|  |
Enseira con l vescul Wilhelm Egger
|
|
La figura dl beat Freinademetz conteda dal vescul tres sies letres
L referat tegní enseira a Bulsan tl zenter pastoral dla diozeja dal vescul Wilhelm Egger persoura la figura dl miscionar beat, siour Ujöp Freinademetz, á dassen plajù al publich metù adum da ladins, todesc y talians. An veid che l vescul crei tla personalité dl beat Freinademetz y se proa che la organisazion per la santificazion dl beat, ai 5 de otober, garete ben. Con n lingaz scempl y linear ál fat n cheder dl beat mostran su souradut l spirit miscionar, sia cura dles animes y sie encherscedum do chi da ciasa y sia valeda ladina, la bela Val Badia. Anter les autorités án podù vedei l vizepresident Carlo Willeit, l assessour provinzial Florian Mussner, l assessour ai afars soziai dl Comun da Bulsan, signoura Battisti, l aconsiadour Bizzo, l degan Noistenich... "Y a les rondoles che jolova entourn l bastiment via, y una de chestes ti fova joleda sun la man, ti éssel volù dè na letra da porté sun Badia"
|
"Kunstdenkmäler Ladiniens" de Eugen Trapp - Prejentazion ai 2 de jugn, da les 18.00 tla Cesa di Ladins a Urtijei

de Ulrike Frenademetz
Al se trata dl prum liber che prejenteia i monumenc architetonics y monumenc d'ert che é da giaté tles cinch valedes ladines dles Dolomites. L storich d'ert Eugen Trapp laora tl ofize dl archif y dl mantegniment di bens culturai a Regensburg. Al à bele scrit n valgugn libri soura l'ert dl temp modern. Dal 1987 àl metù adum libri y articui che reverda la storia dl'ert ladina. Chilò él da recordé les publicazions soura i artisc' Dominik Mahlknecht y Domëne Moling y i articui publichés tla revista "Ladinia", publicazions dedes fora dal Istiut Ladin "Micurà de Rü".
|
Dal Consei Provinzial - Willeit: "Valgugn varesc inant"
|
|
Stieres de laour per ladins tles Unités Sanitares y cursc de lingaz
Nia da giut à l Consei provinzial traté n pont dl orden dl dì dal titul "debata sun l proporz y sia aplicazion" y i aconsiadours ova la poscibelté da fé domandes y giaté spligazions soura duc i aspec che reverda chesta materia. Entratant sia touta de posizion à l conseier ladin Carlo Willeit fat deplù domandes, ma plu de una é resteda zenza resposta. Al en à perchel porté dant n valgunes sot forma de interogazion. Enscí se ál damané anter l auter plu avisa: 1) tant inant che al é la volenté politica da lascé permez i ladins ence tles stieres dles Unités Sanitares fora dles valedes, zenza che ai messe se declaré de n auter lingaz per giaté l post y 2) sce al ti vegnirà dé la poscibelté ai ladins da laoré ence ti comuns fora dles valedes ladines. Plu inant damanova Willeit varesc concrec per sostegnì l sistem proporzional ence tres la sconanza y la promozion dl lingaz ladin enstes.
|
Union di Ladins da Fodom deida chi da Davedin
|
|
Undesc persones é restedes saredes ite dut l invern
de Lorenzo Soratroi
Fodom/Davedin. Ala é vegnuda scluta ju chisc dis passés la azion de sotscrizions che l’Union di Ladins da Fodom ova metù a jì d’auton via, per vegnì adencontra con valch de concret ti confronc dles undesc persones restedes saredes da la boa (smueia/roa) ti paisc de Davedin, Sotinglacia y Roncat. Coche duc recordarà, les gran pluevies a la fin de november ova fat vegnì ju per ben does outes na boa sun la streda de Sotil. La seconda se l'ova porteda via daldut y defat scomenciòvel l’ijolament per les frazions "da de là". Duc dezidova, con gran coraje, de resté te sies ciases, savan che se mete tl invern essa volù di jì adencontra a de gran dificoltés. Na bona che l invern apeina passé é sté scialdi bon, con puecia neif y trueps dis de bel temp. Sun l retrat: te stua a Davedin entratant la sourandeda dl aiut.
