Referendum per mudé provinzia y region

 


La maioranza di zitadins tl comun de Lamon vuel jí con Trent


Na cogola ciauda per l Parlament a Roma


L referendum vegnù tegnù ai 30 de otober 2005 tl pice comun beluneis de Lamon (al é anter Pedavena y Castello Tesino puech dancialà da la Valsugana) à fat levé su bendebot de stuep nia demé tl Venet, ma a livel nazional L fat che la gran maioranza di abitanc de Lamon à dit cler de volei jì pro Trent, vuel dì che ei é stufs da sté tla region Venet, ajache ai é dagnora vegnus tratés mel.

L sourastant dl Venet Galan s’à dassen lascé su contra chesta volonté, ma Lamon ne bazila nia y tegn sun la sia. Galan ti dà la colpa a Roma, ajache Trent / Bulsan à na autonomia che ti à porté n grumon de dinés (=scioldi) depierpul che l Venet é feter tla meseria. Galan à dit che l Venet essa 6 outes plu dinés sce l Venet essa la medema autonomia che la Region Trent/Bulsan. Deplù autorités politiches s’à lascé su contra la gran autonomia ( = i trueps scioldi che nosta region giata) y che al n’é nia dret che d’autres regions giata cotant de manco. Chesta é na cogola ciauda che podessa avei conseguenzes tl Parlament. Durnwalder à bele dit che sce al vegn metù en discuscion la autonomia dla provinzia de Bulsan, spo se vedessa Bulsan sforzé de damané n referendum per ruvé pro l’Austria. Chesta manaceda é per trueps talians na peza cuecena, da chest se témei tres; redont perchel é Bulsan vegnù traté tant ben con na autonomia speziala. Roma à pa ben capì che n magon pasciù scouta chiet y raspa y cumpeida dinés. Che chest svilup sie positif per na mendranza él trueps che dubiteia y nia puech.

Desche an à podù lieje tl foliet ladin s’à urté i ombolc da Souramont – Gianni Pezzei, Paul Frena y Giacomo Giacobbi per rejoné de na poscibelté da tegnì n referendum per vedei sce la popolazion da Souramont essa interes de ruvé sot al variuel de Südtirol desche ala é steda enchin al 1923. Chesta enconteda vuel dì che i comuns se dà ju con la idea dal referendum y che al sarà zachei viadedò che sburla. I savon che l referendum vegnù tegnù ai 3 de  mei dal 1991 te Fodom n’ova nia porté la maioranza per jì con Bulsan, ma chel resultat ne dess sprigolé degugn; chel referendum fossa ju fora dut autramenter, sce la popolazion fodoma fossa vegnuda informeda  endertura sun l per y contra Bulsan. Veir él che da chela soula abineda dla popolazion a Reba à ben n valgugn da cafora rejoné, ma da laite ova demé l preve talian de Reba tout la parola contra Bulsan – degugn dl comun Fodom n’ova daurí bocia y l resultat messova tomé fora negatif. Ampez ova valch ann dedò lascé laoré fora da Zeller-Carrozza na sort de dossier sun les pertes negatives y positives per na juda da Souramont pro Bulsan. Chest laour ova l comun tegnù  t’armé y da n valgugn agn pèrel che dut se fossa destudé via. La signoura Manuala Zorzi à fat sia tesa de laurea sun chest tema, l à n puech amplié y la Union di Ladins ampezana à publiché sie laour dal titul ” Storia di un’utopia” , n liber che i ti aconsiasse a duc da lieje chi che s’interesseia di ladins. La Zorzi veid la cossa dl referendum positiva y aladò desche Ampez é ence vegnù traté dal Venet messessa la popolazion da Souramont ester plu che a una da jì pro Bulsan. Durnwalder à dit plu iadesc che i ladins da Souramont fossa benvedus pro Bulsan, ma ei mess se dé da fé. Chest vuel dì che les seides de provinzies se lascia comedé y Souramont podessa vaghé n referendum per podei ruvé pro Bulsan. Jì pro Bulsan fossa la cossa plu normala, ajache i ladins da Souramont é contra sia volonté vegnus destachés dai fascisc’ dai autri ladins y da eliminé chesta ingiustizia fòssel gran ora. Cler él che i ladins se salvarà demé sce ai ruva duc adum. I fascisc’ i à pu spidicé su per i endeblì, per i eliminé plu saurì. Al é da s’aodé che i trei comuns da Souramont con sies Union di ladins se dae truep da fé per informé endretura la popolazion tant plu ben che ala vegnissa a sté da ruvé sot a Bulsan. Chest valessa per dutes les categories economiches – soziales y culturales. L fat che an mess te nosta provinzia savei trei lingac ne podessa sprigolé degugn, ajache i talians da chilò à ence abù agn a la longia da emparé l todesch; na vara de temp ti vegnissa ence conzeduda a chi da Souramont. Souramont dess avei nosta solidarité, nosta simpatia y al fossa n ben per duc i ladins, sce
ala jissa da tré adum la familia ladina eliminan termegn metus dai fascisc’.

Lois Trebo


Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres