Recordanza a André Hofer


 


Recordanza tourbla de Andreas Hofer


Scizeri: demé plu tegnì aut l nazionalism todesch – Mussner ciala de cerne i ladins politicamenter y linguisticamenter


Encuei végnel recordé la mort de André Hofer a Mantua dl 1810. Al mancia trei agn ai 200 agn da sia mort y sia recordanza é tant lujia ch’al fossa feter miec l scuté via. I ti on damané a deplù persones de scrive valch sun sia personalité, ma dutes à desdit. Chest vuel dì che sie ejempl de patriotism, de unité anter i grups etnics dl Tirol é ju perdù.


Ladin Standard









 Recordanzes a André Hofer: al volova tegní dut a la vedla

 André Hofer enlaouta y encuei?

 N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges

 La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via

 

Chest vel tant per i todesc che per i ladins. Rie da dì cie funzions ch’ai pò ciamò avei i scizeri, touta fora chela de abiné adum oujes per la SVP y de tegnì aut l nazionalism todesch. Ai temps de André Hofer fova la situazion di ladins bendebot desferenta, ai fova souraldut deplù unis. Encuei él dantaldut l’assessour privinzial a la cultura ladina, Mussner, che vuel i cerne politicamenter y linguisticamenter. De dut na autra minonga l’assessour regional, Luigi Chiocchetti, che se dà ju dassen per crié contac anter les valedes ladines y per mete a jì valch formes de colaborazion. L’unité di ladins é plu sentuda te Fascia y ta Souramont. I ladins de Bulsan se ouj plu gen ai todesc. (ji)


Ladin Standard


Dal ciantorin dla storia:



 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
 Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol
 Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
 La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
 Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
 Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
 II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion
 Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins
 

Fodom



 Fodom: no te desmentié de tia storia
 Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé
 La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei
 

Catarina Lanz



 La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
 N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges
 La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via
 Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina

 


André Hofer



 Recordanzes a André Hofer
 Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
 André Hofer enlaouta y encuei?

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres