Provinzia de Belun


I Ladins sot Belun essa debujegn de n sie raprejentant politich



Ma chesta chestion é ciamò tles steiles – n problem avei does sortes de ladins, chi storics y i neo-ladins


L problem de na raprejentanza ladina tles istituzions vegn  fora con puntualité vigni iade can che an dess lité i raprejentanc che se sentarà sun i scagns de Provinzia, Region o Parlament. Sot Belun o Aunejia ésen ben ciamò dalonc ence dal pensé de mete ite valch norma  tla lege litala che ti garantesce a les mendranzes n scagn de dert tl govern local. I problems dles  mendranzes ti scusa ai politics demé tla campagna litala, per se emplenì la bocia de argomentazions “nueves”. Pensé a n raprejentant ofizial di ladins decà dai joufs fossa ben l dopl plu rie. Olà l tò? Anter i neo-ladins, che ne vegnissa spo nia reconesciù dai ladins storics? O al contrar anter i trei comuns, che vegnissa spo contesté da duc chi autri? L president dla provinzia de Belun Sergio Reolon.

La soluzion fossa spo de nen avei doi. A duc i liviei istituzionai. Ma cotant dalonc sonse pa da giaté valch de tel, sce les mendranzes ne vegn nia clamedes nience te valch comiscion informala? L ejempl giàten tla batalia che la Provinzia de Belun é  tl conduje inant per se fé reconesce n’autonomia tl statut regional, che l zenter–man dreta dl govern Galan ne é nia sté datant da aprové. Na batalia pieda endò via con les lites. La Provinzia de Belun baseia na bona sondla de sies revendicazions propi sun les mendranzes. Ma ciamò n iade pro les meises dles comiscions ne veiden nia n raprejentant ofizial de chestes popolazions. Sce l president Reolon à intenzion de mantegnì chel che al à dit dant ai colegs Durnwlader y Dellai sa Col, éssel da fé n vare emplù y tegnì cont ence dla spezifizité ladina di trei comuns de Col, Fodom y Ampez, spezifizité perauter, reconesciuda da la Provinzia enstessa. Ma sce da chest vers n’él vegnú fat nia nience a Belun, co pòn pa se aspeté che zeche vegne porté a Aunejia? Ma Belun à n’autra anomalia, chela de avei n assessour a les mendranzes che é tl medem temp ence president de un di doi istituc culturai ladins dla Provinzia. Na incompatibelté grana y grossa che ne essa nia da vegní azeteda. Con duta la bona volonté, saràl ben rie pensé che n assessour te chestes condizions posse resté obietif y laoré per duc. La pruma ocajion àl perdù  a l’enaudazion dl istitut Cesa de Jan. Te tant  de autres outes se desmentiaràl mo di trei comuns storics?   (ls) 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

32 iadesc liet

Ortiede inant tres