Memorandum ladin

La Provinzia Autonoma de Bulsan/Südtirol à metù a jì na iniziativa de democrazia partezipativa denomineda Convenzion per la reforma dl Statut d’autonomia dl Trentin-Südtirol. Con chesta operazion vegn la jent envieda a dì cie che ala se aspeta y cie che ala propon per la reforma dla Statut de autonomia. La reforma reverda ence i ladins y perchel ései ence ei enviés a dì la sia y a porté dant ghiranzes y propostes per l davegnì.
L Memorandum. Propostes per n program politich-cultural per i ladins, metù ju per ladin, talian y todesch, vuel dé n contribut a la Convenzion y plu en general a la discuscion politica sun l davegnì dla Ladinia. Al cuei adum te n document unitar na lignola de propostes che en pert é bele vegnudes portedes dant te contesć desvalifs. L Memorandum ne é samben nia na lista completa de ghiranzes; enjontes y mioramenc pò vegnì fac tratant y en paralel a la discuscion tla Convenzion. Nia dutes les propostes reverda diretamenter la reforma dl Statut, truepes pò ence vegnì tratedes tl contest istituzional atual, ma i autours de chest document rata che al sie na bona basa de discuscion per la  Convenzion.
L Memorandum ti é vegnù mané tamben a la Lia di comuns Ladins che a la Union Generela di ladins dla Dolomites con l envit a l sostegnì tla Convenzion. Per arjonje na ressonanza plu ampla végnel ence damané l sostegn dla jent tres na azion de sotescrizion. Les ghiranzes portedes dant tl Mermorandum reverda dantaldut la jent; perchel é duc chi che à a cuer l davegnì di ladins enviés a l sotescrive sun chest sit.
Erwin Valentini

Erwin Valentini

 

 

 

 

 

 

Lois Trebo

Lois Trebo

 

                                                

 

M E M O R A N D U M: Propostes per n program politich-cultural per i ladins

Te chest Memorandum prejentonse les problematiches y les ghiranzes plu emportantes di ladins, envian les autorités politiches a les tò su y les mete en pratica.

Preambel

 Gaujes dla regrescion dl lingaz ladin

I debujegns dl grup ladin é plu o manco conescius sciche ence les mesures che va debujegn per arferé ju l piorament progressif dl lingaz ladin. Chilò volonse indiché n valgunes gaujes dla regrescion dl lingaz ladin:

  • Despartizion dla Ladinia te deplù entités politiches-aministratives: 2 regions, 3 provinzies, 5 valedes; chest spidiciament meina endalauter les valedes ladines.
  • Al mancia n zenter politich, economich y cultural de referiment.
  • Condizions soziales, culturales y scolastiches devalives dles valedes ladins.
  • Tendenza di idioms a se destaché un da l auter y a formé identités locales.
  • Al mancia n lingaz unitar reconesciù da les istituzions politiches.
  • Influenza sterscia dl’editoria y di media foresć.
  • Al mancia n Hinterland da chel che la Ladinia podessa sourantò produc culturai essenziai (p.ej. strumenc linguistics y pedagogics, leteratura, programs de televijion, yei), cie che jissa d’uega souraldut per modernisé l lingaz ladin .
  • Prejenza debla dl ladin tla vita publica y tl’economia.
  • Imigrazion de foresć.
  • Emigrazion de ladins.

Al va debujegn de na soluzion unitara y globala

Les valedes ladines de Badia, Gherdeina, Fascia, Fodom con Col Santa Lizia y Ampez é – ence sce ales se desferenzieia en pert una da l’autra per rejons geografiches, storiches y politiches – na entité  culturala y linguistica unitara. La sconanza dl lingaz y dla cultura ladina ghira perchel na soluzion globala; soluzion parziales, sce ales ne é nia integredes te n cheder de sconanza global, pò finamai renforzé l spidiciament atual y mete en pericul la unité dla Ladinia. La politica ladina mess perchel cialé de crié n cheder giuridich unitar per dutes les valedes ladines, sciche precondizion per ruvé a n manajement  valif y efizient di  bujegns y di eteresc dla comunité  ladina. I derc statutars di ladins de Südtirol (Val Badia y Gherdeina) y dl Trentin (Fascia) dess con l temp vegnì valivés y ti vegnì reconescius ence ai ladins dl Venet (Fodom, Col Santa Lizia y Ampez). Chest travert podessa vegnì arjont tres la unificazion de dutes les valedes ladines te na medema strutura politica-aministrativa, tla region Trentin-Südtirol. La reunficazion é na rivendicazion fondamentala dla popolazion ladina che é vegnuda porteda dant con forza ti momenc dezijifs de sia storia: 1918 : letra-apel di ombolc ladins per l dert de autodezijion; 1946: manifestazion sun l jouf de Sela contra la despartizion y per la reunificazion di ladins; 2007: referendum ti comuns da Souramont per la reunficazion con la Provinzia de Bulsan. Se cruzié de chesta ghiranza storica messessa ester la miscion prioritara dla politica y dantaldut dla Lia di Comuns Ladins.

Derc, ghiranzes, bujegns

Al toca da desferenzié avisa anter i derc che ti speta ai ladins per lege (costituzion, statut de autonomia, normes de atuazion, yei) y les ghiranzes che nasc dal prinzip general de valivanza anter i trei grups linguistics y de sconanza dles mendranzes linguistiches. Per cie che reverda i derc garantis da la lege él da ghiré l’atuazion integrala, sce ala mess ester ence dant signoria; mesures de sconanza y de promozion dl lingaz y dla cultura dess vegnì damanedes y concretisedes tres l dialogh politich anter mendranza y maioranza. Da pert dla politica ne bàstel nia demé de encundé diretives generales y de bones intenzions, chestes mess ence vegnì metudes en doura ti fac. La mendranza ladina à bujegns paticolars che mess vegnì mesurés nia aldò de n proporz cuantitatif ma cualitatif; chisc é  proporzionalmenter cotant plu auc che chi di autri doi grups linguistics de Südtirol. Al vel l prinzip che na democrazia vegn giudicheda aldò de coche an trata i bujegns dles mendranzes.

  1. Ghiranzes politiches

 A.1 Ladinia

  1. Les Provinzies autonomes de Bulsan y de Trent y la Region Veneto dess se dé da fé a Roma per la reunificazion di trei comuns ladins de Belun con la Provinzia de Bulsan. La volonté manifesteda tl referendum dl 2007 (plu dl 80%) da la popolazion di trei comuns ne pò nia vegnì sburleda sun na pert; l’ingiustizia fata dl 1923 dai fascisć con la despartizion di ladins mess vegnì scoeda demez. Chest tema auda da vegnì traté y metù al orden dl di tl Parlament a Roma.
  1. Tl cheder dla reforma dl Parlament, dles leges litales y dl Statut de autonomia déssen prevedei certli litai aposta per i 18 comuns y les trei frazions di ladins dles Dolomites.
  1. Les Provinzies autonomes de Bulsan y de Trent y la Region Veneto dess sostegnì vigni iniziativa, organisazion o infrastrutura interladina che deida pro a renforzé la colaborazion anter les valedes y la unité culturala y politica dla Ladinia..
  1. La Lia di Comuns Ladins dess giaté competenzes concretes y i mesi aladò. Ala dess se dé da fé acioche al ti vegne reconesciù derc valifs ai ladins de dutes les valedes.
  1. Les Provinzies autonomes de Bulsan y de Trent y la Region Veneto dess reconesce l’Union Generela di Ladins dles Dolomites sciche raprejentanta culturala de duc i ladins dles Dolomites, aldò dl art. 3.1.dla lege 482/1999 sun la sconanza dles mendranzes, y ence sciche organisazion de referiment dla Lia di Comuns Ladins, aldò dl model dla Lia Rumantscha ti Grijons.
  1. I joufs ladins dess vegnì segurés a na moda che ai posse resté daverc dutalann. L’introduzion de n daz per duc o de autres limitazions a la zircolazion portassa demé a na despartizion deplù anter les valedes ladines y i ladins.

A.2 Südtirol

  1. Aldò dl Statut d’autonomia é i ladins raprejentés tl Consei provinzial, ma tla Jonta provinziala rùvei demé ite sce la maoranza é a una. L art. 50, paragraf 3 dl Statut é perchel da mudé a na moda che la mendranza ladina ne ae nia demé la poscibelté – che é tles mans dla maioranza, ma l dert de ester raprejenteda tla Jonta.
  1. Con demé un n consiadour (2,9% di 35 consiadours provinziai) é i ladins (4,56% dla popolazion) sotraprejentés y ne pò nience sourantò les enciaries prevedudes per sie grup (assessorat y vizepresidenza dl Consei regional/provinzial). Perchel vàl debujegn che la lege litala provinziala vegne mudeda a na moda che doi ladins ruve ite tl Consei provinzial.
  1. Ai ladins ti méssel vegnì garantì per lege na raprejentanza tl Tribunal aministratif enscì che ence tla Comiscion di 6/12.
  1. L assessour ladin dess se cruzié dantaldut di enteresc ladins tres azions de promozion dla cultura, modernisazion dla scola, renforzament dl status dl lingaz, cooperazion con les istituzions ladines dles provinzies vejines, engajament per la reunificazion di ladins.
  1. Na pert di servisc dla aministrazion publica (intendenza ladina, liber fondiar y cataster, ofize dl laour, yei) dess avei sezions destachedes ence ti paisc ladins, per ester plu damprò da la jent ma ence per bloché l’emigrazion di inteletuai; chisc dessa podei resté y laoré te siei paisc olà che ai va dret debujegn.
  1. L proporz dess vegnì modifiché a na moda che i ladins ne vegne nia plu scluc fora da les stieres autes tl’aministazion provinziala y tles istituzions publiches; con na tel dezijion vegnìssel ence evité che trueps ladins mess se declaré partegnanc de n auter grup linguistich per podei giaté na stiera auta. L’indenité per l lingaz ladin ti dess vegnì deda a duc i ladins y ence ai dependenc dl servisc publich che à fat l ejam de ladin. Laprò él da recordé che ai ladins ti spetàssel zirca 150 stieres tl’aministrazion provinziala che atualmenter é toutes ite dai autri grups linguistics
  1. L ladin dess vegnì adoré sciche lingaz paritetich tles comunités comprensoriales Val de Puster (de chesta fej pert i comuns dla Val Badia) y Salten-Scilier (de chesta fej pert i comuns de Gherdeina y les trei localités ladines de Ciastel). Plu inant déssen mete su na comunité comprensoriala ladina con competenzes particolares per la mendranza ladina; na tel strutura slargiassa fora l’adoranza dl lingaz ladin y renforzassa la coscienza identitara di ladins.
  1. L Museum ladin dess vegnì taché permez al departement dla cultura ladina empede resté pro chel dla cultura todescia.

 Sconanza y promozion dl lingaz

 Atualmenter màncel na politica linguistica panladina y la cooperazion anter les istituzions culturales ladines é plutost debla. Les „11 teses per na politica linguistica interladina“ publichedes dl 2005 da la Union Generela di Ladins dla Dolomites pita n valgunes idees enteressantes che podessa vegnì nuzedes da la politica y da les organisazions culturales.

  1. L reconesciment y l’adoranza de n lingaz scrit unitar é, adum al mantegniment di idioms, n fatour essenzial per la sconanza dl lingaz ladin y l renforzament dl’identité ladina. La Svizra pita de chest vers n model d’utl ence per la Ladinia; ilò vegn l Rumantsch Grischun reconesciù y adoré sciche unica forma scrita ofiziala dl rumanc tamben dal govern federal che dal govern di Grijons.
  1. La delibera 210 dl 27.01.2003 dla Jonta provinziala de Bulsan sun l’adoranza dl lingaz ladin tla aministrazion publica y ti tesć normatifs dess vegnì modificheda a na moda che l ladin unifiché posse vegnì adoré ti documenc (leges y regolamenc, zertificac, chertes d’identité, yei) y tles comunicazions scrites che reverda plu de una na valeda. L’adoranza alterneda y/o paralela de doi idioms o lingac scric ladins – con l fascian nen él trei a livel regional – é zenza fondamenta, ne é de degun utl y é descriminenta. Contestualmenter fòssel ence da regolé danuef l ejam linguistich lascian pro l ladin scrit unifiché.
  1. I ladins dess giaté duc i documenc y comunicazions che i reverda tl lingaz dla oma.
  1. L lingaz ladin mess vegnì adoré sistematicamenter y zenza ezezions dlonch olà che al é scrit dant da la lege. Chest vel no demé ti comuns ladins ma ence a livel provinzial y dantaldut tla capitala dla provinzia de Bulsan. Pervia che i trei grups linguistics à te Südtirol derc valifs dess duc i ofizes plu emportanc (tribunal, ospedal, comun, ofizes provinziai, ofizes dles coutes, yei) vegnì denominé y indichés sun dut l teritore provinzial ence per ladin. Tres na tel azion de „fé vedei“ y „placaté“ arjonjessa l ladin n status plu aut y na azetanza plu ampla tamben pro i ladins enstesc che pro les autres comunités linguistiches de Südtirol.
  1. La toponomastica ladina (esonims) dess vegnì adoreda ence fora dla Ladinia olà che ala é conesciuda da cenc de agn encà.
  1. Les assoziazions culturales che se dà ju dantaldut con l lingaz y la cultura ladina à debujegn de n aiut finanziar plu sterch per podei jì inant con sies ativités. L contribut pò ence vegnì dé tres la Union Generela di Ladins y en enjonta al finanziament da pert de d’autri enc.
  1. L’editoria ladina à debujegn de n maiour sostegn per encorajé i joegn a scrive per ladin.
  1. N post de osservazion dl lingaz ladin fossa dret d’utl per duc chi che à da fé con l ladin y podessa dessegur ence daidé mioré la cualité dl lingaz. L „Südtiroler Kulturinstitut“ à da agn na tel istituzion che se cruzia dla bona cualité dl lingaz todesch.
  1. Media ladins
  1. La RAI ladina dess ester daverta a colaboradours da dutes les valedes per renforzé la coscienza de unité dla Ladinia. La senta prinzipala dess resté a Bulsan, ma n valgunes stieres dess vegnì spostedes tles valedes per ne sforzé nia i colaboradours a s’en jì demez da siei paisc; tles valedes éssei en contat diret con la jent, cie che daidassa mioré la cualité dles trasmiscions.
  1. La radio y la televijion ladina à debujegn de n ampliament sostanzial dles ores y dl contegnù dles trasmiscions per podei traté tamben de temesc generai che de chestions spezifiches dles cinch valedes. La televijion ladina é n strument emportant per combate l’influenza che l’invajion de trasmiscions te d’autri lingac à sun l lingaz ladin. I rumanc à trasmiscions 24 ores sun 24 te sie lingaz dla oma.
  1. Les provinzies competentes dess ti conzede al foliet „La Usc di Ladins“ na garanzia finanziara de plu agn y sourantò l 25% dles speises acioche al posse vegnì fora doi iadesc a l’edema y tò su colaboradours cualifichés. Bele metan ite de siei inserac podessa les provinzies y les regions ti dé n aiut significatif al foliet ladin.
  1. Al jissa debujegn de na Ajentura Noeles Ladines per cueie adum y partì fora les ultimes informazions ai media ladins y nia-ladins; bele dant da d’agn ova l sourastant provinzial Durnwalder sostegnù n tel projet. Tla Svizra à i rumanc bele da trueps agn na ajentura stampa sia.
  1. Sezion ladina dla faculté dles scienzes dla formazion a Persenon

 L ladin dess vegnì dant – almanco sciche opzion– te duc i curricula y no demé a la faculté dles scienzes dla formazion.

  1. La normazion dl ladin dess vegní fata inant da les majeres istituzions culturales ladines, en colaborazion anter eles y sot la supervijion scientifica dla sezion ladina dl’université de Bulsan/Persenon.
  1. La sezion ladina a Persenon adora deplù ressurses per podei tò su colaboradours cualifichés y pité posć de laour segurs; n aument dl personal é assolutamenter nezesciar (atualmenter él un n professour y una na assistenta).
  1. L’université, desche istituzion souralocala, dess tegnì cont di enteresc de dutes les valedes ladines y se dé ju ence con la chestion dl ladin unifiché.
  1. Tla fasa de fondazion dl’université fòvel prevedù n istitut de ladinistica con na dotazion de personal cotant plu ampla che tla sezion ladina da encuei. Chest istitut de ladinistica auda da vegnì metù su.
  1. La faculté dles scienzes dla formazion mess garantì na bona competenza ti trei lingac dla Provinzia. Ajache l todesch domineia tl curriculum di studenc ladins mess l ensegnament dl ladin y dl talian vegnì adaté aldò.
  1. Intendenza ladina

 Sce an paridleia la situazion istituzionala di departemenc competenc per la formazion y la cultura él cler che l departement Educazion y Cultura Ladina tira a la curta. Perchel végnel ghiré:

  1. Tratament valif di trei departemenc, con la nominazion dl intendent ladin sciche diretour dl departement Educazion y Cultura Ladina y medem status dla repartizion Inovazion y Consulenza.
  1. Zentri de consulenza dla repartizion 18: creazion de n ofize cultural, creazion de posć de laour tles valedes y ampliament di servisc per la popolazion ladina.
  1. La competenza per „cultura“ y „laour di joegn“ dess ruvé sot l intendent ladin.
  1. Al va debujegn de na cooperazion plu strenta anter les autorités y organisazions scolastiches dla Ladinia.
  1. L’Intendenza ladina mess a vigni moda mantegnì sia autonomia en confront a l’ intendenza todescia y taliana y dess vegnì renforzeda percie che reverda les strutures y les competenzes. Laprò vàl ence debujegn de plu mesi per les scoles y n renforzament di servisc dl’Intendenza.
  1. L sistem scolastich paritetich dess garantì resultac valifs en cont de conescenza dl talian y dl todesch. Perchel vàl debujegn de mesures de sostegn a duc i liviei de scola y na formazion trilinguala ecuivalenta di ensegnanc.
  1. Al va debujegn de na revalutazion sterscia dl ensegnament dl ladin y no demé dla materia „ladin“; ence d’autres materies sciche p.ej. storia, geografia o ert, dess vegnì ensegnedes almanco en pert per ladin.
  1. Les scoles de mujiga ladines dess, sciche dutes les autres scoles ladines, vegnì integredes tla Intendenza ladina, sciche al é per i doi autri grups linguistics dla Provinzia.

