Prejentazion dl vocabular dl ladin-fodom / talian-todesch

 


Per tegnì vif l ladin ence tles generazions joenes


L vocabular é vegnù dé fora con l finanziament dla lege 482/99


Al é vegnù prejenté enier domenia, 27.11.2005 tl Salf di Congresc de Reba, l nuef dizionar Fodom – Talián Todësch, metù adum da Sergio Masarei y dé fora dal Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Sun paion à tegnù sie referat Giovanni Mischì, espert de lessich y autour el enstes de medemes publicazons per l idiom ladin-badiot, Nadia Chiocchetti dla Union Generela che à laoré truep laite percie che chest dizionar fodom veide la lum y samben l autour Sergio Masarei che à conté les motivazions che l à spent a n tel laour.


 

 Per Paola Agostini, ex diretoura dl Istitut Cesa de Jan, “l gran laour fat dal maester Sergio Masarei per enjigné ca l nuef “Dizionar fodom- talián – todësch” l à abù l muet de vegnì a la lum desche publicazion te n moment de maiour sensibilisazion dl descore ladin porté a livel istituzional da la lege 482/99. Ma per podei scrive y descore aldidancuei co che ai nes à ensegné te nostes families y souradut per podei tegnì vif l ladin ence tles generazions che vegnirà vuelel ester zeche che posse ester n pont segur de referiment de esperienza y de stude. “L nuef dizionar fodom de Sergio Masarei” scriv tles paroles dantfora l president dl Istitut Cesa de Jan, prof. Vito Pallabazzer, “é l’evoluzion de n laour enrescì fora dantavia da Th. Gartner, Ch. Schneller y J. Alton tl secont mez dl secul XIX. Dl 1973 l pere franzescán prof. Adalberto Pellegrini, touc su i studes bele fac, ova enjigné l “Vocabolar fodom – talián – todësch Wörterbuch. Da ilò peia via l laour fat dal Masarei. Sen desche sen pòn di che l fodom é anter i idioms dl Sela chel miec documenté y scrit, ajache l laour de archirida é vegnù slarié fora cotant y aprofondì. Te chest laour ne végnel traté nia demé l basament storich y costitutif dl fodom, ma ence les mudazions portedes ite tl descore da la val dl Cordoul su y a dut chel che i sistems nuefs de comunicazion à porté adalerch. Chest document jirà dessegur de uega per i studiousc, ma ence per duc chi che vuel conesce l ladin. Al à n gran valour souradut per i tosac da scola, che sen à na maiour poscibelté de tò su y de studié l descore de sia mere, te n mond che muda tant debota. “Al eva de gran debujen de na tel publicazion, souradut tla vijion de n slariament dl fodom scrit, che con la aprovazion dla lege 482/99 à ciapé dut sie dert de ruvé tla scola, ti documenc dl’aministrazion publica y enscì inant. L domesdì cultural é vegnù moderé dal assesoura comunala Teresa Pezzei con n antermez musical dla Famila da Pradac y de Eleonora Demattia. L dizionar l é vegnù dé fora con l finanziament dla lege 482/99 y dla Union di Ladins da Fodom per les traduzions tl todesch y l cuertl. Al ti vegnirà scinché a vigni famila de Fodom. ( ls )


Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres