I Ladins sot Belun essa debujegn de n sie raprejentant politich
Ma chesta chestion é ciamò tles steiles – n problem avei does sortes de ladins, chi storics y i neo-ladins
L problem de na raprejentanza ladina tles istituzions vegn fora con puntualité vigni iade can che an dess lité i raprejentanc che se sentarà sun i scagns de Provinzia, Region o Parlament. Sot Belun o Aunejia ésen ben ciamò dalonc ence dal pensé de mete ite valch norma tla lege litala che ti garantesce a les mendranzes n scagn de dert tl govern local. I problems dles mendranzes ti scusa ai politics demé tla campagna litala, per se emplenì la bocia de argomentazions “nueves”. Pensé a n raprejentant ofizial di ladins decà dai joufs fossa ben l dopl plu rie. Olà l tò? Anter i neo-ladins, che ne vegnissa spo nia reconesciù dai ladins storics? O al contrar anter i trei comuns, che vegnissa spo contesté da duc chi autri? L president dla provinzia de Belun Sergio Reolon.
La soluzion fossa spo de nen avei doi. A duc i liviei istituzionai. Ma cotant dalonc sonse pa da giaté valch de tel, sce les mendranzes ne vegn nia clamedes nience te valch comiscion informala? L ejempl giàten tla batalia che la Provinzia de Belun é tl conduje inant per se fé reconesce n’autonomia tl statut regional, che l zenter–man dreta dl govern Galan ne é nia sté datant da aprové. Na batalia pieda endò via con les lites. La Provinzia de Belun baseia na bona sondla de sies revendicazions propi sun les mendranzes. Ma ciamò n iade pro les meises dles comiscions ne veiden nia n raprejentant ofizial de chestes popolazions. Sce l president Reolon à intenzion de mantegnì chel che al à dit dant ai colegs Durnwlader y Dellai sa Col, éssel da fé n vare emplù y tegnì cont ence dla spezifizité ladina di trei comuns de Col, Fodom y Ampez, spezifizité perauter, reconesciuda da la Provinzia enstessa. Ma sce da chest vers n’él vegnú fat nia nience a Belun, co pòn pa se aspeté che zeche vegne porté a Aunejia? Ma Belun à n’autra anomalia, chela de avei n assessour a les mendranzes che é tl medem temp ence president de un di doi istituc culturai ladins dla Provinzia. Na incompatibelté grana y grossa che ne essa nia da vegní azeteda. Con duta la bona volonté, saràl ben rie pensé che n assessour te chestes condizions posse resté obietif y laoré per duc. La pruma ocajion àl perdù a l’enaudazion dl istitut Cesa de Jan. Te tant de autres outes se desmentiaràl mo di trei comuns storics? (ls)