|  |
Dal assessorat a l'agricoltura
|
|
Informazions per i paurs on-line
An pò giaté ence les spligazions per contribuc y i formulars de uega
L sit nuef dla repartizion provinziala a la agricoltura ti pieta ai interessés, te temp real y con n scempl clich, tla rei zivica a la miscion www.provinzia.bz.it/landwirtschaft/ , dutes les atualisazions y les novités tl setour. N servisc particolar y de valuta, dij l assessorat . Al tol ence ite dutes les mesures de sostegn dla Provinzia prevedudes per i paurs che sarà da garat sun internet con la poscibelté de desc'iarié ju duc i formulars nezesciars. L obietif prinzipal dla repartizion ne fova nia chel de crié na plata- reclam, ma plutost chel de sporje informazions pratiches davejin a les esigenzes dl zitadin. Al zenter dl sit nuef , metù adum per talian y todesch, en colaborazion con l'Informatica Alto Adige Spa, sta l pachet dles mesures de aiut a ben di paurs: premies per tegní armenc y d'autres, contribuc, indenisazions, esenzions y en plu les adresses di ofizes provinziai de uega y di impleés enciariés.
|
La Presidenza dl Consei regional sul viade
|
|
Vijita istituzionala ti Grijons
Les relazions dess vegnì mioredes y intensivedes
Encuei y endoman (26.8 – 27.08.2003) fej na delegazion dl Consei regional metuda adum da Franz Pahl, Gino Fontana, Carlo Willeit y Ilda Pizzinini sciche Presidenta dla UGLD na vijita istituzionala ti Grijons. Encuei da doman é i raprejentanc vegnus touc ite a Cuira/Chur dal President dla Lia Rumantscha, Jon Derungs, y dal Parlament dl Cianton che cumpeida 120 deputac (ben 43 é Rumanc). Derungs ti à mostré y splighé la strutura y l' organisazion dla LR, la lia culturala de tet che aministreia y partesc su autonomamenter contribuc per l’assistenza, l’informazion, la formazion culturala y la scola tla amonta de passa 1.500.000 Euro.
|
Fodom: no te desmentié de tia storia
|
|
Les contradizions tla storia fodoma
Enlaouta fodoms Kaiserjäger, encuei travestis da Alpins
de Ivan Lezuo
(if) Ai 4 de aost tl salf di congresc de Reba à l scritour y alpinist, Dalla Rosa tegnù na conferenza soura la gauja che à sburlé i talians a s’en jì dal Col de Lana. L obietif sotman é sté chel de volei la reabilitazion de Luigi Cadorna, do cie che al é suzedù a Ciaurêt/Caporetto (i adoron l inom per ladin-furlan). Teoria zenzauter enteressanta, demé che an ne veid nia coche chest podessa daidé a valorisé l Col de Lana, y ciamò manco la storia fodoma. Na storia ladina y tiroleisa (tant puech conesciuda te Fodom) lieda dassen al Col de Lana y a truepes de autres montes entournvia. Da la ousc dl Dalla Rosa endere me someiel de avei capì che ai talians ti sàl ciamò aldidancuei massa sclet cie che al é suzedù do la desfata de Ciaurêt y al vegn fat te n iade l tentatif de auzé su i meric dla armeda taliana (cis chi de Cadorna) entratant la pruma vera, sciche l Dalla Rosa enstes dij che la Talia mess na bona outa jì con l cef aut. Da me enfora fòssel sté ben fat, sce ai essa envié ence de autri storics che essa podù fé plu lum sun la vera sun l Col de Lana y entournvia da na autra veduda, fosc plu destacheda y manco emotiva.
|
Dal ofize Stravert dal meldefuech
|
|
Libri nuefs per la manutenzion di implanc termics
En doura l'oblianza de adoré n model nuef dal prum de setember inant

(if) En lunesc, 01.09.2003, vàl en doura l'oblianza de adoré n model nuef per la documentazion dles manutenzions di implanc termics. L’oblianza de tegnuda de n model nuef per la manutenzion di implanc termics é vegnù stabilì con decret dl Ministere dles ativités produtives y jirá en doura en lunesc al prum de setember. Al esisteia does sortes de libri, sciche l ofize provinzial per l Stravert da meldefuech (Partizion dla Protezion zivila) preziseia: l "liber de zentrala", oblient per na potenza nominala a pié via da 35 kilowat, y l "liber de implant", obligatore per na potenza nominala enchin a 35 kilowat.
|
Da la Consulta per i Problems Ladins
|
|
L comun de Bulsan ti reconesc l’indenité de trilinguism ai ladins
La Consulta Ladina é deventeda n pont emportant de referiment - L comun de Bulsan adora sciche prum l ladin standard te sies deliberes
(if) Do de gran bries dla presidenta dla Consulta per i problems ladins y aconsiadoura ladina tl comun de Bulsan, Dolores Dariz, s’à ai 22 de aost enduné raprejentanc dl comun de Bulsan con a cef l'assessoura Ingeborg Bauer Polo, l vizesecreter general Neumair, raprejentanc di sindacac y la aconsiadoura ladina Dolores Dariz y ai é vegnus a una da ti reconesce l dert a l’indenité per l’adoranza dl lingaz ladin ai impiegac tl secretariat dla Consulta per i problems ladins dl comun de Bulsan.
|
Festa da d'isté a Cianacei
|
|
"I colours dl isté che é tl florí"
Mujighes da dutes les vals ladines y ceifs tipics per la ocajion
Gran "Festa da d'isté" chest fin de edema a Cianacei, a scomencé da la juebia ai 28 de aost da les 7 da seira. Al se trata dla 24eisema edizion, na ocajion tradizionala de legreza, de mujiga, de guant da zacan, de colours per saludé l'isté che é do a florí y a ti fé plaza a la sajon plu chieta dl auton. Al se trata de endut 4 dis de conzerc con grups de mujiga de nonze y de mujighes y ceifs tipics. L moment plu aut dla manifestazion sará en domenia, ai 31 de aost, con la gran defileda che piará via da les 3 domesdí a chela che al tolará pert grups de folclor y mujighes de dutes les vals ladines entourn l Sela.
|
Cie che al vegn scrit autró - Pogrom n. 3/2003
|
|
Überleben verhindern
Svp "ladina" will Ladinisch auf Folklore-Niveau halten und hält an faschistische Dreiteilung fest - Enscí stal scrit tla revista dla Lia per i popui manacés "Pogrom" n. 3/2003
Die Südtiroler Landesregierung will offenbar nicht, dass die ladinische Minderheit konkrete Überlebenschancen hat. Mit einem Dekret beschloss die Südtiroler Landesregierung nämlich, dass die ladinische Hochsprache in der öffentlichen Verwaltung nicht verwendet werden darf. Vor dieser Entscheidung hat die Südtiroler Landesregierung wohlweislich keine Fachleute um ein Gutachten gebeten. Die Hochsprache wird nämlich von allen Fachleuten als unverzichtbare Bedingung für das Überleben der ladinischen Minderheit angesehen. Die Landesregierung hat diese Bedingung für das Überleben untersagt. Derzeit werden - in einem vollkommenen unzureichenden Ausmass - die einzelnen Talschaftsvarianten angewandt. Damit wird die ladinische Sprache auf dialektalem Niveau gehalten. Die Hochsprache, die in den letzten 15 Jahren von einem Sprachwissenschaftlerteam ausgearbeitet wurde, könnte das Ladinische vom Folklore-Status in den Status einer gleichwertigen Amtssprache heben. Dies will die Politik offensichtlich verhindern.
|
La campagna litala met man
|
|
La Lista LADINS fej sia pruma placatazion
Placac trilings a Bulsan dess ence descedé l interes di talians y di todesc
La Lista Ladins envieia via sia campagna prelitala che vegnirà fata da la proscima edema inant tla zité de Bulsan. Ala se trata de de gran placac (100 x 70 cm) che vegnirà tachés fora te duta la zité y che remagnará per passa trei edemes. Les tematiches é relatives ai debujegns dla popolazion ladina fora dles valedes, ma ales reverda tamben la popolazion todescia y taliana dla zité capitala dla Provinzia. I placac á perchel ence la funzion de aleté potenziai litadours nia-ladins.
