Referendum a souramont: lita dl destin de duc i ladins
L COMITÉ DI AMISC PER NA LADINIA UNIDA TOL POSIZION SUN LES AFERMAZIONS DE E. DEMETZ
L referendum ti trei comuns da souramont, Anpezo, Fodom y Col, se deligneia plu y plu desche na lita de destin, nia demé per i ladins da souramont, ma tamben per duta la Ladinia. I segns che l referendum jirà fora positivamenter é per fortuna dutentourn dantman. Lamon, Sovramonte y i comuns sun l altiplan de Asiago/Sleghe ti l’à fata da arjonje l cuorum dopl ghiré dal referendum teritorial, zenza avei cheles rejons storiches fones che Anpezo, Fodom y Col à, teritores che à audì cenc d’agn pro Tirol y che se à damané plu outes de fé pert dla region Trentin-Sudtirol. I comités pro-referendum enjigna ca con busia dut l material de informazion y sun l sit www.amiscdlaladinia.info végnel clupé su damprovia adejions da dutes les pertes. L president dla provinzia de Bulsan, Luis Durnwalder, ti à da empruma encà tres endò segnalé l benvolei dla Svp todescia. L arat dl consei provinzial/regional sarà dret emportant tla seconda fasa do-referendara.
La gliejia plovanala de La Plié de Fodom do la pruma vera mondiala. I fodoms fova vegnus evacués y é arciasés te na valeda desdruta.
Al ne mancia nia valch ousc contrara. Una de chestes, chela de Erich Demetz, conesciù desche organisadour dla gara de copa dl mond te Gherdeina, se à fat audì tla Dolomiten ai 07 de aost tla rubrica “Meine Meinung” (mia minonga) con afermazions che ti à peté su a truepa jent, dantaldut a chi che conesc la storia. Al ne se trata nia plu de na critica, de na interpretazion, de rejoné enré, de loces de conescenzes storiches, ma de na defamazion dla memoria storica che ti fej n gran tort ai ladins da souramont, ai cenc de tomés tles veres. E. Demetz, member dla “regola de Gherdeina”, metuda su dl 1992 deberieda con E. Dellago per laoré contra l ladin dolomitan (“Kunstsprache”), l’à ence desmeneda die alalongia contra la lista “Ladins” con na campagna de defamazion, tant die che al é vegnù pluré da Carlo Willeit n iade dant a signoria. Clera é sen la resposta dl comité “amisc dla Ladinia unida” che à splumé y sbaujeré te na touta de posizion dutes sies afermazions “storiches”.
La letra dl comité:
Estrat da: Meine Meinung de E. Demetz – Dolomiten, 07.08.2007 Marco Pizzinini unterstellt der Provinz Belluno, die “gemeinsame Geschichte der Ladiner” zu vergessen und ihren “Wunsch nach Wiedervereinigung” zu torpedieren (“Dolomiten”, 26. Juli). In Wirklichkeit hat es in der Geschichte Ladiniens seit 798, als Säben und seine Pfarreien von Aquileia abgetrennt und Salzburg unterstellt wurde, weder eine politische noch eine administrative und schon gar keine kirchliche Einheit im Sinne etwa eines ladinischen Bezirkes oder Diözese wie im Kanton Graubünden gegeben. Ampezzo ist nicht |
Enfin al 1918 jiva l Tirol da Kufstein enfin a Ala. Ence i comuns de souramont audiva samben laprò. Ma aladò de Demetz n’esistìvel deguna unité politica, aministrativa y religiousa ladina. Al se desmentia endere che tla Ladinia fòvel signories, sciche la signoria de Marou, la signoria de Selva y d’autres. Ampez y Fodom costituiva enfinamai n capitanat („Bezirkshauptmannschaft“) per sie cont. A livel de gliejia formova Marou, Fascia y Fodom l decanat „cis et ultra montes“ y fajova duc pert dla diozeja da Persenon. Tl 1814 ruvova ence Cortina pro Persenon. L vescul ausiliar Heinrich Forer per ejempl, ma ence trueps prevesc dla Val Badia é stés degans dailò. Con gran desplajei dla jent é Fodom y Ampez en l ann 1964 vegnus metus pro Belun ence de gliejia. Per protesta jiva trueps ampezans ciamò codie la domenia a Toblach a messa.