Badia, 15 de jené 2016

Dr. Lois Trebo        Dr. Erwin Valentini

 

Memorandum - propostes per n program politich-cultural

[signature]

207 signatures

Mana inant a Ti amisc tres:

   

 

La picera steila cuecena * dà dant l ciamp che mess vegnì implì, preibel ence dé dant l paisc, i autri ciamps po gnì lascés vuec!

Chilò dessot végnel enjonté dutes les sotescrizions, ciarié danuef per vedei vosta sotescrizion enjonteda:

Preibel daidede deslarié l memorandum tres i butons de „share“ sotvia!


					
					
Ultimes sotescrizions
207valentino furbattovolpianoviva le diversità e le grandi tradizioniDez 27, 2017
206Werner ManeschgHeidelbergAug 29, 2017
205Davide ConederaAgortInaant cossita!Jun 14, 2017
204Andreas BrunnerBruneckOkt 18, 2016
203Riccardo MonegoBellunoChest y ence dut per i ladinsOkt 06, 2016
202Jan Matia PrinothUrtijeiComplimënc per l’mpëni y la ulentà de ulëi miurè la situazion. L me sa idees y propostes interesantes; L fossa bel sce zech se pudëssa muëver te chësta direzion. Aug 23, 2016
201Cristian KollmannBozen, Poazn, Bulsan, Balsan, BusanAug 01, 2016
200Werner PramstrahlerBulsanJul 13, 2016
199Karin WinklerBalsanMai 09, 2016
198Marina CrazzolaraSan cassianoSun a űna!Apr 30, 2016
197Lucia GrossPozza di Fassa /PozaApr 29, 2016
196Cleto ValentiniBadia / GenèveApr 24, 2016
195dolores darizbalsani sun a ünaApr 13, 2016
194Wally CastlungerVeronaApr 04, 2016
193CLAUDIO de ZANNACORTINA D'AMPEZZOApr 02, 2016
192Francesca DipolCortina d'AmpezzoApr 02, 2016
191Zangiacomi Renato IacaredeCortina d'AmpezzoApr 01, 2016
190Elsa ZardiniCortina d'ampezzopresidente Union de i Ladis d'AnpezoApr 01, 2016
189Guido Gillarduzzi "Berto"Cortina d'AmpezzoMrz 31, 2016
188Tatiana ToscaniCortina d'AmpezzoMrz 30, 2016
187erica dallagoanpezoMrz 29, 2016
186vittorio bigontinacortina d'ampezzoMrz 29, 2016
185Karin PizzininiMrz 15, 2016
184Gunther MellaunerMrz 14, 2016
183Piccolruaz AnneliesMrz 14, 2016
182Maria ValentinMrz 14, 2016
181Ivo mariano TaibonSan Vigilio di MarebbeMrz 14, 2016
180Lois MorlangAl PlanMrz 14, 2016
179CRISTINA COLCUCCOLMrz 14, 2016
178Valentin ElisabethMAREOMrz 13, 2016
177Artur CraffonaraMareoMrz 07, 2016
176lucia irsaraBolsanMrz 07, 2016
175Paul TreboMrz 06, 2016
174Markus AlberRastorfMrz 06, 2016
173annamaria pezzeibadiaMrz 05, 2016
172irma naglerbadiaMrz 05, 2016
171Gottfrid TavellaLa ValMrz 05, 2016
170Eveline RudiferiaBadiaMrz 05, 2016
169EMANUELA DORIGOFODOMMrz 03, 2016
168angelo frenacolle s luciaMrz 03, 2016
167Maria Grazia DelmonegoColMrz 03, 2016
166Paul VidesottAl Plan de MareoMrz 03, 2016
165Franco DonéBolsanMedemi derc per duc i LadinsMrz 01, 2016
164Dander AnnamariaFodomMrz 01, 2016
163Teresa MolingBadiaGiulan ales persones che laora bele tan de agn cun convinziun pur i ladinsMrz 01, 2016
162Testor SerafinoFodomMrz 01, 2016
161Anita AlfreiderCalfoschMrz 01, 2016
160Riccardo MasareiColLe ora de tornà duc auna !!Mrz 01, 2016
159Norma DalvitMrz 01, 2016
158GABRIELA IRSARASan Martin de TorMrz 01, 2016
157Isabella MarchioneFodom Mrz 01, 2016
156GIOVANNA IRSATRASan Martin de TorMrz 01, 2016
155Lorenzo SoratroiFodomLadini unidaMrz 01, 2016
154Michele PallaMrz 01, 2016
153Lucia FoppaFodomMrz 01, 2016
152Irene DemattiaFodomMrz 01, 2016
151Beatrice ColcucColle Santa LuciaMrz 01, 2016
150Roberto MarchioneFodomMrz 01, 2016
149Oscar NaglerFodomLadins duc auna! Region DolomiticaMrz 01, 2016
148DAPUNT SEPLBADIAFeb 29, 2016
147Lezuo CorradoFodomFeb 29, 2016
146Dell'Andrea MariasColFeb 29, 2016
145Otto HolzknechtBulsanFeb 29, 2016
144Wilma ChizzaliCol s. LuziaOn ora de torna a Cesa nostra......suedtirolFeb 29, 2016
143Giacomo ColcucFeb 28, 2016
142Marianna ColcucFeb 28, 2016
141Emanuele SiefColle S. LuciaFeb 28, 2016
140Miribung HanneloreCol /Buchensteinsperun de ruve presc adum Feb 28, 2016
139Dell'Andrea LucaCol St.LuziaFeb 28, 2016
138Dell'andrea FrancescoCol/Buchensteinein tirolFeb 28, 2016
137Rafael PruggerMilandantfora l LDFeb 28, 2016
136Roland MolingCorvaraFeb 28, 2016
135Crepaz MillyBuchenstein Fodom Nnavànt coscita!Feb 27, 2016
134Crepaz LucianoLivinallongo - FodomFeb 27, 2016
133Paolo BeggioBusangran oraFeb 26, 2016
132Marinella CrepazFODOMEn Dio vel paie a chi che ha scrit ite cast Memorandum e che no sa desmentie via de nos. Feb 26, 2016
131Marco TasserColle Santa LuciaFeb 25, 2016
130Magdalena LercheggerFeb 25, 2016
129Davide PellegriniBuchensteinfosa ora grana de cambiè le robe...!Feb 24, 2016
128Lorenzo PellegriniBuchensteinSpero che foradenia se pobe avei nosc diric coche disc la storia!!Feb 24, 2016
127Roland RudiferiaBadiaFeb 24, 2016
126Marta FrenaBadiaFeb 24, 2016
125Walther KasslatterRuncadicFeb 24, 2016
124Stefan KasslatterRuncadicFeb 24, 2016
123Maria Teresa FerdiggBornechFeb 23, 2016
122Clara SoráAl Plan de MareoFeb 23, 2016
121Paul WieserTuricFeb 22, 2016
120Martino CostalungaSan Martino in BadiaFeb 22, 2016
119walter TestorfodomFeb 22, 2016
118Fabian TirlerCiastelFeb 21, 2016
117Tone KastlungerHelsinkiFeb 21, 2016
116André ComploiVìenaFeb 21, 2016
115Luiza Savi MondoCol S. Luzia/ La VilaFeb 21, 2016
114nadia pezzeiColle Santa Lucia Feb 21, 2016
113MAURIZIO TROIFeb 21, 2016
112Daniele Dell'Andrea Col La VilaFeb 21, 2016
111Oscar TroiCorvaraFeb 21, 2016
110nagler valentini mariabadiaFeb 20, 2016
109Elisa IrsaraFeb 20, 2016
108Pescoller FridlBadiaNosc lingaz dess ester tigni cundignité sëgn y tl dagniFeb 20, 2016
107Roland SilaInnsbruckFeb 20, 2016
106frenner seplla valFeb 20, 2016
105michela LiottoBadia - Bozengiulan pur l'gran laur fat!Feb 20, 2016
104silvano soraruirebaein tirol....Feb 20, 2016
103Stefan KamelgerVahrn/NeustiftFeb 20, 2016
102Stefan KamelgerVahrn/NeustiftFeb 20, 2016
101Fortunato FerdiggAl Plan de MareoFeb 19, 2016
100Davide DalponteCorvaraFeb 19, 2016
99Schanung FranzBadiaFeb 19, 2016
98Richard ClaraMareoFeb 19, 2016
97Marlene IrsaraFeb 19, 2016
96Giulia TasserFeb 19, 2016
95Maurizio ChizzaliColle Santa LuciaFeb 19, 2016
94Hermann salacolle Santa Lucia Feb 18, 2016
93Leopold TavellaSan martin de torFeb 18, 2016
92PIZZININI INGRIDBADIAFeb 18, 2016
91MOLING AUGUSTINLa ValFeb 18, 2016
90Lisi TreboInnsbruckFeb 18, 2016
89Lezuo IrisFodomFeb 17, 2016
88Sala ChristianFodomFossa polito avei le scole valive en te dute le val ladine a na moda da ester duc compagn Feb 17, 2016
87Conrad Irsara Corvara Jid ma cun convinziun!Feb 17, 2016
86Max GroßrubatscherVahrnGran eura che la "politica" ladina sibe per la Ladinia y nia mé plu per la SVP.Feb 16, 2016
85Demattia DamianoLa pliè da Fodomen diovelpaie a chi che ha scrit el memorandum , speron che velch se muove foeìra ence per i comuns de souramont.Feb 16, 2016
84Valentina RottonaraLa VillaFeb 16, 2016
83Nadia ChiocchettiMoenaFeb 15, 2016
82Manuela LadurnerfodomFeb 15, 2016
81Chiara RoccoFeb 15, 2016
80Maria ValentiniAl Plan de MareoI sun a öna con ci co é gnü dé dantFeb 15, 2016
79Walter FinazzerLa Pliè da Fodomtegnon auna che pian pian je ruon!Feb 15, 2016
78Margareth PalfraderAl Plan de MareoFeb 15, 2016
77Georg FrennerAl PlanFeb 15, 2016
76Davide TestorpuchensteinFeb 14, 2016
75Ivan LezuoBolsanSouramont auda pro Südtirol!Feb 14, 2016
74Emma MussnerSelvaFeb 14, 2016
73Sabine FederaAl Plan de MareoFeb 14, 2016
72RICCARDO DEBERTOLBOLZANOladins=ladin dolomitan + ladiniaFeb 14, 2016
71Paula AgreiterLa ValFeb 14, 2016
70Sepl MolingLa ValFeb 14, 2016
69Sonja SchmidFeb 13, 2016
68Grossrubatscher LorenzurtijeiFeb 12, 2016
67Milva MussnerSelvaFeb 12, 2016
66giuvani frenesLa ValFeb 11, 2016
65Gudrun Mussner Urtijei Feb 10, 2016
64GEORG MORODERURTIJËIme sa dut richiestes dret da fundamënt, me mancia defin la minoghes de la Politica SVPFeb 10, 2016
63Cristina ClaraFeb 10, 2016
62Hubert ComploiSelva Feb 10, 2016
61Peter CroceCianaceifosa ora de far en lengaz unich, ma de segur no se ge rua per invidiaFeb 09, 2016
60Iarone ChizzaliSan Martin de TorFeb 08, 2016
59Sieff MarzioUrtijeiFeb 08, 2016
58Iris ErlacherFeb 08, 2016
57Egon PescollderunggAl Plan de MareoFeb 08, 2016
56Anna RudiferiaFeb 08, 2016
55Pablo PalfraderFeb 08, 2016
54Lois RottonaraLa IlaFeb 07, 2016
53Susy RottonaraLa IlaAn mëss sostigní la cultura ladina te vigni ciamp cun dötes les forzes a desposiziunFeb 07, 2016
52Ubi ValentiniBadiaFeb 07, 2016
51carlo dapozbadiaFeb 07, 2016
50Reinhold PescollerBadiaFeb 07, 2016
49Elisabeth KostnerNia cun dutes sons a una,ma cun ngrumFeb 06, 2016
48Elisabeth TiesBadiacomplimonc por les propostes y por le gran laurFeb 05, 2016
47Edith FiglSchennaFeb 05, 2016
46Karl Senoner39047 S. CristinaVollständige Selbstbestimmung in Sprache + Kultur Feb 05, 2016
45Dietrich PescollerBadiaFeb 05, 2016
44oscar alfreidercorvaraFeb 05, 2016
43Samuel ClaraFeb 04, 2016
42elisabeth valentiniFeb 04, 2016
41Alex StampferLa IlaFeb 04, 2016
40Elvis BurchiaBadiaFeb 04, 2016
39Elio ClaraFeb 04, 2016
38Natalie DalponteFeb 04, 2016
37Erbino IrsaraBadiaFeb 04, 2016
36Kari IrsaraBadiaFeb 04, 2016
35albert pizzininiladins descededeFeb 04, 2016
34Moling Maria MagdalenaFeb 03, 2016
33Simon ConstantiniBrixenFeb 03, 2016
32Franz MolingLa ValFeb 02, 2016
31Maria FrennerSan Martin de TorFeb 02, 2016
30Siegfried IrsaraBalsan / AntermeiaFeb 02, 2016
29Trebo ResiBadiaFeb 02, 2016
28Felix PlonerLa PliSun a öna con le catalogh - laoré messal gní sön le modo da atué concretamënter les ghiranzesFeb 02, 2016
27Vinzenz Peristi UrtijëiFeb 02, 2016
26Franz TreboFeb 01, 2016
25Pasquale SchuenSan Martin de TorFeb 01, 2016
24Ruth VidesottFeb 01, 2016
23Michael MolingSan Martin de TorSön döt ne sunsi nia a öna, val' cossa podess gni ampliada, por la gran pert sunsi a öna! Complimënc por le gran impëgn! Feb 01, 2016
22Josef PedevillaGargazonI ne sun nia a öna cun döt, mo i aprijeii der la scomenciadiva. N gran dilan!Feb 01, 2016
21Verena CrazzolaraFeb 01, 2016
20Diego ClaraAl Plan de MareoJan 31, 2016
19Hubert DalponteCorvara in BadiaJan 31, 2016
18Dapoz EdithBadiaJan 31, 2016
17trebo maxbadiaJan 31, 2016
16nagler mariabadiaJan 31, 2016
15Lois CastlungerLa IlaNa löm de speranza por la LadiniaJan 31, 2016
14Ploner JakobSan Martin de TorJan 31, 2016
13bonifazio willeitbalsanAl mancia en pü i Ladins fora de ca.Jan 31, 2016
12Werner PallaKaltern an der WeinstraßeJan 30, 2016
11Markus MolingJan 30, 2016
10Mateo Taibon Jan 30, 2016
9Sabina WilleitEppanJan 30, 2016
8Carlo WilleitJan 30, 2016
7Ingeborg DejacoAl Plan de Mareoen bel laur.....iolanJan 30, 2016
6Marco PizzininiAl Plan de MareoBona iniziativa, iolanJan 29, 2016
5Lois CraffonaraBruneckJan 29, 2016
4Iaco RigoMareoJan 29, 2016
3Giovanni MischiSan Martin de TorIe son a una con l catalogh dles ghiranzes - na vijon clera y ampla dla politica culturala dl davegnì!!Jan 29, 2016
2Daria ValentinBadiaJan 29, 2016
1Christian PlonerJan 28, 2016

