Referendum da souramont: la campagna à metù man



Durnwalder: Benvegnus! 


L OMBOLT NUEF DE AMPEZ, ANDREA FRANCESCHI, DIJ CHE L QUORUM DOPL VEGNIRÀ DESSEGUR ARJONT


Do la enconda dla data dl referendum (domenia, 28 de otober 2007) él endò sclopé bendebot de reazions anter i politics dl Venet y dl Trentin-Sudtirol. L
president dl Venet Galan tira fora les sgrinfles y atacheia verbalmenter Durnwalder, manacian de jì enfin a dant a la Court Europea per fé verifiché i “privilegs” dla autonomia de Bulsan. Sun l stome ti sta dantaldut la sciampeda de Ampez, la perla dles Dolomites y nia tant “i rogns” da Fodom y Col. Ampez fej samben “gola” y deventa ram de strit.


Siro Biogontina y Luis Durnwalder: fil diret con i ampezans.


 

Durnwalder dij bele sen che al dijarà de scì canche la chestion ruvarà tl consei provinzial-regional per dé ju l arat prevedù dal iter referendar. Al é cler che i ampezans rejona diretamenter con Durnwalder. El ti à bele asseguré plu outes sie plen sostegn.  Durnwalder: “Ampez, Fodom y Col à fat pert per 400 agn alalongia dl Tirol y al é liams linguistics con i ladins”. Cie che la Svp “ladina” o valch contrar gherdeina dla Svp nen pensa, p.ej. Mussner, ti é propi belunfat. Ai ne à nia ra de avei sie sostegn.
I ampezans, acorc, met dantfora dantaldut la chestion storica-linguistica dla mendranza ladina. “Al se trata de na reunificazion di ladins sot a un n tet istituzional”, dij Siro Bigontina. L ombolt nuef de Ampez, Andrea Franceschi, se declareia bele sen convenciù che l quorum dopl (maioranza di litadours + maioranza de oujes afermatives) vegnirà arjont. Franceschi: “La fin dl meis de otober é n temp chiet y trueps ampezans con dert de lita vegnirà per Vignissant. Nosta aministrazion à tresfora apoié la ghiranza de referendum, ajache i cherdon che al sie dret che la jent dije la sia”.

 

Alto Adige, 27.06.2007
Florian Mussner: “Pur essendo ladino, l’assessore altoatesino, Florian Mussner, ribadisce di essere contrario per principio ad ogni iniziativa secessionista. Bisogna impegnarci di più nella collaborazione fra le province di Bolzano, Trento e Belluno in modo tale che tutti i ladini abbiano gli stessi diritti a cominciare dalla scuola. Sarebbe opportuno esportare l’autonomia altoatesina che sta funzionando e non soltanto nel settore della scuola.”

 

Leander Moroder: “Il ricorso al referendum è un passo importante che io sottoscrivo in pieno, proprio perché sarà in direzione dell’identità dei ladini, dunque finalmente un segno concreto in direzione del superamento di quell’ostacolo che, come ladini, ci trasciniamo dal periodo fascista quando prevalse la logica del divide et impera. Non entro nel merito delle problematiche tecnico-amministrative, che comunque esistono. Mi piace sottolineare, soprattutto lo spirito della iniziativa ampezzana e di conseguenza anche dei comuni del Fodom che punta a cementare l’identità ladina”.

 

Glossar:

Ne avei nia ra de = ne avei nia bria

 


 







SCE CHEST ARTICUL VES À ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:

Souramont cherda, Mareo respon

Metù en pé n comité de sostegn al referendum ta souramont tla Val Badia

Court de Cassazion: lum verda al referendum

Cie che i gherdeines y i badioc nen miena? Chel nes é unfat – Carlo Willeit propon n comité de sostegn

Svp “ladina”: scì al referendum

Al é cler che i ladins da souramont vuel vegnì pro Sudtirol – Sostegn al lim dla coienaria –  Al ne vegn nia scuté su Mussner

Dellai patejeia bele con Galan

Ence Durnwalder pèrel che se plieie plan plan a dé pro n “fond perecuatif”

Les trei deliberes é sen a Roma

Bonamenter te 5 meisc vegn i sentadins da souramont chrerdés a les urnes

I trei ombolc ladins da souramont: i volon la reunificazion di ladins

“I on dut l temp per valuté les oportunités che se deura per nos”

I ladins da souramont à l dert de vegnì endò a ciasa

Chest él da respeté, belunfat ciunes che é les gaujes – Ampez, Fodom y Col peia via

Referendum: amisc y nemisc

Les critiches de Mussner y de si compagns dla Svp de Gherdeina: motivazions economiches

Zent Ladina Dolomites: l spirit dl 1946 erd endò

Enlaouta fova i ampezans dret atifs: jolantins, petizions y memorandums

Les unions ladines da souramont: enviede via l referendum!

Les aministrazions comunales de Ampez, Fodom y Col vegn damanedes de envié via la prozedura













Referendum: na claupa bendebot erta

Tla Talia él n grum de comuns che vuel entratant mudé ju provinzia – Sot a vigni critica la posizion de Mussner


Referendum teritorial: encuei plu saurì y plu realistich

Tres la revijion dla costituzion n. 3/01 y tres la sentenza dla Court Costituzionala n. 334/04 é la prozedura de mudazion vegnuda saurideda y aplaneda


Les bries de Ampez per s’uní ai Ladins 

N liber nuef de Manuela Zorzi fej na cronistoria da do la Vera encá – La vueia de vegní “con Südtirol” y sia ambivalenza


Tirol ne é nia sinonim de todesch

L faliment dl pre-referendum dl 1991 ta Fodom – Ma chel che conta é la unificazion di ladins

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres