Referendum: les edemes dezijives


Les ultimes trei edemes: per la unité ladina


Tres na gran manifestazion de duc i ladins éssen podù mostré la coscienza politica di ladins de ester unis, n segnal sterch ence al parlament de Roma

Ciamò trei edemes de temp per daidé la jent a se orienté desche al auda per l referendum, a l sostegnì y a dí samben de “scì” tl moment dla lita. Valgugn à laoré dassen, spenan ence de si dinés: l frut de sia coscienza ladina y souraldut de sia creta y de sia speranza de podei vedei n dí i ladins unis te una na soula region. N laut y n dilan de cuer ti speta al comité Amisc dla Ladinia unida. Y a d’autri privac che se à metù a desposizion per daidé mete adum les schedes de informazion, i depliants da dé fora a la jent per ti fé conesce diretamenter i vantajes dl referendum y ti dé la convinzion ch’al paia la mueia de passé confins per ester unis. N laut ence a duc i ombolc dla Val Badia che à desmostré publicamenter d’ester ladins tolan pert deberieda a la senteda tegnuda dantenier a La Plie da Fodom. Valgugn de chisc à ence dé n contribut pro la composizion dles schedes informatives. Veramenter n ejempl de ladinité. Nia de nia ne àn audí dai ombolc de Gherdeina y de Fascia. Na odleda sun Cortina dal aut. Dantaldut a Cortina vegniràl dezidù l resultat dl referendum.A












Olà é pa la Generela?
Ai 21 de messel dòvel ester na senteda dla Generla: an ne à podù fé nia, ajache al ne fova feter degugn pro senteda.

Lascé jì en broda l dì dla Unité Ladina deligitimeia la Generela – La speranza é che la funzion vegne sourantouta da la Lia di comuns ladins.
Dì dla Unité Ladina, sen francamenter miec ai 14 de otober 2007
L assessour regional Luigi Chioccchetti ti dà n sostegn plen al referendum – L comité da souramont adora spenules.
l fej plajei audì dijan che les trei presidentes dles Unions di ladins da souramont vegn sen clamedes les nueves Catarines Lanz. Ales se l merita propi, ajache ales à abù na intuizion sterscia rompian i vedli raporc anter unions y les aministrazions de Comun. Relazions che en pratica ne fova nia dant man. Ales à veramenter pensé a la gaujia ladina, al davegnì dla mendranza ladina y no demé a sie show personal, sciche zachei d’autri à fat.

Al vegn dit che la direzion dl sfuei “La Usc di ladins” volessa aumenté te n pèr de milesc les copies dl sfuei te chestes ultimes trei edemes utles per la propaganda y la informazion. Al ne vegn no dit tant gran ch’al sará l cost enjonté y no ciugn che sarà i contribuc speziai y magics per l’informazion de suzes. An auda enfinamai che la direzion chier contribuc da la jent. Te cie lingaz sarài pa scric chisc contribuc per vegnì capis da duc? Chi che ne à mai liet denant La Usc, sarài mo bogn de capí i scric? L rise é chel ch’al se trate de dinés sciurés demez zenza arjonje l fin speré de slarié fora la conescenza dl problem en chestion y crié amisc per l “scì”! Suzes essa fosc na gran manifestazion de duc i ladins con la partezipazion ence dles scoles te valch zenter ladin, per ti desmostré a talians y todesc che i ladins vuel ester unis, che ai se sent na mendranza linguistica unida, che la chestion dl referendum n’é nia demé voluda dai ladins da Souramont, ma dai ladins de dutes les valedes. Donca na desmostrazion de coscienza politica di ladins, n segnal sterch ence al Parlament de Roma che l referendum ne é nia demé na chestion economica, de stredes, de turism, de agricoltura…, ma souraldut de unité politica, linguistica y culturala. I ladins vuel ester unis, avei les medemes rejons, la medema scola, fé pert dla medema diozeja y e.i. Enfin a encuei à dutaorela todesc y talians l’imprescion che i ladins enstesc ne vuel nia ester unis. Na gran manifestazion essa souraldut l efet de sclarí les minonghes destortes y de prejenté na autra realté. Ma ence chi da Souramont essa debujen de chesta manifestazion per savei sce ai é benvolus dai autri ladins, per avei n sostegn coral y moral de encorajament, de se sentí dí dai autri ladins: begnvegnus, laoron adum y deberieda, i son duc ladins y i volon resté ladins per crié nost davegnì. Trueps ladins da Souramont à dutaorela l’imprescion de ne ester nia benvedus dai gherdeines y da autri, ajache ai é massa “talians te sie lingaz y te sia mentalité”. Al fossa sté d’utl na tel manifestazion, ence damanan n pue de dinés ai zitadins per sia organisazion. Per organisé na tel manifestazion él bele bonamenter massa tert. Baudi, al nes mancia l coraje politich y souraldut les personalités stersces. N tel referendum, na tel ocajion storica, messova vegnì enjigneda y batuda politicamenter tres l druch de plu manifestazions y no demé privatamenter. Nosc raprejentanc politics se à trat endò, valch un à tres laoré de contra y é dla minonga che i ladins mess ester separés y demé badioc y gherdeines na picera mendranza folcloristica te na mendranza politica. Con de tel raprejentanc ne rùven dessegur inió. uc

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres