Al vuel ester n saut de cualité: ma la unfataria sprigoleia
A livel publich ne végnel fat y dit nia: no te scola, no ti istituc publics culturai y autri, no tl radio y tla televijion – Degun ladin ne lita la Svp, sce nia per rejons economiches
A cialé pro desche ai se comporteia la gran pert di Ladins da Bulsan y de Trent ti confronc dl referendum di trei comuns da Souramont ciàfen propi la mueia. N comportament de unfataria che sprigoleia y che fej pensé a la vueia de lascé morì fora la Ladinia desche mendranza unida. Deguna coscienza politica y an veid demé la tema de messei zede valch toch de contribut finanziar da pert dles provinzies. A livel publich ne végnel fat y dit nia: no te scola, no ti istituc publics culturai y autri, no tl radio y tla televijion sce no valch picera intervista desche resposta a valch articul vegnù fora sun valch foliet; souraldut màncel la prejenza di jornalisc’ Rai pro les manifestazions, per ejempl pro les abinedes di ombolc dla Val Badia a Fodom y Ampez.
Nia de nia tl assessorat y ti ofizes publics. Damanan a valch un sce dut chest chiet é frut de n orden dal aut, de n control general da pert de valch autorité, nes végnel responù de “no”. N valgugn se desmostra pessimistics, ai rata che la politica ne lasciarà dessegur nia suzede valch de tel, desche la reunificazion. Empermetudes y empermetudes da valch todesch, ma spo dant da valch bela scinconda o perdonanza da pert dl govern talian ai todesc, vegnirà i ladins endò lascés te n piz. Al é bele ence suzedù per Fascia. I ladins é usés a se lascé tò per l nes. Na sotmetuda al priesc de valch toch de streda, valch pont, valch zirconvalazion. La jent che n’à mai comané, che ne conesc nia l juech dl podei economich, se contenteia de de piceres scincondes, empede de nia.
Al vuel ester n saut de cualité, na maniera de pensé a la grana. Al vuel ester n sforz coletif con na graduazion de fins da arjonje. Dantfora la unité di Ladins, desche ai fat i todesc dla Germania con a cef Kohl. Dailò él dutaorela problems de convivenza, de comprenjion y de colaborazion, ma la Germania é endò la “Germania” che conta cotant de plu. Ence per i Ladins empruma la Unité, ence sce al ruva adalerch jent che ne la pensa nia avisa atira desche nos. Ma i Ladins arà finalmenter na forza, nia demé l teritore plu bel, ma souraldut na forza ence politica, ai contarà cotant de plu y ai arà dessegur ence na maioura raprejentanza politica. Al ruva adalerch conescenzes, esperienzes economiches y culturales nueves. I ladins arà finalmenter sie teritore che ai podarà organisé y defene miec. Al nasciarà la comunité ladina che manciova enchin a sen. An conesciova demé does valedes separedes tl cianton cultural y economich, unides: una a la Val d’Isarch y l’autra a la Val de Puster. La Ladinia se desleria fora y ala arà dessegur na colaborazion nueva, plu forta de chela preveduda da la Lia di comuns Ladins La Lia di comuns vuel crié union tres la colaborazion, ma canche la union fisica y politica é bele dant man, deventa la colaborazion plu sterscia con finalités plu spezifiches. An ne rejonarà nia plu de colaborazion tla scola, tles comunicazions, ti trasporc, tla legislazion y i.i., ajache dut chest sarà automaticamenter unitar, dejà vif y realté. La Lia di comuns podarà pensé a d’autres colaborazions plu spezifiches, plu progressistes ajache cheles fondamentales é bele asseguredes. Demarevueia che la Lia di comuns ne n’ae ciamò mai daurì bocia en cont dl referendum. Demé aspeté y lascé fé é n pue massa puech. Per podei laoré en doman miec messessa ester la Lia di comuns dassen contenta dl resultat positif dl referendum.
Dit clermenter: i majeri vantajes economics y soziai che vegnirà da l’unité di Ladins ti tocarà propi ai ladins de Bulsan y de Trent. L elan vital dl svilup turistich, artejanal y cultural sarà souraldut per i ladins egoisc’ de Bulsan. Se temei che i Ladins da souramont vegne per motifs economics é na fauzité, degun ladin de Bulsan liteia Svp sce no per interesc economics. An dess endere tegnì cont ch’ai nes porta de plu che ei ciafa. Chest sarà l frut dla unité.
L Comité “Amisc dla Ladinia unida” se tol dant souraldut d’informé plu ch’al é meso. Al à fat y fej n gran laour, depierpul che i jornalisc’ ladins, paiés per fé informazion, rejona d’auter: de sport y de si resultac canche duc i conesc bele, dles proes di studafuech, di stambec, dles mostres, propi tl moment tant emportant dl referendum, olache al é en discuscion la salveza dla mendranza ladina. An à l’imprescion che i empliés tl publich ae venù sie cervel a val’ patron. Sce al mancia la coscienza ladina a livel di media de comunicazion, spo él cler ch’ala ne pò nia nasce tla popolazion. A livel de radio y televijion àn propi na informazion da marcé. (uc).


2 iadesc liet