Luigi Chiocchetti y l MPL Ladins se congratuleia per l resultat arjont
Chiocchetti: “Sen méssen tegnì cont dl “Scì” gaiert di ladins da souramont” – Demetz: “Datrai deventa n some realté”

Al nasc enscì per la politica y per les istituzions l debujegn de fé reflescions fones sun la volonté de chestes comunités, souraldut l debujegn de studié, deberieda, cie che an pò mete en juech, vignun tl cheder de sies competenzes, per ti dé seghit al messaje dles votazions. La colaborazion anter les comunités ladines che viv tles provinzies de Bulsan, de Trent y de Belun, mess se renforzé y vegnì ciamò plu segura: n empegn gaiert, de chest vers, mess se sourantò la Lia di Comuns Ladins. Y enscì messaràl ence vegnì crié spazes nuefs y fat de maiours sforc de colaborazion anter assoziazions y istituc culturai dles comunités ladines per daidé do l compliment dla unité dla jent ladina.
La vueia de unité di ladins ti recorda a duc l debujegn de laoré pro soluzions istituzionales plu segures y stabiles che, dlongia a la colaborazion, permete de mantegnì sia identité con sia cultura, l lingaz y la storia zenza cognei se confronté con emplanc giuridics, normatifs y istituzionai desferenc. L prinzip dl stravardament y dla promozion dles mendranzes linguistiches che l stat, la region y la provinzia é tegnudes a respeté messarà con encuei troé modalités desvalives che ne podarà nia ne tegnì nia cont dl “sci” gaiert y segur a la “Ladinia Unida” che nes é vegnù sourandé tres l referendum.”
Sun l resultat referendar tol ence posizion l MPL Ladins tres sie president Heinrich (Adi) Demetz che dij: “Con ligreza ti fajonse les mioures aodanzes a la jent de Fodom , Col y Anpez che à desmostré a sé y a duc i ladins cie che i son y messon ester per romagne ladins; ai à endò metù a lum y renforzé les fondamentes dl’unité ladina. I rengrazion litadours y organisadours, i comités decà y viadelà da mont y nos i envion da jì inant zenza temes y pesimes enfin a la conclujion dla prozedura de agregazion con l aiut, speron, de duc i ladins. Ence dal stat, da les regions y da les provinzies autonomes nes aspetonse sauridanzes y no empedimenc o complicazions artifiziales tl spirit y tl respet dl dert y enteres nazional y internazional.”
Ti proscims meisc vegnirà i conseis dla provinzia de Trent y de Bulsan y spo l consei regional dl Trentin-Sudtirol cherdés a dè ju sie bensté a la istanza referendara da souramont, n passaje clef denant che passé al parlament da Roma. La region y les provinzies à n debit storich envers a chestes comunités ladines desche al é bele vegnù plu outes sotrissé, a scomencé da la pruma senteda costituenta dla Region Trentin-Sudtirol ai 13 de dezember dl 1948.


2 iadesc liet