|  |
Sun Fodara Vedla - Ampezans y maroi se enconta
|
|
Chi é pa i plu gaierc, chi mouj pa miec y chi tourna pa piec?
Juesc a recordanza de na liejenda - Na scomenciadiva metuda a jí deberieda da les Assoziazions turistiches de Al Plan de Mareo y de Ampez
Per viventé endò la conteja dles montes de Fodara Vedla/Senes vegnirál metù a jì sun Fodara Vedla, tl parch Natural „Fanes Senes Braies“ y „Dolomites d’Ampez“ sun scomenciadiva dles does Assoziazions turistiches de Al Plan de Mareo y Ampez n dí de juech y orela curta. Con chisc juesc déssel vegnì strent simbolicamenter y te na forma pajoula i liams secolars anter Mareo y Ampez y enrescí endò n iade chi che é i plu gaierc, Maroi o Ampezans? Zacan, sciche la liejenda conta ova i Ampezans abú la souraventa. I garejadours messarà desmostré de avei forza y de ester asvelc per podei ti la stiché al paisc vejin. I juesc é duc ambientés tl mond da paur: tré n drembel/mocul (de 30 kg), tré n anel de metal sun na stangia raitan con n ciaval, ciarié y porté sun les sciables n lenzuel de fen, tré a la corda, tourné la pegna, taié amesa fora na taia con n sigon, taié amesa fora na taia con n manarin, sciuré n sach de n kilo te na bot raitan con n ciaval, mouje na vacia y de auter. La manifestazion vegn tegnuda sun i pres da mont de Fodara Vedla, a 1.980 m de auteza, a mez troi anter Cortina y Al Plan de Mareo, en domenia ai 20 de messel da les 10:30 inant.
|
Na clarificazion de G. Mischì, president dla Lista LADINS
|
|
Nia intimidazions, ma "dit anter amisc, se la contan"
Dantenier fòvel levé su n vespé do la publicazion de n articul sun la "Tageszeitung"
L articul vegnù fora dantenier (16.7.2003) sun la "Neue Südtiroler Tageszeitung" per cie che reverda certes "telefonedes de Edith Ploner", secretera particolara dl assessour Florian Mussner, á fat levé su n vespé. Sen te n iade ne vuel plu degugn nen savei de "telefonedes de intimidazion", dantaldut nia la ela de Gherdeina reporteda tla Tageszeitung sciche desponuda da l dí ence dant signoria. Al vegn sen rejoné de “telefonedes anter amisc, de cosses che an dij enscí, de avei audí dijan che...“, ma an se straverda de dí valch deplú y de concret. Valch él de segur suzedú, zeche de desplajoul pro chesta "telefoneda su a Selva", zenza ne éssela nia arjont l publich y enfinamai les plates di foliec, ma an sà, al é cosses zities y nia dagnora saurides da encadré "anter amisc" sce ales é "intimidazions" o "scempli conseis".
Ence l president la LL G. Mischì se á sentí oblié de fé na clarificazion, dijan che al é vegnú reporté a na maniera entorta ence sies declarazions sun l foliet "Tageszeitung" y al nes a mané chesta clarificazion:
Con referiment ai articui vegnus fora sun la Tageszeitung dantenier (16.07.03) y enier (17.07.03), se destanzieia l president dla Lista LADINS, Giovanni Mischì, da les insinuazions ingiustes che ti vegn fates a Edith Ploner, referenta particolara dl assessour Florian Mussner – cossa che ence la Tageszeitung da encuei (18.07.03) tira zeruch. Mischì preziseia che les contestazions a Edith Ploner é levedes su te n contest autró y da chilò demez éles spo ruvedes ti media tiran ence ite con tons polemics l president y candidac potenziai dla Lista LADINS.
dr. Giovanni Mischì (President dla LL)
|
La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina"
|
|
Les trei ghiranzes dl Dí dla Unité Ladina
Al vegn damané n organ intercomunal ladin, reconesciment dla Union Generala di Ladins dles Dolomites y autonomia per i 3 Istituc Culturai
Entratant é ence ruveda adalerch la ressoluzion dl Dí dla Unité Ladina che i reporton per entier. Ala contegn 3 ghiranzes: n organ intercomunal ladin, l reconesciment dla Union Generala y de na autonomia ai 3 Istituc per che ai ne vegne nia adorés per tré endalauter i ladins, ma per i conduje adum.
