Dellai patajeia bele con Galan
y ence Durnwalder pèr che se plieie plan, plan a dé pro a n “fond perecuatif” de sostegn ai comuns de confin
L president dla Jonta provinziala de Trent, Lorenzo Dellai, s’à declaré a una de daidé sie colegh dl Venet Giancarlo Galan per cie che reverda la chestion di comuns sun i confins che volessa passé a la provinzia de Trent. Chisc à bele fat n referendum con n gran resultat positif per n passaje. Dellai é enjigné a mete vigni ann a desposizion 10 milions de euro per daidé l govern zentral de Roma de crié n “Fondo per le aree di confine”, desche al ova proponù l minister Enrico Letta.
L “fond” dess vegnì utilisé per infrastrutures, per la manutenzion dles stredes, per l svilup dl transport, per la sanité, per i servisc soziai, per la scola, la formazion.L contrat de aiut é vegnù sotescrit zenza informé denant l president dla Jonta da Bulsan, Luis Durnwalder. Do la firma à Dellai atira metù Durnwalder en contat con Galan che ti à damané de podei s’enconté con el. Durnwalder à dit d’ester a una. L pericul é sen che Durnwalder y Dellai deide Galan a na moda che al scoute ju la storia di privilegs a les regions con statuc speziai y ne mesceide nia plu su na debata a livel parlamentar. Chest volessa dì che i ladins pò aspeté y sté olàche ai é. Dantfora déssen salvé i enteresc di trentins y di todesc de Bulsan. Sce ence Durwalder firmarà n “contrat” con Galan, spo él propi da temei che ence Durnwalder ae bele desmentié i ladins y che sies afermazions de sostegn al referendum sie demé stedes n pue de fum ti uedli.
Tla intervista dl jornalist Mauro Fattor, autour de na longia enrescida sun la minonga di fascians en cont dl referendum de chi da Souramont y publicheda sun l sfuei Alto Adige, en domenia ai 22 de auril, ti végnel fat a Fabio Chiocchetti, diretour dl Istitut cultural ladin de Fascia, chesta domanda: “Gardenesi e badioti nicchiano, da Durnwalder arrivano invece segnali di apertura. Che ne dice?” Chiocchetti à responù: “Lasciamo perdere. Finirà come con la Val di Fassa nel 1972, quando i nostri Comuni chiesero di passare all’Alto Adige. La Svp li usò come merce di scambio per la chiusura del Secondo Pacchetto, scaricandoli al momento opportuno. Pronto a scommettere che succederà la stessa identica cosa coi bellunesi”.
Paroles dassen stersces y che fej pensé do, che nes envieia a mete averda, a daurì n bon iade i uedli. Sce nos ladins on n minim de dignité, spo ne podonse nia permete che chisc trei cefs: Dellai, Galan y Durnwalder tole na dezijion per nost cont y soura nosc cefs fora. Al fossa veramenter nosta fin. N segn cler che al vegn demé fat marcé con nos. Baudi é badioc y gherdeines usés a chesta situazion y se acontenteia de valch piceres scincondes y fregoles, per ejempl: de valch museum con la speranza ch’al ti porte spo scioldi ence a la provinzia, de valch streda, de valch scioldo a les unions, al istitut, … Chest é veramenter l moment de dí: “Al basta! I volon conté ence nos, avei l dert de podei ester unis. Souraldut méssel ti vegnì lascé ai ladins enstesc la dezijion y no vegnì emponuda dai autri”. Les dificoltés é dessegur cotantes, ma chesta é propi l’ocajion de laoré deberieda y de se bate per realisé l some de nosta unité y identité. Ala se trata de crié n moviment anter la jent de defendura de nosc derc, de crié coscienza ladina per vedei ite la bona ocajion dant porta de ruvé finalmenter adum. Chesta Plata é enjigneda a lascé audí i entervenc de encorajament, les toutes de posizion per scassé su l problem, per sensibilisé l’opinion publica a la chestion, per scraié fora l debujegn y l dert a nes delibré da les leges dl fascism y de ester unis. Al é completamenter falé lascé chi da souramont da soui con la vertola ch’an ne pò nia se ficé ite. I messon i daidé enjigné ca sia jent al vare. Sensibilisé duc i oms de politica a la giustizia te nosc confronc. Ala se trata de na comunité de persones che é liedes adum dal sentiment dla storia, che à les medemes tradizions, la medema religion, che viv con la medema ativité economica: l turism. Na comunité che rejona l medem lingaz: l ladin. Duc, de vigni valeda, é enviés a tó posizion. (jp)
Referendums tl Venet: al se deura scenars nuefs
Lia di comuns ladins: les enciaries
Lia di comuns ladins: ultims svilups
Lia di comuns ladins: la jonta se abina endoman
Lia di Comuns Ladins: senteda costituenta a Corvara
N comentar a les chestions entourn al referendum
Referendum a souramont: ‘Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé’
Referendum a souramont: trueps dij benvegnus
Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin
Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
Referendum per passé da na region a l’autra: i varesc
Les rejons storiches per n referendum
Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
Referendum a souramont: Ampez peia via
Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
NOLES.NET – 1300eisem articul – Referendum a souramont
Referendum a souramont
Luigi Chiocchetti enconta i ladins da Souramont
Comentar: statut dla Lia di comuns ladins: n vare emportant
Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
La Lia di comuns ladins: l element sterch é sia strutura istituzionala
L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
Decret Bersani: tais a la lege 482/99
- Letura dret aconsieda
Ombolc: n comentar
La lege 482/99 – Contegnus
Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206
Comentar sun n referendum y la lege 482/99
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
La lege 482/99 – Contegnus
La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 – La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan con test integral dla lege 482/99
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d’otober 2004
La lege 482: an s’entardiveia
Pensiers soura l’assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin – n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
Les respostes dl ombolt de Badia


2 iadesc liet