Onoranza de merit a Richard Agreiter

Ai 5 de setember 2011, gniràl sourandé a Maran les onoranzes de merit da pert dl „Land Südtirol“ a personalités che se à fat merit per Südtirol, ma che viv y laora foradecà. Anter i onorés él eniann Richard Agreiter, artist ladin/austriach, conesciù lonc y lerch tl’Austria. Al ti à scinché al museum Ladin Ciastel de Tor sies opres d’ert. Tres la fondazion „Richard Agreiter“ met a jì l museum l concurs de scultura „Pest Richard Agreiter“.

Richard Agreiter
Agreiter y Aiarei (= sia verscion ladina) é cognoms cotant deslargés tla Val Badia. Entrami i genitours dl artist Richard Agreiter fova dla Val Badia, plu avisa l pere Piere de Fornela d’Antermeia y sia oma Filomena Pitscheider d’Alton da Colfosch, jus a sté lafora per gauja dles opzions „Hitler/Mussolini“ dl 1939, adum con si fré Otto Agreiter. El é nasciu ai 25 de merz dl 1941 tla Boemia. L  medem ann se trasferesc la familia definitivamenter a Steinberg am Rofan tl Tirol dl Nord oláche al abitova bele l fre de sie pere, Otto Agreiter.  Ai compra n luech da paur y se aciaseia definitivamenter te chest pice paisc da mont, nia dalonc da Desproch. Richard Agreiter ne se sent nia demé de avei raijes  ladines, ma al dij giustamenter  „ie son n ladin“, ence sce al ne á mai podú emparé l lingaz, davia che sia oma à rejoné empera demé todesch y sie pere fova truep demez da ciasa.
Do avei frecuenté la Scola d’Ert a Dispruch ti agn dal 1955 al 1961 fòvel segur che chesta fova sia streda y per chesta rejon él ju a emparé l ert pro n maester scultour, n cert Gruber, davejin a Wil dlongia St. Gallen tla Svizra. Con n stipende dl Land Tirol ál spo ciafié da se scrive ite a l’Academia dles Beles Ertes de Bruxelles oláche al á sclut ju i studes con les mioures notes. Do i studes vál spo zeruch a ciasa a Steinberg am Rofan oláche al viv y laora. Les scultures nasc da sies mans: al les dessegna, les modeleia y les cola enstes te bron. Al é un di puec artisc‘ che á enstes n fourn per deleghé bron. „L artist mess ence sué“ é la minonga de Richard Agreiter, „l colé é n laour sfadious, ma da l’autra pert ciáfien enscí de reelaboré, de mudé ju y de concé fora damprovia detais tles scultures“.
Günther Moschig, storich d’ert, dij che propi l fat che l artist cola enstes l bron, ti pieta la poscibelté de romagne tresfora te n dialogh con l material y la scultura.  Conescian afonz duc i ciantons y i misters dl material, enscí Moschig, náscel les formes particolares dles scultures de Agreiter.
I laours artistics de Richard Agreiter peia via da formes geometriches dorata scemples: da chela ovala, da chela a cheder y dal triangul. Les formes davertes é avalivedes con formes sclutes, les formes plenes con formes  vuetes. Te certes ocajions lascia l artist ence ester la coleda desch’al la urta: do che la formera é vegnuda touta demez da les scultures, romágnel restogns de bron che vegn normalmenter eliminés, ma Agreiter i lascia. Enscí p.ej. pro la scultura „Der große Hai – l gran scual“.  I restogns de bron deventa te chest caje scaies o tl caje dla scultura „Piscis“ devéntei dents de pesc. Formalmenter se muev l artist anter l’ert figurativa y l’astrazion. Al raprejenteia dantaldut la figura umana, ma taloutes ence l tier y la planta desche manifestazions dla omour vitala. (la omour = linfa de vita). L stamp dl’ert de Richard Agreiter oresc y floresc te n temp che al roda tl’Europa truepes tendenzes avantgardistiches y liberalistiches desche la pop art, la Op art, la body art, l’ert cinetica enfin a les formes plu stravagantes. Al ne se lascia endere nia condizioné da chestes.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

856 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Onoranza de merit a Richard Agreiter"

Scrive n comentar