La ressoluzion: "I raprejentanc dla populazion ladina dles cinch valedes dl Sela, abinés adum tl salf dl Consei dla Ciasa de Comun de Cianacei, ai 13 de messel 2003, per la gaujion dl “Di dla Unité Ladina”: audides les relazions di raprejentanc politics ladins tles istituzions provinziales, regionales y nazionales, a recordanza dla afermazion storica de unité di Ladins dles Dolomites ai 14 de messel 1946, (sun l retrat); araté che l renforzament dla identité de comunité anter i ladins dles Dolomites é n obietif primar per duta la comunité regionala; tout at che duc i intervegnus á reconesciú l’atualité y l’importanza vitala dl problem dla “unité ladina” y aratan nezesciar che per l svilup dla sozieté ladina val debujegn de relazions de colaborazion y nia de antagonism anter les aministrazions locales tl teritore ladin, les organisazions culturales militantes y les istituzions scientifiches metudes en pé per l svilup y la valorisazion dl lingaz y dla cultura ladina, se damana:
|
Convegn sun l Ciastel de Andrac
|
|
Storia y misters dl Ciastel de Andrac y sia valorisazion encuei
L architet Valentini á conté di laours de restruturazion pro l Ciastel de Tor, sen Museum Ladin
de Lorenzo Soratroi
L ciastel de Andrac/Fodom é sté per dut l fin d'edema sot i uedli dl'atenzion culturala de Fodom, ma ence de trueps sciors interessés al patrimone cultural y storich di fodoms. En sabeda seira él vegnú metú a jí per scomenciadiva dl'Union di Ladins da Fodom, dl assessorat a la cultura dl comun de Fodom y dl Atal, na seira de discuscion soura i laours de derturazion y sun la valorisazion turistica che l ciastel podessa avei.
|
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
|
|
L assessour Mussner contra dut
Dut n auter ton l assessour Gino Fontana y l aconsiadour Carlo Williet: "Nos ladins messon nes fé enstesc nost davegnì "
Enier domenia àn tegnù a Cianacei en gaujion dla daurida dla mostra "Vejin" l "Dì dla Unité Ladina". Endò n spetacul de divijion anter les valedes. L soul pont olà che an é a una pèrel che sie chel de mete en pé l comité di ombolc. Dla proposta de Durnwalder dl comité di ombolc ne sàn nia da dì cie che al é, co che al ciala fora y ciunes che dess ester sies funzions, ma almanco él vegnù metù na fana sun l fuech. Per l rest vera: Mussner (Svp) contra dut: l ladin standard/dolomitan (nia debujegn, al basta i idioms de val), l'autonomia di istituc y la colaborazion concreta. Al arfera dut y dlonch. De scì dìjel demé a Durnwalder a la proposta dl comité di ombolc. De dut n auter ton la relazion dl assessour regional Gino Fontana che dij cler che l ladin standard é prioritar y che an mess ruvé a na colaborazion cotant plu concreta anter dutes les valedes, les istituzions y unions. Ence sce an ne pò nia rejoné de union teritoriala, méssen almanco ruvé a na giurisdizion che normaliseie la situazion di ladins soura vigni confin fora. An dess podei sfruté cotant deplù i laours di Istituc culturai y Pedagogics y mete su n sistem scolastich unitar. Les publicazions mess tegnì cont de chesta pluralité de ladins y podei i mete tres plu adum. Plu o manco sun chesta linia ence l aconsiadour Carlo Willeit. I reporton daite la relazion dl assessour Gino Fontana.
|
Cianacei: Dí dla Unité Ladina
|
|
"Ladins anter i tablés o te n mond modern"
Endoman, 13 de messel, da les 14.30 inant debata con raprejentanc politics y culturai tla Ciasa de Comun a Cianacei - Mostra "Vejins" sun cultura, storia y lingaz - Tant de interes él pa a porté inant n lingaz unitar?
Endoman domenia, ai 13 de messel, végnel tegní tl cheder dla festa fasciana "Te anter i tobié/Anter i tablés" a Cianacei l Dí dla Unité Ladina, na sort de Festa Nazionala Ladina a recordanza dl 14 de messel 1946, do la vera, canche Ladins de dutes les valedes se ova abiné sun Jouf dl Sela per damané unis reconesciment sciche grup etnich y unité aministrativa. Entrames les aspirazions ne se á dutaorela nia realisé. I Ladins é dutaorela spidicés su te 3 provinzies/2 regions y l reconesciment va aluesc dassen, aluesc demanco, ma dlonch a pé zot. An va endalauter empede adum, p.ej. con la dezijion politica dla Svp tla provinzia de Bulsan de spidicé su i ladins ciamò n iade do idiom (badioc y gherdeines) y de scluje fora i autri ladins. Contra chestes tendenzes él ence forzes che laora per deplú union, ma chi la davagnará pa? La Unité Ladina é l argoment zentral de na debata metuda a jí da l'Union Generala di Ladins dles Dolomites deberieda con l'Union di Ladins de Fascia. Sun paion i raprejentanc dles istituzions y di movimenc politics da les 14.30 tla Ciasa de Comun, anter chisc i assessours Gino Fontana y Florian Mussner, l vize-president dl Consei Carlo Willeit y l onorevul Bepe Detomas. A la fin vegnirál daurí la mostra "Vejin" (www.vejin.com dla Consulta da Bulsan y metuda adum da Mateo Taibon) che sporj n cheder cler sun cultura, storia y lingaz di ladins. Enfin che i ladins fej n pue de foclor turistich ti féjen les beles, ma canche ai ghira derc végnei combatus. Ence na certa politica fata te ciasa va contra: boicot tla provinzia da Bulsan al lingaz scrit unitar.
|
Chi da Lungiarü met endò a jí la Festa di Molins
|
|
I ciafons vegn dauris y les rodes se muev
En domenia ai 3 de aost vegniràl endò organisé la Festa di Molins a Lungiarü. An podarà vijité i molins restruturés olá che al vegn majené siala y forment y desclofé orde
L'Union di Studafuech da Lungiarü organiseia ence chest ann la "Festa di Molins" tla bela y enciantoula Val di Molins dlongia la vila da Seres itensom Lungiarü. La manifestazion scomencia da les 10.00 dantmesdì con na S. Messa zelebreda alalergia y acompagneda da la Mujiga da San Martin de Tor. Do messa podaràn vijité i molins restruturés dant valgugn agn. L'ega frescia dl ruf de Seres vegnirà outa tles roies y les gran rodes da cops metarà endò man da se mueve per mené i enjigns dl moliné te ciasota. La Mujiga da San Martin de Tor tegnirà depierpul n pice conzert per i vijitadours y da seira via podaràn ciamò ascuté su mujiga da entrategniment y passé enscì n bel di d'isté.
|
L'Intendenza ladina informeia
|
|
Assegnazion dles stieres
per l ann de scola 2003/2004 a Bulsan ai 8 de agost
(OPS) L'Intendenza a les scoles ladines fej alsavei che ai 8 de agost 2003 vegniràl sclut ju i contrac de laour nia a term y assegné les stieres ledies ai ensegnanc dles scoles ladines sun la basa dla graduatoria permanenta a Bulsan, pro la senta dla Intendenza Ladina, streda Binder, 29, a mete man da les 9.00.
|
Lites provinziales 2003 - La Lista LADINS se prejenteia
|
|
L 26 de otober, di dla dezijion y dla maturité
La Lista Ladins prejenteia ai 19 d messel a S. Cristina a pé dl Saslonch si 35 candidac
La Lista LADINS é enjigneda y se prejenteia al publich en sabeda, ai 19 de messel, da les 10.30 tl Hotel Mont de Pana a Santa Cristina te Gherdeina. Trueps aspeta coriousc de vedei la lista y de savei finalmenter i inoms, souradut chi nuefs. Aldò dl son dles ciampanes litales él da se aspeté 35 candidac. Chest végnel lascé alsavei dal president dla LL, dr. Giovanni Mischi y dal aconsiadour provinzial ladin, dr. Carlo Willeit.
|
Dal Consei Regional - Region sciche istituzion
|
|
N dert de ruvé te jonta ence fora dles valedes ladines
L caje dl comun de Bulsan l plu important - Istituzion dla Region Trentino-Südtirol tres plu vueta
Sun proposta dl raprejentant ladin Carlo Willeit él vegnú aproé en mertesc passé (07.07.03) tl Consei Regional la norma che ti dará l dert a conseiers comunai declarés ladins te comuns fora dles valedes ladines de jí ite te jonta comunala, ence sce al é demé n soul aconsiadour ladin te consei. Enfin a sen messòvel nen ester almanco doi sciche a livel provinzial per avei chest dert de jí te jonta. L caje plu important é l comun de Bulsan olá che la lege podessa avei tost fazion concreta. La prejenza de n aconsiadour tl comun de Bulsan se á revelé scialdi important per conduje inant y porté a soluzion problematiches liedes a la jent ladina en pruma persona (Consulta Ladina, Ciasa Alberch per studenc y laoranc ladins y e.i.). L medem podéssel suzede te d'autres zités.
|
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
|
|
Durnwalder a Belun per tiesce n organ de coordinament
Al á enconté dantenier l president dla provinzia de Belun De Bona - An favoriseia n'endoneda di ombolc - Na proposta per archité via dut o per avei na soluzion bonmarcé?
Dantenier se á enconté Durnwalder con sie colegh dla provinzia De Belun De Bona per ejaminé valgunes chestions y problems, anter chisc ence la chestion ladina che brova da n pez tla provinzia de Belun. De gauja é l deslargiament a macia de uele di "neo-ladins" (35 comuns) che manacia de fracé te n cianton "i ladins storics" sciche chi de Ampez, Fodom, Col y chi de La Rocia se clama (4 comuns) per se tegnì danciarà dai "ladins nuefs". A la enconteda fova ence prejent Gianni Pezzei da Fodom y assessour a les mendranzes tla provinzia de Belun. De Bona é sté a una de dé lum verda a lié ite i comuns ladins "storics" te n organ deberieda con i autri ladins dl Sela de chi che ai fej pert da vedlamenter. Durnwalder favoriseia na endoneda di 18 ombolc, na proposta veduda criticamenter da les Unions Culturales.
|
Les zifres dla scola ladina do i ejams
|
|
Duc i maturanc á passé l ejam final
Les scoles autes tles valedes ladines patesc en smendriment de studenc
Chisc dis à les scoles sclut les portes do i ejams finai. L'Intendenza ladina fej n bilanz di resultac: di 45 candidac interns dles cinch scoles autes à duc arjont la promozion con l'ejam de stat. Tles scoles mesanes à 203 di 208 scoleres y scolés che à podú fé l'ejam arjont la promozion. Di 1300 anter scoleres y scolés dla scola elementara é 1281 passés. Nioles fosces per cie che reverda l davegní de valgunes scoles autes ladines, l numer de iscrizions va endò, enscí á dit con festide Intendent Roland Verra (sun l retrat) te na intervista deda al Radio Ladin.
|
Co che n strionet di Salvans á daidé la prinzessa dla luna
L spetacul teatral "Monti Pallidi" fej la roda ti meisc de messel y aost - Colaborazion anter artisc' y joblers talians y ladins
En mertesc, ai 15 de messel 2003, da les 21.00 vegnirál prejenté sun plaza de gliejia a Al Plan de Mareo per l prum iade l spetacul teatral "I Monti Pallidi" (I Creps Sclauris) do l projet de Valentina Kastlunger, con toc rejonés sibe per talian che per ladin. A chesta premiera tolará pert la conesciuda autoura taliana Valentina Cortese. Per la gaujion vegnirál metú a jí na sfileda con ciavai y guces. L spetacul "Monti Pallidi" fajará spo la roda per les vals ladines y te valgunes localités de Puster.
|
Tl Beluneis végnel batié ladins en massa per ruvé pro i contribuc
|
|
Ampez, Col, Fodom y La Rocia vuel jí do si trois
I Ladins d'ofize manacia de jí dant dal giudesc y vuel la majera pert di contribuc
La despartizion te does sezions dla Federazion di Ladins dl Venet podessa avei les ores cumpededes. En vender, ai 11 de messel, se abinaràl l consei clamé ite dl president Iji Menardi olà che al vegnirà descorù fora n pont soul, ma che sta a la fondamenta de dutes les stritaries anter “neo – ladins” y “ladins – storics”: la despartizion di contribuc regionai en basa a la lege 73/94. Do l’aprovazion dla perimetrazion da pert dla provinzia de Belun di comuns che se à declaré ladins é la prescion de duc chisc de ruvé ite tla Federazion deventeda tres maiour per podei permez ai contribuc. L’amiscion de chisc comuns y di raprejentanc dles union ladines é sté l pont prinzipal de discuscion di ultims doi agn tl consei dla Federazion. Calalzo de Cadore é p.ej. vegnú scrit ite d'ofize. Samben cotant desvalives les vedudes sun la tematica ladina. Sen vuelen la despartizion.
|
Intervista a Erwin Valentini, coordinadour dl projet SPELL
|
|
"L maiour stuep á fat levé su la dezijion dl Consei dl Istitut Ladin MdR"
L ladin unifiché á debujegn, per pié via, de na sburla dal aut, da les istituzions y da la politica, ma l Istitut Ladin é sté l prum a mete rams tles rodes - Al ne fova degunes rejons per bloché la koiné
La delibera anti-Ladin Standard dl assessorat ladin tla provinzia da Bulsan al scomenciament dl ann (n. 210 di 27.01.2003), na delibera che scluj fora l standard ladin da l'ofizialité, podessa dassen compromete l suzes dl projet per n lingaz scrit unifiché per i Ladins dles Dolomites. Ala à ence sciuré descredit sun na istituzion che essa perdret l'oblianza de l promueve, l Istitut Ladin Micurà de Rü (MdR). L Consei, sot a la presidenza de H. Valentin che á bele n iade prové de archité via dut, ti à dè lum verda a la esclujion con n "arat" zité tla delibera. Trueps se damana, sce na tel delibera jiva debujegn y ciunes che é les motivazions viadedò. No l assessorat, no l Consei de Istitut ne á mai dé na spligazion o à araté de en ester debit una. L Consei dl Istitut Ladin savova avisa cie che al jiva a sostegní - esclujion da l'ofizialité y enscí da un di prums ciamps de test - y chesta é la gran gravité dla dezijion/chestion, na sort de "Nacht- und Nebelaktion" (na azion acomplida de nuet y con ciarú), ideeda aposta per clandestinisé l ladin standard. Sun i ultims svilups ti onse fat valgunes domandes al coordinadour dl Spell, dr. Erwin Valentini che conduj inant l projet enchin a la fin dl ann. Atualmenter é i laours limités a n "program minimal". Noeles.net: Dl 2001 él vegnù prejenté la gramatica dl LS, de dezember dl 2002 l Dizionar dl LS, donca does opres fondamentales, co vala pa inant?
Erwin Valentini: L Dizionar dl ladin standard (DLS), dé fora a la fin dl 2002, y la Gramatica dl ladin standard (GLS), publicheda a la fin dl 2001, é les does operes plu conesciudes dl program SPELL ma i ne podon nia nes desmentié che ales é l resultat de n gran laour che é pié via bele tl 1988 con l’enciaria a H.Schmid de laoré fora la "Wegleitung" y spo tl 1994 con la aprovazion dl projet SPELL. Per ruvé a chest travert onse messù abiné adum materiai linguistics y enjigné ca massaries informatiches de vigni sort.
|
|  |
|