Karl Zeller: solidars con i ladins da souramont
LA SVP TODESCIA SOSTEGN DEPLEN L REFERENDUM TA FODOM Y VIA EN AMPEZ – REJONS ECONOMICHES NE JIA DEGUN RODUL
Na trasmiscion en direta con Karl Zeller, parlamentar dla SVP a Roma, espert de dert costituzional, encuei da les 13.00 tla RAI Todescia tl “Mittagsmagazin” sun la chestion dl referendum di comuns ladins de souramont. Zeller é per l referendum y per n’adejion di trei comuns ladins a la provinzia de Bulsan. Zeller à dit che al sarà rie da fé passé la lege aladò tl parlament a Roma. El é endere a una che i trei comuns ruve pro la region Trentin-Sudtirol y pro la provinzia de Bulsan.
Zeller s’á damané solidarité per i ladins de souramont che ne à abù deguna sconanza dla mendranza, Zeller à samben ence fat propaganda: i ladins dla provinzia de Bulsan dess ester “dret ben sconés”. Dl rest á Zeller abù na posizion desferenzieda y ben articoleda. Enscì ál dit da fé na desvalivanza anter comuns sciche Lamon, che chier l’adejion a la region Trentin-Sudtirol demé per motifs economics. Zeller á ence sotligné che l aspet economich di trei comuns ladins déssen lascé da na pert: ence sc’al fossa comuns da la meseria messéssen ti conzede l dert de vegnì endò pro Sudtirol. Zeller á recordé cie che unions ladines dij bele da agn, y cie che ence la lista “Ladins” á dagnora sotligné: i ladins de souramont é vegnus scarzés demez dal fascism.
|
|
Al fova na trasmiscion, olache i ascutadours podova cherdé su. Anter les oujes fova la maioranza per n’adejion a la provinzia de Bulsan. Critica ti él vegnù fat a la posizion de Florian Mussner che é contra la reunificazion ladina y per tegnì su la tripartizion. A les dubitazions de Mussner sce i ladins de souramont azeteie ben les normes, sciche la scola trilinguala, á responù na ela todescia marideda ta Fodom che Mussner é informé mel: trueps é chi che conduj si mutons vigni dì a scola soura l Ciaulonch via tla Val Badia per che ai posse dailò avei l ensegnament paritetich. Samben n’ál nia falé les telefonedes de n auter colour, ence sc’ales é stedes pueces: enscì á cherdé su na ela che an dess emparé i autri lingac, ciuldì che l ladin pòn pu demé adoré ti paisc ladins – y spo ne sà i ladins nia ben i autri lingac, enscì la minonga de chesta ela. Redont chesta ela endere rejonova n todesch dret sclet: la nota ironica de na trasmiscion che é zenza steda de gran utl ence per sensibilisé i todesc. Samben che al é ence ladins che fossa da sensibilisé.
|
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet