|  |
N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
|
|
Pepi Dejaco: "Enscí no! Demé se abiné n iade al ann y ruvé via dut cant con na bona ceina o marena, chesta é demé na comedia, n cosmetich"
L‘idea de n organism interregional per mete jí na mioura colaborazion anter i Ladins dles cinch valedes, idea endò trata su dal president dla Jonta provinziala da Bulsan, Luis Durnwalder, entratant sia vijita ai Ladins da Souramont via Ampez, giata tres n majer resson. Finamai la SVP ladina á rejoné te sia ultima senteda a Selva, per merit de Durnwalder prejent a la senteda y che á recordé en curt a cie moda che al vegn sen trat ca l‘idea de n organism interegional. La cossa, á dit Durnwalder, é preveduda da la legia nueva nr. 482 sun les mendranzes dla Talia. Sce na mendranza tol ite plu provinzies y regions, spo déssel vegní metú su n organism interregional almanco per cie che reverda la cultura, la tradizion, l‘ensegnament de sie lingaz y e.i.. Per l partí Svp conta souradut i ombolc y perchel él vegnú pensé de mete adum i ombolc di 18 comuns storics ladins. La Union Generela di Ladins dles Dolomites (Generela) fossa envieda a fé propostes dantaldut de carater cultural, ma la dezijion y la realisazion dla proposta ti tochessa tres al comité di ombolc.
|
Colaborazion teatrala anter Selva y La Val
|
|
I "7 picés mortai" - chi da Selva raprejenteia "la gola" y "la libido" y chi da La Val "la superbia" y "la varizia" - Chest y l auter fin d'edema sun palch
La Val / Selva - Les Unions de Teater de Selva y da La Val fej teater deberieda. L' idea de chesta colaborazion é nasciuda fora de na amizizia che lieia bele da n grum d' agn chisc grups de joblers che jiva vigni iade a ti cialé a cie che i autri fajova. Enscì òven emparè a se conesce y enscì é ence nasciuda l' idea de jì adum sun palch. L' ann passé d' isté fora ova l' idea de fé teater adum metù man da giaté trac concrec. Do che al fova vegnù constaté desponibelté y bona volenté te trames les unions, vegnívela da chirì fora l toch da fé. Samben fòvel da tegnì cont dles complicazions che chest proiet comportova, sciche per ejempl chela dl lingaz, dles proes (olà pa?), dl scenar (l conduje via y ca?) y e.i.. Tolan la dezijion de fé "I picés" de Franz Kranewitter (sun l retrat a mandreta) él vigni union che à podú fé gran pert dles proes te sie luech, zenza messei jì o vegnì a Selva o La Val y podarà fé si toc te sie lingaz. Davia che chest teater ne ghira nia n scenar compliché, jívela da nen fé doi: un per Selva y un per La Val. Al é la poscibelté de giaté chertes dantfora.
|
La canonisazion dl P. Freinademetz conduj plu damprò i Ladins
|
|
15 de otober, dí de festa ofizial ence a Fodom, Col y Ampez
de Lorenzo Soratroi
La Ladinia endò adum tl inom de pater Freinademetz. Al volova propi ester n sant a prové de mete endò a una les comunités ladines dl Sela sot a n soul denominatour. Decà y delà dai joufs s’àl metù en moviment n’organisazion per cialé de fé ruvé plu jent ladina poscibel ai 5 de otober a Roma, canche Pater Freinademetz vegnirà canonisé. Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l peis de chest aveniment. Les does comunités é dret liedes a la gliejia de Oies, olache al é la ciasa dl fré badiot y plu outes él pié via prozescions propi con chela destinazion. Al ne mancia nia i ritirs, souradut en ocajion dles comunions, canche chi plu joegn vegn portés per prié do aiut.