Sun l placat CULTURA: Scola - plu lingac zenza lascé sun na pert la rejoneda dla oma. Plu cultura y plu partezipazion danter les cultures. Inoms geografics tl respet dla evoluzion storica. N segn dla cultura ladina tla capitala provinziala. RAI-TV-Provinzia - n servisc publich o sovenzioné per duc i grups.
|
Lites provinziales 2003 - Dut sun internet
|
|
Dut cie che an dess savei entourn les lites
Dai 30 de setember 2003 inant sarál ence da vedei dutes les listes con si candidac
(osp) - I ruvon for plu davejin a la data dles lites dl Consei provinzial: la domenia ai 26 de otober 2003. I partis busia. Duc i particolars y les informazions importantes sun les lites pòn sen lieje do tles trei rejonedes provinziales tles plates de internet dla Provinzia. Do les lites podarán cialé do chilò ence duc i resultac. Les plates speziales sun les lites é metudes adum da 9 chedri informatifs y an ti ruva permez tres n liam da la pruma plata dla homepage proviziala www.provinz.bz.it, o diretamenter a les plates ladines http://www.provinz.bz.it/service/wahlen/index_l.htm.
|
Letra daverta dla Lista LADINS
|
|
Les Unions dess traté duc unfat
La Lista LADINS slomeneia les Unions de categoria y ghira che ales trate duc unfat pro l reclam lital
Te na letra daverta maneda fora encuei da la Lista LADINS a dutes les Unions Provinziales de categoria (Ostiers, Paurs, Artejans, Industriai, KWV, ASGB) se damana la Lista che al vegne tegní ite les regoles basilares en previjion dles lites provinziales de chest auton: "Pro les ultimes lites á les Unions de categoria sostegnú a na maniera scialdi desplajoula y ingiusta demé certes listes y cerc candidac. Nos araton de avei dut l dert da podei o miec messei ghiré da les Unions a livel provinzial y local che duc i membri dla Union che candideia vegne sostegnus pro l reclam lital a na maniera valiva, unfat sun cie lista che ai candideia, zenza végnel maladoré fins y mesi finanziars dles Unions de categoria, sce nia enfinamai defraudé", scriv la Lista Ladins. Miné él dantaldut l sostegn massif de chestes unions per candidac dla Svp. Sun l retrat: dr. Giovanni Mischí.
|
L vocabular nuef de Zuan Nazzi
|
|
La ultima gran bria di lessicografs furlans
Al é dret vegnú publiché l vocabular nuef de Zuan Nazzi da pert dla Clape Cultural Acuilee con entourn 40.000 oujes talian-furlan / furlan-talian
Dant da puech él vegnù fora de stampa n vocabular nuef "talian-furlan - furlan-talian" metù adum da Zuan Nazzi con valgugn colaboradours y dé a la stampa da la Clape Culturâl Acuilee. La publicazion che contegn davejin da 40.000 lemesc con fraseologia se enchedra tl gran empegn che chesta union porta inant da agn per promueve la doura dl lingaz furlan. Sies publicazions furlanes va ti cenc. N problem tl Friul ne é nia n lingaz scrit unifiché, la koiné, basé sun l furlan zentral rejoné entourn Udin y amplamenter reconesciú, ma la ortografia. Dlongia na ortografia "ofiziala", aproeda da les provinzies, végnel adoré deplú verscions de grafies, davia che nia duc y dutes les unions culturales ne é a una coche i sons dl furlan vegn raprejentés tla grafia "ofiziala". N gran enciamp. L vocabular nuef é scrit con la grafia "Faggin", vuel dí con i segns diacritics (les enscidites "pipes"). A pert chesta particolarité él da noté che l vocabular é vegnù dé fora zenza sostegns finanziars publics, depierpul che l "Osservatori pe lenghe furlane (OLF)", desche la Clape Culturâl Acuilee criticheia dassen, é tres ciamò pro les prumes letres, condut che al ti vegn sport permez milions publics per dé fora n vocabular. Sun la foto: per l furlan esisteiel bele da n pez ence vocabulars engleis-furlan, franzeis-furlan, spagnol-furlan, sloven-furlan y d'autri, duc publichés da la Clape Culturâl Acuilee.
|
La Svp de Gherdeina y sie reclam
|
|
La SVP "ladina" rejona HOCHDEUTSCH con i ladins
"Wir sind überzeugt mit den Nutizies de Gherdeina einen wichtigen und richtigen Schritt getan zu haben" - Per todesch dijéssen "Etikettenschwindel"
Chisc dis á la Svp de Gherdeina mané fora sie prum sfuei de reclam lital, "Nutizies de Gherdëina - Nosc mpëni te nosta valeda" stal scrit per ladin sun la pruma plata. Cie él pa suzedù? Met la Svp finalmenter man de scrive per ladin? N mudament de 380 degrés? No, al ne é baudi nia enscí, per todesch ti dijéssen a valch de tel "Etikettenschwindel". De plu persones de Gherdeina se á fat demarevueia.
|
Da la comiscion per la sconanza dl ambient
|
|
La comiscion dl ambient à dé pro
Derturament dla streda „Sotrù-Oies“ y dl troi Bulacia-Mont de Souc
Pro la stazion a val dla furnadoia de Mont Souc, tl Comun da Ciastel pòl vegní fat su na utia per la legna da brujé. La utia é sotera y nia da vedei aja che ala é curida da gliera (giara). "Na tel utia jiva debujegn per rejons de segureza" él vegnù splighé da la II. comiscion per la sconanza dl ambient. A una se à la comiscion ence mostré per l derturament dla streda "Sotrù-Oies" tl Comun de Badia. Chesta é la streda che conduj permez a la capela a Oies dl beat Ojuep Freinademetz che vegnirà consacré sant da d'auton. Davia che la capela é n travert per trueps vijitadours y pelegrins, va chisc laours dassen de uega. Na streda da gliera (giara) da jí a pé dess deventé l troi di pelegrins enfin permez a la capela a Oies. Per che an posse ence lascé ju i auti, vegniràl enjigné sun l our dla streda n valgunes lueges da parché, olà che al dess giaté lerch enchin a 60 auti.
|
Ofize provinzial per l marketing turistich/comerzial y alpinism
|
|
Cursc elementars per meinacreps
Proa de amiscion ai cursc elementars per aspiranc meinacreps
(osp) Chi che vuel tò pert ai cursc elementars per la formazion a aspiranc meinacreps mess sostegnì na proa pratica per l'amiscion. La cerna é veduda dantfora dai 3 enchin ai 5 de otober. Al se trata de desmostrazions pratiches dles competenzes di candidac te materies dl jí a crep, dl jí sun glacia y de schi alpinism. I aspiranc meinacreps messarà entratant la selezion ence prejenté na relazion sun sies ativités alpinistiches desfiledes ti ultims trei agn. Les domandes pò vegnì dedes ju tl ofize provinzial per l marketing turistich/comerzial y alpinism. L termin per l'iscrizion a la selezion é davert enchin ai 19 de setember 2003. D'autres informazions pòn giaté pro l ofize (tel. 0471.413727)
|
N gran problem de internet
|
|
Les e-mails refudam
L SMTP una dles gaujes prinzipales dl fenomen dl "spamming" (messajes refudam)
(if) Duc chi che à na miscion e-mail conesc l problem dla posta refudam che ti ruva demeztroi te crignola dla posta eletronica sun l computer. Suzanne Sluizer laora encuei a la "Universty of New Mexico" y se definesc enstessa“la ava“ dl SMTP, che vuel dì: "Simple Mail Transfer Protocol", l protocol de trasmiscion sun chel che al se baseia dut l engiame de messajes de posta eletronica tres internet. Tl 1981, can che ala fajova pert dl staff tecnich dl "Information Sciences Institute“ dla “University of Southern California" òvela partezipé a la definizion y al svilup dl MTP, l prezedessour dl atual SMTP. Te na intervista deda dant da puech àla declaré che l problem afonz dla difujion a na moda tant saurida dl spamming é propi da vedei tl contest de svilup dl protocol enstes.
|
|  |
|