Do l 1918 é l Tirol vegnù despartì a forza y a ries. I comuns da souramont à audì enfin al ann 1923 pro Sudtirol. Empermò tl 1923 ései vegnus despartis da Sudtirol contra sia volonté. Notes de protesta, petizions y toutes de posizion di enteressés n’à jové a nia. Perchel é n referendum per na reunificazion con Sudtirol plu che giustifiché, ajache souramont à bele n iade audì laprò.
Demetz sà da conté che l imperadour Massimilian essa tl ann 1511 desdrut Cortina. Chest n’é nia veir! Veir él endere che Massimilian à en chel ann cherdé adum la jent de Cortina sun plaza de gliejia y ne ti à nia demé confermé si derc, ma ti i à enfinamai amplié. En plu dij Demetz che i comuns d’Ampez, Col y Fodom fossa vegnus metus contra sia volonté pro Tirol. Sce ala fossa steda enscì, spo éssei ti secui dedò dessegur abù tres endò la ocajion da se fé ledesc. Ma la storia ensegna che ai ti à dagnora confermé la fedelté al Tirol: al basta demé pensé ai agn 1809, 1848, 1866. L’ann 1914 jiva fodoms y ampezans adum con i „Kaiserjäger“ tla Galizia; tl 1915 ài combatù con i „Standschützen“ con gran ardiment sun l Col de Lana y sun Sas de Stria, entratant che si paisc dessot vegniva bombardés y desdruc. A degun ampezan o fodom ne ti fóssel mai tomé ite da deserté! L Tirol da enlaouta fova idealmenter, culturalmenter, economicamenter y per cie che reverda la contreda chersciù adum tant dassen che an fova atira bogn da vedei fora l confin con l Venet a Digonera, pont de Codalongia y Dogana Vedla, ence zenza peres de termul!
Sciche n auter ejempl dla fedelté al Tirol pòn recordè con cie “entusiasm“ che les trupes talianes é vegnudes toutes ite a Cortina tl 1915. An dess ence lieje do (Luciana Palla) con cie ligreza endere che l emperadour Karl é vegnù saludé a Cortina l’ann 1917!
En cont dl „Ladin dolomitan“, à l signour Demetz samben na sia minonga. Ma duc sà che n popul con n lingaz y na cultura à demé tant inant na poscibelté de souravive, tant inant che al à ence n sie lingaz de scritura unitar. Zenza lingaz de scritura unitar vegeteia i singui idioms demé y tert o adora végnei assimilés dai gran lingac.
I messon baudi constaté che en cont dl referendum de souramont él ćiamò n gran defizit d’informazion, perchel nes onse tout dant da informé la jent – y chest dalonc da vigni influs ideologich o politich.
Dì che l passaje de Ampez, Col y Fodom a Sudtirol portassa a n descuiliber politich a dann dl partì de maioranza é, a dì puech, trat adalerch ti ciavei, ajache al é bele sen te Sudtirol deplù extracomunitars che ladins!
L benester postmodern vegnù su tres l turism met tres endò a lum temes nia giustifichedes da messei ence demé partì n pue de valch con d’autri, y chest à porté pro che la identité ladina y la volonté de na reunificaziun é pro valch conzitadins ladins baudi ormai desfanteda daldut.
L stramudament tendenzious dla storia de duc i ladins fat dal signur Demetz ti someia dassen a la contrapropaganda de chisc dis de valch om politich aunejian.
Per l comité “Amisc dla Ladinia unida”
Dr. Marco Pizzinini
y les firmes de duc i presidenc dles unions di ladins, dla union Generela y de Hilda Pizzinini desche presidenta onorara.


3 iadesc liet