Les ultimes trei edemes: per la unité ladina
Tres na gran manifestazion de duc i ladins éssen podù mostré la coscienza politica di ladins de ester unis, n segnal sterch ence al parlament de Roma

Olà é pa la Generela? |
Lascé jì en broda l dì dla Unité Ladina deligitimeia la Generela – La speranza é che la funzion vegne sourantouta da la Lia di comuns ladins. |
Dì dla Unité Ladina, sen francamenter miec ai 14 de otober 2007 L assessour regional Luigi Chioccchetti ti dà n sostegn plen al referendum – L comité da souramont adora spenules. |
Al vegn dit che la direzion dl sfuei “La Usc di ladins” volessa aumenté te n pèr de milesc les copies dl sfuei te chestes ultimes trei edemes utles per la propaganda y la informazion. Al ne vegn no dit tant gran ch’al sará l cost enjonté y no ciugn che sarà i contribuc speziai y magics per l’informazion de suzes. An auda enfinamai che la direzion chier contribuc da la jent. Te cie lingaz sarài pa scric chisc contribuc per vegnì capis da duc? Chi che ne à mai liet denant La Usc, sarài mo bogn de capí i scric? L rise é chel ch’al se trate de dinés sciurés demez zenza arjonje l fin speré de slarié fora la conescenza dl problem en chestion y crié amisc per l “scì”! Suzes essa fosc na gran manifestazion de duc i ladins con la partezipazion ence dles scoles te valch zenter ladin, per ti desmostré a talians y todesc che i ladins vuel ester unis, che ai se sent na mendranza linguistica unida, che la chestion dl referendum n’é nia demé voluda dai ladins da Souramont, ma dai ladins de dutes les valedes. Donca na desmostrazion de coscienza politica di ladins, n segnal sterch ence al Parlament de Roma che l referendum ne é nia demé na chestion economica, de stredes, de turism, de agricoltura…, ma souraldut de unité politica, linguistica y culturala. I ladins vuel ester unis, avei les medemes rejons, la medema scola, fé pert dla medema diozeja y e.i. Enfin a encuei à dutaorela todesc y talians l’imprescion che i ladins enstesc ne vuel nia ester unis. Na gran manifestazion essa souraldut l efet de sclarí les minonghes destortes y de prejenté na autra realté. Ma ence chi da Souramont essa debujen de chesta manifestazion per savei sce ai é benvolus dai autri ladins, per avei n sostegn coral y moral de encorajament, de se sentí dí dai autri ladins: begnvegnus, laoron adum y deberieda, i son duc ladins y i volon resté ladins per crié nost davegnì. Trueps ladins da Souramont à dutaorela l’imprescion de ne ester nia benvedus dai gherdeines y da autri, ajache ai é massa “talians te sie lingaz y te sia mentalité”. Al fossa sté d’utl na tel manifestazion, ence damanan n pue de dinés ai zitadins per sia organisazion. Per organisé na tel manifestazion él bele bonamenter massa tert. Baudi, al nes mancia l coraje politich y souraldut les personalités stersces. N tel referendum, na tel ocajion storica, messova vegnì enjigneda y batuda politicamenter tres l druch de plu manifestazions y no demé privatamenter. Nosc raprejentanc politics se à trat endò, valch un à tres laoré de contra y é dla minonga che i ladins mess ester separés y demé badioc y gherdeines na picera mendranza folcloristica te na mendranza politica. Con de tel raprejentanc ne rùven dessegur inió.
uc

1 iadesc liet