N salf toch y plen enseira a Cortina:per la unité ladina
Gran aplaus per l laour di comités pro-referendum – Marco Pizzinini à liet dant na letra de Durnwalder olàche al ti assegureia che al veid de bon uedl les aspirazions di ampezans y di fodoms de ruvé endò pro Sudtirol – La fioura dl referendum à ence pié ite la Val Badia: duc i ombolc deida pera

I comités pro-referendum busia y fej. Sibe dai comités sun l post che dal comité “Amisc dla Ladinia Unida” él pié via n grum de iniziatives: letres, toutes de posizion, contac con i media, chirida de sostegns politics tla provinzia de Bulsan, stampa de placac y de chertes, clupé su adejions y d’auter plu. Cuer de dutes chestes fadies: i 9 sfueis informatifs che ti é en pert bele vegnus manés fora a dutes les ciasedes de Ampez, Col y Fodom. L comité Amisc dla Ladinia à enjigné ca deberieda con i comités da souramont ti ultims meisc na lignola de 9 schedes per informé la jent sun i aspec giuridics y soziai plu emportanc che na mudazion teritoriala comportassa, dantaldut ence per cie che reverda la proporzionala y l ejam de bilinguism, con chi che i aversars ti fej tema y ciala de sprigolé da Belun su, depierpul che al é en verité brances emportantes per na mioura sconanza dla jent dl post. Sun l sit internet www.amiscdlaladinia se à registré enfin a sen entourn a 2.000 sostegnidours. Te chestes ultimes edemes vegniràl metù a jì de plu encontedes publiches per cialé de convence ence i plu pesimousc. Nia demé via en Ampez y ta Fodom, ma ence tla Val Badia ti stan do con bendebot de festide: i ombolc de duc i comuns dla Val Badia en persona jirà ta Fodom, ja Col y via en Ampez a daidé pera y ti spligarà ai ladins da souramont en pruma persona che i vantajes é cotanc, nia demé de natura economica, ma dantaldut ence per cie che reverda normes a sconanza dla mendranza ladina che é tl Beluneis damprò da nul.
Enseira él vegnù tegnù via Cortina na conferenza sun “Tera, storia, cultura y unité de n popul che ne vuel nia morì” con i reladours: Siro Bigontina, coordinadour dl comité referendar per la reunificazion dla Ladinia dl Sela, Riccardo Zanoner, vize-president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Elsa Zardini, presidenta dla union di ladins de Ampez y Marco Pizzinini, coordinadour dl comité “Amisc dla Ladinia unida” che à fat de curtes relazions. Gran aplaus per Marco Pizzinini, dantaldut canche al à liet dant la letra de benvolei de Durnwalder. La sperduda dl “no” da doman sun la stampa fova steda bendebot grana. L salf fova toch y plen y an sentiva che an é ruvés a na outa. Al é sté n grum de entervenc y toutes de posizion, anter l auter da la assessoura a la cultura ladina de Ampez Paola Del Valle.
Dret motivedes les esponentes dles unions di Ladins y di comités Daniela Templari (Fodom), Elsa Zardini (Ampez), Cristina Lezuo (Fodom) y Paula Agostini (Col), les 4 Catarines Lanz desche ales vegn entratant nominedes. Eles à fat pié via la cogola, se damanan de fauré dl 2007 che i comuns envieie via la prozedura de referendum per l destach teritorial da la region Venet y la agregazion a la region Trentin-Sudtirol.
La letra de Durnwalder
Traduzion tl ladin:
Stimé dot. Pizzinini,
i Ves respone a Vosta domanda, tegnan ence cont dles notizies che roda autramenter encantourn ti media. I volesse sclarì chest:
L fat che la enscidita Comiscion provinziala de chestions de autonomia ae dé ju n arat negatif a l’adejion de Lamon, Asiago y d’autri comuns a la Region Trentin-Sudtirol, ne vuel die ne nia dì che tl caje de na domanda valiva da pert di trei comuns ladins de Col, Fodom y Anpezo, vegniràl tamen dé ju n arat negatif. La eventuala domanda de chisc trei comuns à na fondamenta storica. Fodom y Anpezo à audì plu de 400 alalongia, adum ai autri ladins de Sudtirol, pro l teritore dl Tirol. I comuns de Asiago y de Lamon ne à depierpul mai fat pert dla Region Trentin-Sudtirol.
Personalmenter sonsi tres sté de chesta minonga y i l é ence tresfora dit: i veide con plajei les aspirazions di ladins tla provinzia de Belun de vegnì pro Sudtirol. La provinzia y la jent de Sudtirol à de bones relazions y na bona colaborazion con la jent de chisc trei comuns. I trei comuns mess endere crié enstesc les premisses giuridiches y politiches. La provinzia de Bulsan ne vuel nia se mescedé ite y ne vuel nience tré ca ghiranzes teritoriales. Te vigni caje ti diji decuermenter benvegnus ai ladins di trei comuns pro nos te Sudtirol.
Decuermenter saluda
L president dla Jonta
Dot. Luis Durnwalder


2 iadesc liet