Al me plej(23)Al ne me plej nia(0)

11565 iadesc liet

Ortiede inant tres

5 comentars a revert de "Memorandum ladin"

  1. Al é gran ora che i ladins portes ennant cöstes ghiranzes!!!

    Al me plej(12)Al ne me plej nia(1)
  2. I Ladins se damanda, do mi ntender,
    1. na "Region Ladina" da damandé al Stat dla Talia
    2. na pleina autodetermination tla "rujeneda, cultura y mejums mediatics", da damandè a la provincia de Bulsan
    3. "L `autodetermination culturela di Ladins" muessa uni scrita tl statut dl autonomia dla provicia de Bulsan

    Per spligazions pon se refè per ejempl a la "Kulturhoheit der Länder" tla BRD y ai derc arjonc dai "Romanc" tla CH

    Al me plej(5)Al ne me plej nia(1)
  3. Damané na "region ladina" me per, tl contest atual, na ghiranza n puech utopica, ma l'autonomia o autodeterminazion culturala pò y dess vegnì damaneda tla Convenzion y scrita ite tl Statut de Autonomia de Südtirol. Dut depend da coche la ghiranza vegn formuleda; al é da tegnì cont di prinzips de valivanza y unité anter i ladins, sciche damané tl Memorandum. Na autonomia culturala limiteda a Badia y Gherdeina podessa ester na bariera interladina deplù, l decret provinzial sun l'adoranza dl ladin tla aministrazion publica "ensegna".

    Al me plej(7)Al ne me plej nia(0)
  4. Daniele DellAndrea "Guzel" | 21/02/2016 da les 19:50 |

    Chiló nta Col on en gran debujegn de lie coi nosc fradiei ladign.,sedeno son a parde del dut noste rais colturai, tirolesi. Chest no podon lase ester. Del 1923 i na mitu co Belum, del 1964 i na incia cio de mez co la diozesi de Persenon., ia fate dute. Spere de cuor che podone prest torna apede a nosta Heimat.En gramarze a duc chi che se cruzia de nost Referendum del 2007.Ci bel en di pode se strense iaro la man anter duc i ladign del "Sela".

    Al me plej(9)Al ne me plej nia(1)
  5. La realisaziun dl memorandun ne portass nia mâ pro a na majera autostima di ladins - y finalmënter a na emanzipaziun ti confrunć dles maioranzes - mo metess al sigü l'esistënza de lingaz y cultura ladina te na manira persistënta.

    Al me plej(9)Al ne me plej nia(2)

Schreibe einen Kommentar zu Karl Senoner Antworten abbrechen