Polemica vedla y matolina

Vermondo BrugnatelliSun la chestion dla toponomastica, plu avisa dles tofles dl AVS, él vegnù fora sun l Alto Adige na touta de posizion enteressanta de n professour dla université de Milan, Vermondo Brugnatelli, che atoca l agut sun l cef. Brugnatelli, turist te Sudtirol, scriv: „An veid vegnan souravia te chisc ultims temps na polemica vedla y matolina a revert i toponims che n valgugn volessa che vegnissa „outés tl talian“ ence sun les tofles dles semenes y sun les chertes topografiches, tl inom de n respet de n „prinzip dl bilinguism“. Sciche talian y linguist de profescion, messi constaté che la chestion é trata su mel, ajache l bilinguism reverda i sistems linguistics y l lessich, ma no i inoms. I spligheie miec:  ti ac ofiziai per talian ne se somiassa degugn de „traduje tl talian“ l inom dl signour Durnwalder. Al é na persona ugnola y ala ne à nia bria de avei doi inoms. Ma ciodì messessa pa spo avei na localité sciche „Durnwald“ doi inoms? Ence sce an ne conscidra nia i efec datrai grotescs y ridicui de chestes traduzions „sforzedes“ (p.ej. „Durna in Selva“), onse na dopleta de inoms che conduj a complicazions sibe economiches che pratiches: na cherta plena de inoms dopli risia de deventé nia-lejibla, y plu de na outa me él suzedù de constaté melentenudes gaujedes da la doura de doi inoms per n luech soul. La soula giustificazion (che ne vegn endere mai confesseda) de ghiré inoms „talians“ dlonch, é la volonté sciovinistica de desmostré ence linguisticamenter la „puscion/proprieté“ de chisc luesc da pert dl stat talian.“ Ironia dla storia, nia la man dreta à sen porté dant na plura a la procura, ma n partì talian de man ciancia a Bulsan, Sinistra Democratica (SD), con a cef Guido Margheri.

Chilò méssen atira enjonté che chest comportament de „puscion“ ne é nia limité ai talians, ma ence da pert todescia te Sudtirol él sté y él dutaorela la tendenza de volei traduje i toponims ladins. A chesta tentazion ne se tira nience sotfora l AVS che à sternù ite per les valedes ladines n grum de esonims todesc, valch iade al prum post, depierpul che ti raions todesc ne ciàfen, sun sies chertes y sun www.trekking.suedtirol.info degun esonim ladin. La aministrazion provinziala dà datrai ciamò n vare plu inant, p.ej. ti végnel sourandé ai paurs ladins la dizion „Erbhof“ per todesch.
Per nia jì ite sun cie che al suzed con i slovens tla Ciarencia Austria, ciavazin „Ortstafelsturm“ o tl Friul, olàche l govern de zenter-ciancia de Prodi à fat tomé dl 2007 na lege regionala a sostegn dl lingaz furlan y dla toponomastica furlana con na plura a la Court Costituzionala che à decreté che la traduzion taliana di toponims tira dant.  Enjonté méssen ence che da pert ladina ne él nia dagnora cis sensibelté per chesta chestion. Dutes les localités turistiches dles valedes ladines fej reclam con si inoms todesc y/o talians.

Vermondo Brugnatelli:  http://it.wikipedia.org/wiki/Vermondo_Brugnatelli

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

667 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Polemica vedla y matolina"

Scrive n comentar