo Dellai y Francesco Palermo, l president dl consei provinzial de Trent Bruno Dorigatti y l vizepresident provinzial de Bulsan Christian Tommasini. Nia cler él sce anter i envités él ence raprejentanc dla sozieté zivila; a vigni moda, no pro i prums no pro i autri végnel dant inoms ladins.

Per i todesc y i talians pérel che i ladins sie na entité marginala che an pò lascé sun na pert; ma nience dai ladins enstesc ne auden puech y nia sun la Convenzion. Nosta jent essa dessegur gen sce i assessours Mussner y Detomas, l deputé Alfreider y i ombolc nes dijessa cie che ei en pensa dles reformes istituzionales, coche ai pensa de garanatì na raprejentanza di ladins tles stutures statales, regionales y provinziales, sce y coche ai pensa de realisé la reintergrazion di ladins da Souramont te Südtirol, y plu en general, coche ai mina de podei garantì i derc y i enteresc di ladins tl statut d’autonomia nuef che vegnirà sciacaré fora anter Bulsan, Trent y Roma.

Sce i ladins ne se darà nia da fé y ne batarà nia i pugns sun meisa, vegnirài desmentiés o al plu tratés sciche na enjonta marginala tacheda permez al grup todesch.  Sciche al é suzedù tl prum statut d’autonomia y en pert ence tl statut dl 1972. Al é perchel gran ora che i ladins, i raprejentanc dla politica, dles istituzions y dles lies profescionales, soziales y culturales se lasce adentene y vegne fora con idees,  propostes, ghiranzes y persones da mané a la Convenzion che piarà via ai 23 de jené a Bulsan.

E.V.

Al me plej(6)Al ne me plej nia(0)

2343 iadesc liet

Ortiede inant tres

1 n comentar a revert de "Reforma dl’autonomia, olá é pa i ladins?"

  1. L Conven organisé da Bizzo ai 12 de dezember a Bulsan à mostré endò n iade cie gran confujion che al é tla politica en cont de reforma dl'Autonomia. Degugn ne sà da dì de cie vers che i jon, pesimes y poures ne ti lascia deguna lerch a propostes cleres per l davegnì. Ma dantaldut, deguna paola sun i ladins, almanco sce an liej l ressumé dl'Alto Adige.

    Al me plej(1)Al ne me plej nia(1)

Scrive n comentar