L PRESIDENT DLA REGION FRIUL-AUNEJIA-IULIA, RICCARDO ILLY, À DECLARÉ CHE AL TOLARÀ SU DUC I COMUNS DE LINGAZ FURLAN TL RAION DE PUART CHE VUEL VEGNÌ
Chisc dis à ence l consei de comun de Plodn/Sappada/Zapades dé pro con 14 sun 15 oujes l referendum per se destaché dal Venet y endò fé pert dl Friul. La delibera dl comun ti é vegnuda ortieda a la Court de Cassazion che valutarà la legitimité y la ametibelté dla ghiranza referendara y bonamenter al scomenciament dl 2008 vegnirà ence i zitadins zapadins cherdés a les urnes sun la chestion. La Ciasa de comun de Cint.
Nia demé la region dl Venet é tocheda da chisc destacs, ma ence l Piemont, la Campania y Les Marches y al en é na dreta schira: ai 24 y 25 de jugn 2007 él p.ej. vegnù tegnù n referendum garaté positivamenter ti comuns de Montecopiolo y Sassofeltrio che vuel jì demez da la provinzia de Pesaro-Urbino (Marches) y jì permez a la provinzia de Rimini (Emilia Romagna). Ence pro l referendum a Savignano Irpino da la region Campania a la region Puglia él vegnù arjont la maioranza dopla (maioranza de scì y maioranza di litadours). L president dla jonta regionala dl Friul-Aunejia-Iulia, Riccardo Illy, ti à bele asseguré n scì cler a duc i comuns de lingaz furlan tl mandament de Puart/Portograuro y a chel todesch de Zapades che vuel jì demez dal Venet y se enjonje endò al Friul da olàche ai fova vegnus despartis ciamò tl secul passé. Zapades auda dutaorela de gliejia pro la diozeja de Udin.
Tla chestion di referendum rùvel sen ite n element nuef: l govern à bele enjigné ca n sboz de lege de passaje per l comun furlan de Cint tl Venet per passé a la region Friul-Aunejia-Iulia. Cint ova tegnù l referendum dl 2005 con n resultat fenomenal dl 91,5% per la region Friul-Aunejia-Julia che ti à bele dé sie bensté. Ti autri comuns dl mandament, chel de Danon/Annone Veneto, chel de Tei/Teglio Veneto, chel de Pramaiôr/Pramaggiore y de San Micjel al Tiliment/San Michele al Tagliamento él vegnù arjont na gran maioranza de scì, ma nia l quorum (vuel dì la maioranza di litadours scric ite a les listes litales) y i referendums é jus a vuet. Empermò te 5 agn pòl vegnì fat n tentatif nuef. Da recordé él che redont San Micjel al Tiliment à fat pié via dut con sia ghiranza che à condut a la mudazion dl art. 132 dla costituzion y dla lege 350/70, art. 45, fajan i referendums plu sauris. Al ne va enscì nia plu debujegn de tegnì referendum te duta la provinzia/region per n destach, ma demé tl comun che vuel jì demez. Per l comun de Cint él does stredes: o che la lege tole l iter plu lonch costituzional o che an tole la curta tres na lege ordinara. Les propostes de lege vegn dutaorela ejaminedes da la Comiscion ai Afars Costituzionai pro l Senat. La tema dl ombolt de Cint y dla popolazion é che al sie valch arferadours, sen che la chestion ruvarà tl parlament. Cie che festidieia deplù chi de Cint é che do che la chestion di referendums é deventeda na chestion nazionala y che l president dla jonta dl Venet, Galan, svaia tresfora contra i “privilegs” dles regions autonomes, che dut se arfere ju. Per chesta gauja à la union di comuns che vuel mudé ju region mané ite a la Court Europeica la ghiranza che ala se feje da garanta per l respet dla lege costituzionala taliana che veid dantfora esplizitamenter la poscibelté per i comuns de mudé ju region. Enfin a sen é Cint l soul comun che é ruvé tant inant.