Nos volon la senta

Elsa Zardini, presidenta dla UGLDEn mertesc, ai 25 de aost, végnel festejé a Auronzo la sourantouta dles Dolomites tla lista dles arpejons naturales dla umanité. A festejé empera a les 5 provinzies tochedes (Udin, Pordenon, Belun, Bulsan y Trent) saràl ence l president dla republica Giorgio Napolitano. Al sarà tamben la pruma ocajion per esploré olàche al dess vegnì metù su la senta dla ”Dolomiti – Dolomiten – Dolomites – Dolomitis Unesco Foundation”. Les propostes ne mancia danz nia. La presidenta dla Union Generela, Elsa Zardini, enstessa ampezana, dij che la senta dess ester te un di comuns referendars, en particolar Cortina d’Ampez, conesciuda lonc y lerch sciche la „perla dles Dolomites“.

 

 

Da pert ladina reclameien dassen che la senta sibe te una dles valedes ladines, ajache ales tol ite gran pert dl raion dolomitan. N valgugn ombolc à bele anunzié sia candidatura, sciche Corvara, Badia y Selva. Roland Demetz à ence metù sun meisa na sort de plan de restruturazion dl hotel Miramonti, loghé a Plan de Gralba, bele de proprieté dla provinzia, condut che Gherdeina ne à nia volù scluje ite l Saslonch o Meisules (Sela) tl raion UNESCO. Ence Mareo reclameia sen sia pert tres l ombolt Fortunato Ferdigg, „signour“ de gran pert dl „Regn de Fanes“. Mareo é ence un di puec comuns tla Ladinia olàche la vita y les tradizions da paur é bendebot vives. An rejona bele sen de zentri polizentrics, vigni valeda dess en ciafé un y avei na funzion desvaliva. Dessegur él che deguna dles 5 provinzies ne é entenuda a zede sun la senta prinzipala, ma ence che na fondazion itineranta y polizentrica sarà ria da manejé. La fondazion dess avei la funzion de realisé y trapone tla pratica politiches de sconanza y de valorisazion dles Dolomites aladò di criters che la UNESCO preveid. Sce l setour turistich, i ostiers, che aprija atualmenter tant dassen che les Dolomites sie sun la lista UNESCO, ajache al é n reclam che empermet moneida, l aprijarà ence dedò, él da vedei. Sun les ijoles Eolies tla Sizilia, tamben sun la lista UNESCO, se baudien bele per les restrizions.

I raions dolomitics sot a „sconanza UNESCO“
L comité dla UNESCO „World Heritage Committee“ à tout su ofizialmenter ai 26 de jugn 2009 a Sevilla tla Spagna les Dolomites tla lista dles „Arpejons naturales dla umanité“. La candidatura dles Dolomites fova vegnuda maneda inant dal stat y da les provinzies de Trent, Belun, Bulsan, Udin y Pordenon con tratatives duredes plu agn. Nuef é i raions dolomitics che é vegnus amarscés sciche raions de gran beleza naturala che se delada sun na desteisa de apresciapuech 132 mile etars, plu entourn a 85 mile etars de raions a plumac entournvia, ruvan enscì a endut 231 mile etars, partis su sun les provinzies de Trent, Bulsan y Belun, Pordenon y Udin.
Di raions metus sot a sconanza UNESCO fej pert:
1) l grup dl Pelf y Croda da Lago tl Venet anter la Ciadoura, Zoldo y Ampez;
2) la Marmoleda anter l Trentin y l Venet, perauter l crep dolomitan plu aut con 3.343 m y l soul glacier plu emportant;
3) les Pales de San Martin, les Pales de San Lucan y les Dolomites Beluneises, dantaldut tla provinzia de Belun o a confin con l Trentin;
4) les Dolomites Furlanes delà dal Plef, les plu orientales, anter la provinzia de Udin y de Pordenon;
5) les Dolomites setentrionales con i Ciadins, les Dolomites dl Sest, les Dolomites Ampezanes con Fanes, Senes y Braies, anter Venet y Sudtirol;
6) l grup de Puez-Odles sun l teritore dla provinzia de Bulsan;
7) l grup dl Scilier, Ciadenac y Latemar a seida anter les provinzies de Trent y de Bulsan;
8) l ruf de Blaetterbach (Ruf dles fueies) con si inferns, n canyon demarevueia enteressant, ajache an pò vedei les stricoles de crep y de sedimentazions che conta dla storia dla tera;
9) les Dolomites dl Brenta delà dal Adesc tla provinzia de Trent.
Mancé mancia tla lista l grup dl Sela (Meisules) y l Saslonch. Fascia é demé azicheda.
Enfin a encuei é tla Talia demé les ijoles Eolies tla Sizilia vegnudes toutes su tla lista dles „Arpejons universales naturales dla umanité“.

Cherta di raions, cliché lessù per engrandì la cherta!

I 9 raions dolomitans metus sot a sconanza UNESCO. Deplù sconanza o plu turism?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La cherta di raions UNESCO. Clicheia lessù per la engrandì.


Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

798 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Nos volon la senta"

Scrive n comentar