|
15 de mei: Dì dla Familia
|
|
Sparagné ite nò pro la familia, ma olache al vegn desmazé
Per l’educazion di mutons é l matrimone tres ciamò l miour model. Chi che relativeia l status dl matrimone, dà perchel en cont dla politica dla familia n segnal falé. La politica de nosta provinzia é cherdeda a s’impegné deplù per che ala ti vae ben a les families. Nos ne podon nia nes desmentié che al é ence te Südtirol families che viv al limit dla puerté y che à debujegn de vegnì daidedes. La minonga che ala ti vae chilò da nos a duc tant ben n’é assolutamenter nia veira y sfauza la realté. Enscì scriv l president dla LL, Giovanni Mischì, en cont dla ocurenza dl Dì dla Familia encuei.
|
En venders tl salf de raprejentanza dl Consei a Bulsan
|
|
Prejentazion dla revista "Pogrom" sot l patronade dl Consei Regional
Dodoman, en venders, ai 16 de mei, dales 10.30 vegnirál prejenté tl salf de raprejentanza dl Consei a Balsan str. Crispi 6 la revista "Pogrom", si fins y sie carater. La manifestazion é sot l patronade dl President y dl vizepresident dl Consei Regional, respetivamenter Franz Pahl y Carlo Willeit. La revista vegnirá prejenteda dai colaboradours dla revista enstesc, dantfora Mateo Taibon y Karl Hinterwaldner. La revista "Pogrom" dla Lia per popui manacés, conesciuda dantaldut ti Paisc Todesc, se dá ju con mendranzes y etnies de dut l mond. Con Mateo Taibon, originar de La Pli de Mareo, á la revista per l prum iade n redadour ladin a cef.
|
Intervista al president dla Lista LADINS Dr. Giovanni Mischì
|
|
"La Svp ne à nia plu debujegn de oujes! Sce sie candidat ne ruva nia ite, se l chérdei pue da defora"
Noeles.net: La sabeda da denant à la Svp confermé tla persona dl assessour Florian Mussner sie candidat sun la lista dla Svp, cie nen dijeise pa? Fova pa la enciaria da assessour preveduda sciche trampolin per les lites enlaouta canche chesta norma, la cherdeda da foradecà, fova vegnuda aproeda ence da la LL?
Dr. Giovanni Mischi: cie candidac che la Svp nomineia per les lites de chest auton é na chestion interna de partì te chela che i ne vue y ne pò nience me mescedé ite. Sce chest partì à dant da doi agn tout ite te jonta n assessour ladin passan soura l raprejentant ladin lité fora, é chest sté n vare, con chel che i ne pò nia ester a una. Jent se damana bel plan con rejon: ne vegn te n stat democratich i raprejentanc nia lités da la popolazion? Per cie é pa scenò les lites? Sce chest é l sistem per i agn che vegn, fajonse da d’auton miec da s’en sté a ciasa empede jì a lité. Y an mess i dè dret. Dal moment che la svp jirà plu dessegur ence endoman soura les lites fora, n’adórela nia plu oujes. Ala ne va perchel nia debujegn da engrassé su chest partì ciamò deplú! Mia conscidrazion: con n bon sostegn a la Lista LADINS ruvaràl te Consei provinzial danuef doi ladins. Chel lité y chel cherdè (!?) da la Svp. Avisa per chest rejonament n’à la Svp nia plu debujegn de oujes! Sce sie candidat ne ruva nia ite, se l chérdei pue da defora.
Che la cherdeda dl assessour é da empruma ca steda na “mossa” per ti tó l fle a la Lista LADINS à, arati ie, ben duc capì. Demé che l cont n’é nia ju y ne jirà pa nience su...
|
Les incompatibeltés tl Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü
|
|
"L Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü dess dé les demiscions!"
N scandal l comportament dl president Hugo Valentin - Desmostrazion de incompetenza
de Mateo Taibon / cefredadour dla revista "Pogrom"
Truep él vegnú dit y scrit sun la dezijion dla jonta provinziala per cie che reverda l'adoranza dl ladin: al vegn lascé permez a l'aministrazion demé l gherdeina y l badiot - con esclujion esplizita de vigni auter idiom (ence l mareo) y dl ladin standard - tl'aministrazion publica. Truep él vegnú taiflé sun chesta dezijion. Ma con l'analisa di fac rúven a n giudize che é plu negatif de vigni taifleda. L assessour Florian Mussner, chest é da mete dantfora, n'é nia lité: cie ch'al à fat, àl fat zenza mandat popular; cie che al à fat, àl fat porì tl enteres de un n partì soul y nia tl enteres dl grup etnich, anzi, al l'à fat contra les rejons fondamentales de chest grup etnich. Chesta la premissa, chest é da mete dantfora sciche l'otica sun n aparat da fé ju. L assessour é te na gran incompatibelté de funzions, chesta l'autra premissa. Al é tl consei dl Istitut Ladin "Micurá de Rü". Raprejentant dla jonta é ofizialmenter l president dl consei Hugo Valentin, ma te consei é ence n member dla jonta: un di dui messessa perchel sté fora.
|
I assessours a la cultura ladins a consei
|
|
An met man de cialé soura les sieves de comun fora
Al Plan de Mareo. En vender, ai 9.05.2003, s’àl abiné te ciasa de Comun a Al Plan de Mareo i assessours a la cultura di cinch comuns dla Val Badia. La pruma enconteda de chesta sort é bele vegnuda tegnuda d’auton dl ann passé a Badia. Sun envit de Paul Videsott é spo en chest iade i assessours ruvés a Al Plan de Mareo, olache ai s’à enduné te Ciasa de Comun. Sun envit él ence ruvé adalerch doi raprejentanc da souramont, Sandra Agostini per Col y Paolo Delmonego per Fodom. L’enconteda n’é nia steda tl segn de na gran ofizialité, ma ala à abù l carater de na enconteda luecra, te chela che al é vegnù porté a discuscion deplú argomenc culturai che reverda la mendranza ladina en general y la Val Badia en particolar.
|
La LISTA LADINS envieia a tò pert a la enrescida metuda a jì dant da curt temp
Do che al é bele ruvé ite n bel numer de zedoles, envieia La LISTA LADINS ence chi che n’à nia ciamò scrit fora la enrescida publicheda sun la ultima revista "Ladins" da la emplì fora y da la ortié a la miscion: Frazion LADINS, Str. Südtirol 13, 39100 Bulsan.
|
4 seires leterares, prejentazion di vencedours dl pest de poesia "Angelo Trebo"
Mei, meis d'aisciuda, meis dla poesia, meis dles floures. L'Epl (Ert por i Ladins dla Val Badia) envieia sot l titul "Floures de mei" a 4 seires leterares che vegnirà tegnides dutes cantes a Al Plan de Mareo tl Café Teresa, n post inconvenzional conesciù lonc y lerch per sia veina artistica-leterara. L prum envit é per en vender, ai 9 de mei, da les 20.30 a la prejentazion dl liber de poesies "A na coreta" de Paul Zardini che contegn poesies per ladin, todesch y talian. Al se trata dla cuarta publicazion de Zardini do "Albeggia il tramonto" (1984), "La tornedöra" (1994) y "Deboriada" (1998). La prejentazion dl autour y dl liber vegnirà fata da Tresele Palfrader-Willeit, enstessa autoura. La seconda enconteda l'edema do, en vender, ai 16 de mei, tres da les 20.30, pont culminent sarà la sourandeda dl terz pest "Angelo Trebo" (sun la foto a manciancia) y la proclamazion di vencedours de chest ann. Chest pest leterar é vegnù metù a jì per l prum iade dant da 6 agn y à abù scialdi suzes. Dantaldut àl animé autours joegn a scrive, gonot per l prum iade, poesies per ladin. L pest Angelo Trebo recorda l joen marou, mort premadur a 26 agn, con chel che al à scomencé tl secul passé la lirica ladina. Al ne fossa nia n melconsei sce i organisadours daurissa l concurs ti proscims agn a dutes les valedes ladines.
  
Sun les fotos da manciancia: Paul Zardini, Iaco Rigo, Bettina Galvagni y Elfriede Kehrer
|
La Consulta por i problems ladins da Balsan envieia a teater
|
|
„Pasciun" - n toch de teater che à dret plajù - en chest vender, 9 de mei da les 20.00 a Bulsan tl Zenter Joenil tla Str. Vintl
Les ultimes edemes dant Pasca à n grup de joegn dla Val Badia portè dant a La Val na produzion de teater scrita da Simon Kostner da Corvara che à giatè danter l publicum n gran apriesc. A livel de contegnù passeneia l toch dret ben tla Carsema. Nia la pascion biblica ne vegn raprejenteda, ma chela de na familia che é tocheda da na ria crousc. L pere é te ospedal y al n’é nia plu speranzes che al varesce. Per Maria, la femena y i doi mutons Agnes y Albert à chest mudé la vita dret dassen. Agnes va ciamò a scola y Albert laora te na tistlaria. Tramidoi vegn trac via y ca danter si soms da teen-agers y i doveis da vigni dí. Te familia sautel fora tenjions y stric, les relazions danter oma y mutons vegn dassen a patì… Amisc y conescenc proa da dè confort y coraje. Sun la foto: les does jobleres da La Val.
|
Touta de posizion dla Lista Ladins
|
|
Comiscion dla toponomastica zenza n ladin – deguna posizion dl assessour Mussner
Metù dantfora che l raion entier de Sudtirol à ence n origin storich-cultural ladin y che la populazion ladina à l dert statutar al respet de sia toponomastica, n’él nia giustifiché de envié via n stude y na regolamentazion giuridica dla nomenclatura geografica zenza la partezipazion direta dla componenta politica y culturala ladina.
|
De gragn movimenc dant les lites
|
|
Al met man les sentedes per programé i laours y chirì valgugn colaboradours - la Svp se porta do i gragn capi todesc dl partit
(ij) An é endò dant les lites. Al met man les sentedes per enjigné ca i programs y organisé l laour, chirí i volontars che darà na man. Propi encuei se abina l MPL LADINS, da les 19.30 tl restorant "La Torcia", Gerbergasse, 25 a Bulsan. L argoment zentral l'organisazion dles lites provinziales: encontedes da tegnì fora dles valedes, colaboradoures/colaboradours tla campagna litala.
|
L’ativité dl Cineforum-Val Badia
|
|
Tl meis de mei vegniràl endò metù a jì l’ativité dl Cineforum-Val Badia
Vigni vender, da les 20.30 saràl da vedei n film tl salf dla Ciasa Runcher de Badia. I films sun l program é duc interessanc per les tematiches y per la mira sciche ai é vegnus fac. Al n’é de vigni sort. Prum film "Magdalene", al rejona dles crudeltés che é suzedudes dant da puec agn nia dalonc da nos.
|
Belun - les prumes lites do la lege cheder nazionala
|
|
Te n ann ence la provinzia de Belun vegnirà clameda endò a jì a lité da nuef sie govern provinzial
de Lorenzo Soratroi
Al sarà les prumes lites do che al é vegnù aproé la lege cheder nazionala sun les mendranzes, do che l consei provinzial de Belun á definì ciugn che é i comuns ladins. Al se deura spo la chestion de chi che sarà l raprejentant ladin tl consei de palaz Piloni. Na chestion ciauda che ne manciarà dessegur nia de daurì discuscions nueves anter les does "frazions" ladines ( ma nia ne dij che per na cariera te provinzia, ne se deurel nia ence de autres chestions de ciampanil te na realté conesciuda desferenta ). Dessegur él demé che per i ladins dla provinzia de Belun ne esìstel deguna istituzionalisazion de sie raprejntant tl consei provinzial, coche al suzed respetivamenter tles provinzies de Trent y Bulsan.
|
|  |
|