|
Iscrizions ciamò davertes
|
|
Curs de Ladin Standard dai 7 de jugn inant
Sciche bele encundé plu outes vegn l curs de ladin standard chisc dis ciarié su tla rei. Encomà che do la ultima anunzia fata chisc dis y resteda puech temp on-line él ruvé permez autri 10 interessés, ruvan enscì a 20, lascionse ciamò n iade alsavei de chesta poscibelté ai navigadours de internet y vijitadours de nost sit: chi che volessa ciamò tó pert pò dutaorela se scrive ite manan na email a: curs-ls@noeles.net per giaté l username y la password per jì sun l sit colié de e-learning http://www.noeles.net/e-learn. Chi che á bele giaté i dac pò ti dé entratant na vidleda al sistem y al menú y lieje les prumes comunicazions y i prums termins y fé conferta con i autri partezipanc/les autres partezipantes.
|
La chestion dla bandiera ladina
|
|
La Svp "ladina" y la bandiera ladina, encueicondí sciche l malan y l'ega santa
L redadour dla Usc di Ladins, Iaco Rigo, se á giaté do l mote na dreta sperduda al "Dí dl partí" dla Svp "ladina" tegní dant da puech a Selva: "I colours blanch y cuecen á bandolé n puech dlonch, dantaldut tl foyer y tl salf. Inió na bandiera ladina, nience na picera te valch cianton. La Svp - o almanco i organisadours - ne adora nia l maiour simbol dla etnia ladina. Enchin che i ladins tla Svp é contra la bandiera ladina, l segn plu cler y placatif dl popul ladin, ne ései nia credibli", scriv Rigo te sie comentar tla ultima Usc di 17 de mei 2003. Propi nience la minima fustia de na bandiera ladina a striscioles verda-blancia-blea, simbol dla Tera Ladina, di pres y bosc verc, di creps sclauris y dl ciel blé dessoura. Chest comportament, che fej perdementer marevueia, la dij longia soura l orientament: la Svp "ladina", perel, se tem da la bandiera ladina sciche l malan da l'ega santa.
|
Derturazion dla Cesa di Ladins a Urtijei
|
|
La storia dl museum à ciamò da vegnì
Egon Vinatzer à cherdé a na senteda per clarì les chestions
   
En juebia seira à l president dla Union di Ladins de Gherdeina, Egon Vinatzer, cherdé ite na autra senteda per clarì les chestions davertes entourn la Cesa di Ladins a Urtijei. La enconteda é steda tla Cesa di Ladins y a la senteda à tout pert l assessour Florian Mussner, l aconsiadour provinzial Carlo Willeit, l assessour regional Gino Fontana, l ombolt de Santa Cristina Bruno Senoner y l ombolt de Selva Roland Demetz. Al manciova l ombolt de Urtijei Konrad Piazza che fova tl forest, ma al ova asseguré n sie raprejentant che ne se à endere nia prejenté. Sun l retrat da manciancia: Florian Mussner, Carlo Willeit, Gino Fontana y Egon Vinatzer, 4 cefs n iade a una.
|
Per scomenciadiva dla Consulta a Bulsan
|
|
L vescul prejentarà l beat Freinademetz tres sies letres
La Consulta per i problems di Ladins da Bulsan envieia duc canc a vegní a scuté pro l referat che l vescul Wilhelm Egger tegnirà en mercui, ai 28.5, da les 18.00, tl zenter pastoral dla diozeja tla plaza dl Dom 1 a Bulsan, persoura l beat Ujöp Freinademetz, plu avisa fajaràl vedei ite „L cheder dla Ladinia tles letres che l beat ti à scrit a chi da ciasa". Dessegur na bona ocajion per duc canc a conesce tres miec nost beat, tost sant. La reflescion che l vescul fajarà sarà dessegur interessanta y merita de vegní audida. Al é la poscibelté de parché tla plaza dla Curia. La presidenta dla Consulta, Dolores Dariz.
|
La Quotidiana sen ence te internet
|
|
N viere nuef sun l mond ladin rumanc
L portal internet nuef dla sozieté "Suedostschweiz", editoura de "La Quotidiana", dà da sen inant ence azes al foliet da vigni dì di ladins dla Svizra. Dlongia al foliet todesch "Suedostschweiz" y "Buendner Tagblatt", giàten perchel laite vigni dì les noeles atualisedes dla region ladina dla Svizra ti Grijons, adum a de vigni sort de servisc. Dede enstesc na odleda a la miscion http://www.suedostschweiz.ch/medien/lq/index.cfm
|
Envit a ombolc, assessours y funzionars de partí al Felsenkeller
|
|
Te cianeva dal vin a se beive n got!
La Lista Ladins met depierpul adum tl chiet si 35 candidac, spo prejentazion spetaculara
L temp prelital ne deventará per i Ladins tla provinzia da Bulsan de segur nia da stufé chesta outa. Na enconteda politica ciacia l'autra, inserzions y comunicac jola encantourn. La Svp"ladina" conduj i maiours capi todesc ite per les valedes a la sostegní y a la daidé convence la jent. Pro les sauridanzes de n assessour sot a les ales de Durnwalder auda ence la poscibelté de podei fé n envit ofizial de vegní tl ciulé o tla cianeva a Laimburg a se beive n got de vin deberieda. Enscí va inant l laour de promozion litala dl candidat dla Svp, Florian Mussner. Propi chisc dis ti él vegnú mané fora l envit a ombolc, assessours a la cultura y ai assessours a les stredes di comuns ladins sciche ence ai funzionars de partí (Svp "ladina") de vegní ai 3 de jugn da les 19.00 tl conesciú "Felsenkeller" a Laimburg. Al ti vegnirá tenú su da beive y da mangé.
|
Les inserzions demarevueia dl Govern Provinzial
|
|
Truep encensc te does inserzions alangrana tla "Z-Südtiroler Sonntagszeitung" y tl "Alto Adige"
Mesa na plata dla Z-Südtiroler Sonntagszeitung, "Eine Information der Südtiroler Landesregierung: Ein selbstbewusstes Volk behauptet sich!", n chert de plata "una minoranza forte e convinta - La Giunta Provinciale informa" tl Alto Adige, enscí i titui dles does inserzions alangrana vegnudes fora en l'edema passeda. Apostadour dles inserzions: l Govern Provinzial. L contegnú: al vegn decianté les "gran arjontes" per i ladins da pert di raprejentanc dl Govern a Bulsan y a Roma y l gran empegn dla "Südtiroler Landesregierung" per chest suzes. Cosses daldut normales per autri zitadins dla provinzia, sciche stredes, strutures sanitares, scoles y e.i. vegn colorides con la tintura dl "gran empegn y contribut dl jonta provinziala". Al se trata de informazions che essa podù vegní publichedes tl sfuei aposta sun les ativités dl Govern Provinzial, ma sciche inserzions te foliec y chel 5 meisc dant les lites giáteles la saour sterscia de reclam de partí. Sceben che al ne vegn nia nominé la Svp, él cler liejan tres chi che é minés sciche i gragn "benefatours". Les inserzions é entratant bele stedes l argoment per na interogazion da pert dla aconsiadoura di Verc, Christine Kury, al Govern provinzial per enrescí cie fins, tant che chest reclam vegn a costé y ciunes che é les gaujes per chest bujegn de informazion "fora de nia" dl Govern Provinzial sun i Ladins. Ence l president dla LL, Giovanni Mischí, á tout posizion te na intervista deda encuei (21.05.03) a la "Südtiroler Tageszeitung", definin les inserzions "unlautere Werbung" o reclam lital nia ametú y paz, sce al vegn fat ofizialmenter da na istituzion provinziala sciche l Govern, apeina asconú via sciche propaganda per n partí. Sun l retrat: l assessour Mussner.
|
Diesc agn do la scluta dla chestion südtiroleisa dant da la ONU
|
|
"La fin de n conflit"... ma la chestion ladina resta dutaorela daverta - Fascia à n certl lital, a Bulsan l megher resultat dla poscibelté de cherdeda de n "assessour ladin" a plajei dla maioranza
de Giovanni Mischì
Ai 19 de jugn 1992 él vegnù deponù dant da la ONU la conclujion formala dl conflit che à despartì per 32 agn alalongia la Talia y l’Austria sun la chestion de Südtirol. En ocajion dl 10. aniversar él vegnù fora n liber dal titul: 1992. Fin de n conflit. Diesc agn da la scluta dla chestion südtiroleisa danter la Talia y l’Austria. Chest liber é l frut de n convegn tegnì sun iniziativa dla Presidenza dl Consei provinzial da d'auton 2002 a Bulsan per recordé chest moment storich y per sotlinié sia importanza per la storia de Südtirol, ma ence per l’Europa. Sot chest aspet é l liber n strument de reflescion per cie che é suzedú y per tegnì viva la recordanza tl davegnì.

La publicazion contegn deplú contribuc che va ite sun tematiches de natura desvaliva, ence n contribut dla presidenta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Hilda Pizzinini.
|
Comité interregional ladin - n comentar
|
|
La proposta de n "Consei di 18 ombolc" da soul nia adateda - L faliment dl 1992 l desmostra - Al vuel ester na balanza anter unions y istituzions
de Fabio Chiocchetti
Movimenc tl panorama dla Ladinia: zeche da nuef o demé de gran manovres pre-eletorales? Encontedes anter Ladins da Souramont y Bulsan, envic per na maioura unité ladina, programs de svilup di media. An aud enchinamai rejonan da nuef de n "comprensore ladin", inom che an podessa ti dé al Consei di ombolc di comuns ladins, istituzion che dess raprejenté i interesc dla mendranza ladina. Na funzion de raprejentanza istituzionala ti tocassa al Consei di Ombolc ladins, esprescion de n "Comprensore ladin" y fondament giuridich per la colaborazion interladina. L’ativité concreta per l svilup cultural y linguistich dla mendranza ti tocassa endere a les istituzions culturales esistentes (scola, istituc) y samben a les Unions, esprescion dla sozieté zivila. Te chest cheder dovessa la Generela vegnì reconesciuda da les istituzions te sia funzion de coordinament souralocal, y giaté a chesta moda l prestije che ti mancia y ence i mesi per laoré inant con plena autonomia: avisa sciche la Lia Rumantscha ti Grijons.
|
L cineforum Val Badia envieia al film
|
|
"Bowling a Columbine" - Les ermes da fuech ti Stac Unis
L Cineforum Val Badia mostrarà en venders, ai 23 de mei tla Ciasa J.B Runcher a Badia, da les 20, 30 l film documentar: Bowling a Columbine / Usa 2002, regia: Michael Moore (sun l retrat), dureda 120' . "Bowling a Columbine" à davagné l pest dl Oskar sciche miour film documentar. Sciche Moore à sotrissé entratant la premiazion vuel i films documentars mostré su, documenté la realté. Moore denunzieia te sie film a na maniera ironica y dret taienta la lege americana che permet de vene ermes da fuech a vignun. Al se damana sce i americans é tan mac do les ermes o sce i americans é mac defin. L titul dl film se referesc a la tragedia suzeduda tl 1999 tla scola auta Columbine a Denver tl Colorado olache doi studenc à sclopeté a mort 12 compagns y n maester.
|
Consei Regional: prejentazion dla revista
|
|
De gran desvalivanzes danter les mendranzes - Al en é ence de cheles che é enstesses la gauja: ai ladins ti bástel les papes
Progrom, meltratament dla jent, de grups etnics, de populazions entieres y de mendranzes. Chest fova l titul sun l cuertl dl sfuei sozio-cultural-politich da denant. Sen án mudé l cuertl dl sfuei y la parola "Progrom" veiden apeina y a sie post végnel scrit cler "bedrohte Völker". An vuel a chesta moda sprigolé n pue de manco i letours, ma la realté dl contegnú di articui resta inant cruedia. Les situazions vegn prejentedes francamenter, en curt y con dramaticité. L lingaz adoré é enfin ciamò l todesch. L sfuei é vegnú prejenté en venders a Bulsan da trei colaboradours dl sfuei: Mateo Taibon, cefredadour y dai autri doi colaboradours: Karl Hinterwaldner y Mauro de Vieste en prejenza de n pice clap de personalités politiches, danter chestes l president regional Franz Pahl y l vize Carlo Willeit. Taibon á fat n pue la storia dl sfuei: nasciú l ann 1970 y al vegn dè fora vigni doi meisc. Al moment cumpeidel 5.000 abonés. L abonament anual costa 25 euros. La finalité dl sfuei é chela de lascé audí diretamenter les oujes dles mendranzes y no demé tres cheles dles maioranzes. I colaboradours scriv debant y vignun á sie ciamp da espert y al darà man man les infomazions nueves che roda te sie ciamp.
|
|  |
|