Referendum a souramont: trueps dij benvegnus!

 


I ladins da Souramont à l dert de vegnì endò a ciasa


Chest él da respeté, belunfat ciunes che é les gaujes – Enseira à Fodom dé pro l referendum, ensnuet Col y en lunesc, ai 23 de auril 2007, se abinarà la Lia di Comuns Ladins a Corvara


Enseira (19.04.07) à l consei de comun de Fodom dé pro duc unanims la delibera de endí n referendum per l destach da Belun y dal Venet, ensnuet à l comun de Col tout la medema dezijion a oujes unanimes . En lunesc che vegn, ai 23 de auril, se abinarà la LIA di Comuns ladins a sia senteda costituenta a Corvara (senta ofiziala dla Lia) do che duc i comuns à dé pro l statut. Da canche l consei de comun de Cortina de Ampez á aprové ai 5 de auril a l’unanimité la proposta dles unions de ladins de Ampez, Col y Fodom da mete a ji n referendum per damané de jì pro la region Trentin-Sudtirol, pòn lieje vigni dí truepes toutes de posizion pro y contra, sun sfueis y ence tl radio y tla tv ladina. La Union Generela di Ladins y l Moviment politich ladins é pro chi che sostegn clermenter l referendum y la reunificazion di ladins. Nia enscì pro la enscidita Svp “ladina”. La Bioc dà tresfora comunicac sun de vigni sort de bisineles, ma sun l referendum scoutela.


Na ciantia ladina dij: “Olàche la Marmolada col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom … ilò él nostes ciases …”: La tripartizion da pert dl fascism dl 1923. An é tla situazion assurda che l assessour ladin Mussner é bonamenter l soul conseier tl consei regional contra l referendum da souramont. Mussolini y Tolomei l rengraziassa, sce ai fossa ciamò en vita.


 

 

L ejempl de Lamon che vuel lascé l Venet per jì con la provinzia de Trent à bele crié n prezedent politich, oláche al é vegnù desmostré che al ne basta nia ciamò n resultat positif dl referendum per mudé provinzia y region. Da pert de plu esponenc politics de Sudtirol da Durnwalder a Brugger, él vegnù reconesciù che Ampez , Fodom y Col à rejons storiches y culturales per damané de vegnì pro Südtirol, ciuldí che chisc 3 comuns vegnus destachés contra sia volonté do la pruma vera dal Tirol storich, olache ai fova adum cun i autri ladins.
Pro na vijita y audienza tl consei regional, steda en lunesc con l president dla comiscion afars costituzionai dla Ciamena di Deputés Luciano Violante, á ence l assessour ladin Florian Mussner tout posizion sun l referendum, dijan che al é plu che auter rejons economiches y nia culturales de unité di ladins che motiveia, do sia minonga, i ampezans a damané de vegnì pro Sudtirol. Mussner á ence ipotisé che demé 18 enfin al 30 % di ampezans é ciamo ladins-ampezans. Che propi l assessour a la cultura di ladins de Sudtirol se declarassa tant clermenter contra la poscibelté da unifiché i ladins entourn al Sela, ti á fat demarevueia a trueps, ence ajache la posizion certia de Mussner é clermenter en contrast con chela de Durnwalder y de Brugger y storicamenter inazetabla.
L foliet Alto Adige ti à dediché encuei (20.04.2007) does plates entieres a les chestions dl referendum, olache al vegn ence valuté “la purité” di idioms ladins da un dl istitut da San Martin. Sce sun la sciala de valutazion méten l badiot al 100 % ladin, pòn lieje, spo dess ester l gherdeina rejoné demé plu al 70 % ladin , l fascian y fodom al 50 % y l ampezan al 20 %, minonghes o miec oujes che roda, ma che ne à deguna fondamenta. I badioc se sent dret damprò dai fodoms y i maroi ai ampezans, ma plu dalonc dai gherdeines che ai rata de tel mez todesc, sciche dit minonghes che ne se cuer endere nia con la realté storica y atuala che é truep plu rica y varieda. Redont te Gherdeina él vegnù metù su la pruma Union di Ladins dl 1946, a Urtijei àn fat su la Cesa di Ladins per duc i Ladins y truep de auter. Fascia à fat dret truep per la gauja ladina tres l istitut ladin, la union di ladins y n grum de esponenc pascionés che ne à sconé degunes bries y fadies.
Te chest contest él sté dret enteressant da audì encuei (20.04.200) n comentar de Erwin Frenes tl radio ladin da encuei (20.04.2007) che dij: na tel desfarenzia anter i idioms, sce ala esisteia veramenter – giàten ence pro d’autres mendranzes emparentedes con i ladins, p.ej. tl Friul, ma dailò é duc tla medema region y al vegn tegnù adum. Enfinamai tla entreda per i jiadours tl stadion de Udin pòn lieje “PRADIS ” che vuel di “predes” ence sce demé na pert zitadins de Udin capesc y rejona ciamò furlan. Tla definizion de mendranzes etniches, végnel ence tegnù cont dl “metalinguism”, de tant che n grup se reconesc te sie lingaz y se identificheia te n grup unitar .
Da chest pont de veduda messessa ence la domanda y spo ciamò deplù l resultat dl referendum vegnì respeté deplù, dantaldut sce al vegn motivé tres rejons culturales. Sciche al vegn refudé da trueps l’introduzion dl ladin standard scrit, án la imprescion che la maiour divijion anter i ladins n’ é nia tant les does regions y 3 provinzies, ma ti cefs de na pert dla jent ladina enstessa. I medems che ciala pro y se baudia datrai che i ladins perd peis politich tl confront di autri grups, ence per l proporz limité, se met contra la reunificazion di ladins che podessa tó ju n tort storich y ti dé plu peis y sostanza culturala a la mendranza che é bele picera. Ence i sudtiroleisc à arjont sia autonomia con manacé de jì zeruch con l’Austria. Ciuldí ne ti déssel pa nia vegnì consentí ence ai ampezans y fodoms da vegnì zeruch tl raion storich dl vedl Tirol per avei na maiour autonomia. Ti conzede ai autri fredesc ladins almanco chel che an à per sè entesc ne fossa nia demé n at de giustizia y parité, ma ence na desmostrazion de identité unitara. Enfin a che i ladins se refudeia sia unité anter ei, ne vegnirái nience saurì touc sun l scer dai autri foradecà, souradut nia da chi che vuel i tegnì pici y despartis per comané plu saurì sun ei, sciche da dí <<divide et impera>>”.


 


Noté su  per Vos




 Referendum a souramont: Ampez peia via
 Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
 Referendum a souramont: scí de Durnwalder y Dellai, no de Mussner
 Referendum a souramont: les unions di ladins sburla
 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
 Referendum – Luigi Chiocchetti: Lamon à gaujes economiches, Souramont à gaujes storiches
 Fodom: na valeda lasceda die sun na pert
 Lamon vuel vegnì con Trent, ma encuei apeina Souramont y Fascia con Bulsan
 Prospetives per n referendum: sen nia l dret moment
 Referendum: Lamon vuel jì con Trent

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres