|  |
17eisema edizion dla Maratona dles Dolomites
|
|
"Milesc de amatours dla roda al start"
7000 margherites plovará da n joler sun i partezipanc - La gara vegnirá trasmetuda en domenia da les 12.30 inant sun Italia Uno
"La Maratona dles Dolomites" é oramai l aveniment sportif numer 1 entratant la sajon da d'isté tl'Alta Badia. Cie che ova metú man sciche manifestazion scempla y alabona, se á svilupé a na manifestazion a ressonanza internazionala y che á debujegn aldidancuei de bendebot de organisazion logistica. En domenia, ai 6 de messel, al prum albié da les 05.30, piará via a La Ila la 17eisema edizion dla "Maratona dles Dolomites" con endò trei rodes a lita: la roda longia plu sfadiousa de 147 km (i 4 joufs dl Sela, plu jouf de Giau y Fauzares), la roda mesana (i 4 joufs dl Sela, plu Fauzares) y la roda lesiera entourn i 4 joufs dl Sela. Sciche salut ai partezipanc lasciará tomé n joler encer 7000 margherites. L travert final per dutes trei les rodes é a Corvara. Ence eniann se ál scrit ite soura 8000 partezipanc: 2200 todesc, 600 olandeisc, 254 austriacs, 121 svizers, 69 belgs, 45 americans, 33 cecs, 27 franzeisc, 8 israelians, 7 spagnoi, 5 giaponeisc, 2 canadeisc, 1 n colombian y 1 n australian y de autri. Anter i partezipanc él ence da giaté chest ann valgugn vips sciche Romano Prodi, president dla Comiscion Europeica, y samben nosta Maria Canins. Sot http://www.maratona-dolomites.com pòn vedei n grum de autri detais sun la manifestazion. La Maratona dles Dolomites comportará valgugn problems de transiament sun i joufs dolomitics entratant la doreda dla manifestazion.
|
Svilups nuefs tl Friul: l Centri pe lenghe furlane
|
|
"Pro i partis di autri pò i ladins demé mangé fregoles smauzedes"
de Lois Trebo
Puech dant Nadel, ai 19 de dezember dl ann 2002, à la jonta regionala dl Friul aproé l statut per n "Centri pe lenghe furlane" ( CLF ) che dess aldò dla lege regionala n.4/2001 rogosé l "Osservatori pe lenghe furlane (OLF) ". Chest zenter sarà autonom, ma privat desche na assoziazion scichemai, scemia che al é anter i fondadours enc publics desche la Region y les trei provinzies furlanes. De chest zenter pò ence fé pert d’autres assoziazions y enc publics. L’université de Udin y la Filologica é membri de dert. L ejempl dl Friul nes mostra che ala va demé jupert a se tralascé sun i " partis di autri"; chisc te dà cie che ei vuel y te fej scuté con fregoles smauzedes. Ester sotmetus ai autri vuel dagnora dì scuté, ciugné y a la fin perde no demé de prestisc, ma ence de sostanza politica.
|
Na iniziativa dla AT San Martin de Tor
|
|
Fuech y flames: la Ciaucera de Tlisöra a Lungiarü erd endò
Dai 13 ai 20 messel vegnirál fat na desmostrazion coche an brujova ciauc zacan
de Giovanni Mischì
(LS:if) Dai 13 ai 20 de messel végnel a Lungiarü brujé ciauc. L'iniziativa metuda a jì per interessament dl' Assoziazion turistica pieta n program de cornisc rich de manifestazions y costituesc n'atrazion culturala daldut unica. Sce an lascia spaziré l uedl da na posizion plu alaut soura l paisc da Lungiarü y sia contreda entourn fora, veiden che al domineia chilò - a desfarenzia de autres pertes de Südtirol - l model d'ensediament romanich con les "viles" carateristiches. Te chest ambient rural sauta l osservadour plu acort vignitant ence te de "pici manufac da paur" sciche fourns da pan, festii, favés o ence valch ciaucera. Chisc é encuei testemones importanc per l'autarchia y l' independenza economica da n iade dla popolazion de chisc posc' y ai nes trasmet informazions interessantes soura la storia dl ensediament y l sfrutament dles ressurses locales.
Retrat : Paul Daporta (Paul da Grones) ciaria la ciaucera
|
La Lista LADINS: n segn de pluralité y de democrazia
|
|
Tost vegnirál prejenté la lista di 35 candidac dla Lista Ladins
Les tratatives per mete su la Lista LADINS é judes miec de co che an se aspitova. Al n'é nia sté rie de giaté assé candidac, mai tanc che en chest iade nen jiràl sun lista, 35 endut, emplin enscì fora la lista entiera. La majera pert vegn da les valedes ladines, ma al é anterite ence raprejentanc ladins dles maiours cités de Südtirol sciche Bulsan, Bornech y Maran. Giovanni Mischì, atual president dla LL é de bona creta y rata che al sie realistich arjonje cheles 6.000 - 7000 mile oujes. "35 candidac met tla ombria l candidat ladin soul sun lista dla Svp o di Verc y desmostra la volenté di ladins de avei democrazia", dij con sodesfazion Mischì che se à fistidié en pruma persona de mete adum la lista de candidac. Inoms ne végnel nia sclafé via ciamò, davia che an vuel fé na comparizion deberieda entourn i 20 de messel. Feter dut enjigné donca per les lites provinziales che vegn tegnides ai 26 de otober 2003.
|
L sit www.ladinia.it y la Ciaucera/Cialciara da Lungiarü
|
|
N sit da aconsié www.ladinia.it
En domenia, ai 13 de messel, vegnirál tizé ite la Ciaucera ta Lungiarü
Oramai él truepes plates te internet persoura la Ladinia y les Dolomites. Una endere é particolarmenter interessanta y da aconsié. Al se trata dl sit a funzion de informazion y reclam turistich a la miscion www.ladinia.it metuda adum da Mario Clara da Lungiarü con sia firma Madem Design. Al vegn dé informazions soura l raion, les poscibeltés de alberch, soura l agriturism, soura i artejans y i sorvisc che vegn pités ti paisc dl comun da San Martin. En plu él ence n calender dles manifestazions sot "news" olache an po lieje anter l auter che dal 13 ai 20 de messel vegnirál tizé ite la Ciaucera/Cialciara renoveda ta Lungiarü per desmostré sciche an brujova ciauc dandavia. Dlongia n grumon de informazions reporta Mario Clara, ence fotograf, de biei motifs che el enstes á fat ju tl raion.
|
Les respostes de pre Antoni Beline, un di majers combatenc furlans
|
|
"Il Friûl: sicu lis boris taponadis de cinise"
Encuei scríven y liejen per furlan cotant deplú de enier, la coscienza furlana é sciche i boreis dl sporert curis de cender, ma enfin che al é boreis él speranza
En chel di che nos ti òven mané les domandes per la intervista al redadour de "La Patrie dal Friul", Luche Nazzi, (ciala articul dessot) ti les òven mané a does miscions, perian che valgugn responessa, encandenò nes á responú sibe l capo-redadour che l diretour en ciaria de "La Patrie dal Friûl" enstes, pre o siour Antoni Beline, bonamenter ne savan nia che l auter ova bele responú. Per fortuna messonse dí. I publicon ence les respostes de pre (siour) Antoni Beline che porta ite n grum d'autri elemenc che nes deida capí miec la situazion tl Friûl. Al nes á fat dagnora demarevueia coche na tel gran populazion, passa mez milion, con na tera scialdi rica che va da les montes dla Cergnia a la planura y al mer, ne é nia plu combativa per si derc linguistics. Ma tl Friul ne él nia dut tant calm sciche an miena da deforavia.
"O sin rivâts, sburtant e tirant dentri la curie e il vescul, a stampâ la bibie par furlan, un biel lavôr che nus sta dant sodisfazions"
Jenfri il 1991 e il 2000 a son stâts publicâts 621 titui di libris furlans
L furlan vegn adoré cotant te gliejia entourn per l Friul, ence davia che l grup "Glesie Furlane" ti sta do y enjigna les traduzions y material che va de uega (http://www.friul.net/glesie.html con la Bibla per ladin-furlan on-line). Dl 1997 él vegnú publiché la pruma edizion prijoula dla Bibla per furlan tla traduzion autoriseda da la Gliejia oben da la CEI (Conferenza Episcopale Italiana), dl 1999 él vegnú fora na seconda edizion, valch che i Ladins dles Dolomites ne á nia ciamò. L'editoria furlana é scialdi ampla, an sciazeia che al vegn fora vigni ann passa 200 publicazions per furlan.
|
ICI - Valch comun la scod ence sun tablés y mediei
|
|
Sotissoura en cont dla ICI sun tablés y mediei
La couta che é da paié sun i fabricac aziendai, coche tablés, mediei, uties y d’autres costruzions da paur vegn datrai regoleda dal comun. Enscí éla sovenz desvaliva da comun a comun, ma ala depen foradechel ence da la classificazion dl fabricat tl cataster. Normalmenter ne vegn i tablés nia classifichés. La Lista LADINS é en general contra l dovei de paié la ICI aziendala. Sun l retrat: te valch comuns végnen periés a cassa ence per les uties da mont.
|
Intervista a Luche Nazzi, capo-redadour de La Patrie dal Friul
|
|
"Te informazion publiche il ritart al é un grum fuart"
"L'aprovazion de leç statâl 482/99 e á cetant slargjât lis risorsis economichis pe difese e pe promozion de lenghe furlane cu la jentrade tes scuelis dal oblic e tai uficis publics
Per tegní ju n lingaz é i mesi dlonch y tres i medems: ne ti conzede degunes brances legislatives y ti scluje a la mendranza mesi finanziars per svilupé sia cultura. Enscí él ence suzedú tl Friul, la majera comunité linguistica ladina con passa mez milion de persones che rejona furlan. La "Societât Filologjiche Furlane", na sort de Istitut Ladin, la soula organisazion culturala che ova n pue de mesi finanziars garantis con lege, é vegnuda adoreda per diejens da la politica per coltivé n furlan-folclor: tl ambient de ciasa y de stala, dla picera poesia, dl vedl mulin, dla dialetalisazion, condut che l Friul ova n lingaz scrit unifiché reconesciú amplamenter. Luche Nazzi.
|
Stude sun la fatibelté de scluje l jouf de Frera
|
|
Scluje l jouf de Frera
Mussner se lascia fé n stude da la Eurac - al pluev critiches
L assessour ai laours publics, Florian Mussner, ti á sourandé a la EURAC (Academia Europea a Bulsan) l'enciaria de elaboré n plan de fatibelté per scluje l jouf de Frera al trafich motorisé. Y al pluev bele critiches. Do le mote dess chest ester n argoment per les proscimes lites provinziales. Dassen contra vigni tentatif de scluje i joufs entourn l Sela é la Lista Ladins che é dla minonga che l achietament dl trafich ne scomencia de segur nia sun jouf de Frera, maben autró y rata che zirconvalazions de paisc sie true plu importantes y debujegn.
Sun l retrat: la streda devers l jouf de Frera (da la Val Badia), un di cater joufs entourn l Sela, daverc sibe d'invern che d'isté.
|
Laours publics fac mel é n pericul per les persones - La LL tol posizion
|
|
Laours publics slobrés
Na demé les firmes de colpa, ma ence l assessorat
Ti ultims dis él vegnú raporté deplú iadesc de mancianzes grovies de costruzion pro strutures publiches: te na garaje a Persenon él p.ej. tomé ju na pert dl celour (sussot) che á danejé n valgugn auti parchés, tla Academia Europea a Bulsan se ál destaché na gran vidreda de fassada che é tomeda ju con n gran splunder, ma per fortuna zenza conseguenzes. Slobré végnel ence pro les stredes dij la Lista LADINS che á tout la ocajion per fé na interogazion al Govern Provinzial se damanan valgugn sclarimenc. La Lista rata che nia demé les firmes che á fat i laours sie responsables, ma ence i garanc dla aministrazion per la bona projetazion y l'esecuzion di laours publics desche l coordinadour, l diretour di laours, l aconsiadour per la segurté y l ejaminadour final di laours messe se sourantó sies responsabeltés. Sun l retrat: l president dla LL Giovanni Mischí.
|
Scì al implant Col dl'Ancona, ma con condizions
|
|
"Scì al implant de Col dl'Ancona"
Per Antermeia endere n gran vare endò, bosch empede turism
(if) Enier (23-06-2003) à la Jonta provinziala aproé definitivamenter l projet de coliament anter San Martin/Picolin con l raion di schi de Al Plan/Plan de Corones con n implant portamont nuef "Col dl'Ancona" soura Ju, ma metan dant zacotan de condizions per l'eventuala realisazion. L comité per la soportanza ambientala ova dé ju n arat negatif, dantaldut davia che la templa de Ju é outeda devers soredl, con garantì deguna neif per la majera pert dl invern y davia che l implant dezipassa cotant la bela paruda de contreda paurila. Ma la dezijion finala ti speta a la Jonta provinziala y chela à dit scì a certes condizions. L projet preveid la costruzion de n implant de na lungheza de 1960 metri con stazion a val a Picolin y stazion a mont sun Col dl'Ancona su "Jù". Les condizions metudes dant da la Jonta provinziala é che doi implanc portamont tl paisc de Antermeia "Piz Fontanela" y "Mont de Mur", da n per de agn nia plu en funzion, vegne trac ju y che les pistes vegne endò curides con bosch. En plu dess la conduta eletrica da Picolin su Jù vegnì metuda sot tera. Sun l retrat: Picolin con la Ciasa dl Maier.
|
11eisema enconteda dles lies da Mont ladines
|
|
En domenia ai 29 de jugn, dut enjigné su dal bivach Bontadini
de Lorenzo Soratroi
Al ti tocarà a Fodom ospité en domenia ai 29 de jugn la 11eisema enconteda dles lies ladines da Mont, manifestazion che vegn tegnuda a roda da una dles valedes dl Sela. Al é bele da valgugn meisc che Gilberto Salvatore, president dla Lia y si colaboradours laora per mete a jì chesta enconteda che abina adum tres n grumon de jent. Dant da cater agn é la manifestazion vegnuda tegnuda sun Plan Boè. Chest iade à l'organisazion pensé de se porté da l'autra pert dla val, su per les crepes dla Meisola al “bivach Bontadini” sun l retrat.
|
Carlo Willeit enconta l diretour dl Alto Adige Tiziano Marson
|
|
Enconteda con l diretour nuef dl Alto Adige Tiziano Marson - Al vegn damané deplù lerch per i problems ladins
I dis passés se à damané Carlo Willeit, aconsiadour provinzial ladin, na enconteda con l diretour nuef dl sfuei da vigni dì "Alto Adige", Tiziano Marson per ti prejenté la situazion dla mendranza ladina de Südtirol y tles autres does provinzies de Trent y Belun y per conesce la minonga dl diretour soura la Plata di Ladins che vegn fora n iade a l'edema sun l "Alto Adige". La domanda é vegnuda azeteda y l'enconteda é steda dant n per de dis. La delegazion che é juda empera con Carlo Willeit tolova ence ite la presidenta dla Consulta per i problems di Ladins a Bulsan y aconsiadoura de comun Dolores Dariz y Berto Videsott desche capo-redadour dla Plata di Ladins sun l medem sfuei.
|
Interogazion dla Lista Ladins
|
|
L lingaz ladin lascé fora pro un di doi referendums - Chi à pa fat les traduzions?
En domenia passeda ti él vegnù sourandé a vigni zitadin che é jù a lité does plates con lassoura les domandes. Pro chi de Gherdeina fòvel demé una na domanda metuda ju per ladin, pro l’autra manciòvel la traduzion per ladin. N segn che an se la tol scialdi a la lesiera canche ala se trata dl ladin sciche lingaz ofizial.
Sun l retrat: l raprejentant ladin dr. Carlo Willeit.
|
Na mostra de pitours ampezans
|
|
Dadié, Demenego y Gandini adum tla Galeria Civica
de Ernesto Majoni
Tla Galeria Civica soura les Postes él vegnù davert en domenia, ai 15 de jugn na mostra de pitours ampezans che vegnirá inaugureda ofizialmenter en sabeda ai 5 de lui (messel) y che jirà inant enfin ai 26, duc i dis fora che dl lunesc dantmesdì. Te chesta mostra organiseda dal Comun y batieda "Nostes vals/Le nostre valli", giáten laours de Graziano Dadié Bechìn, Edi Demenego de Zero y Fabio Gandini. Sun la foto: i paisajes entourn Cortina l tema dla mostra di artisc' ampezans. L ciampanil dla gliejia spizola anter l vert dla fopa ampezana.
|
|  |
|